Suso Cecchi d'Amico
(S'ha redirigit des de: Suso Cecchi D'Amico)
| |||
| Nom original | (it) Suso Cecchi D’Amico  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 21 juliol 1914 Roma (Regne d'Itàlia) | ||
| Mort | 31 juliol 2010 (96 anys) Roma (Itàlia) | ||
| Sepultura | Cementiri Monumental Verano | ||
| Formació | Lycée français Chateaubriand (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | actriu, guionista, escriptora | ||
| Activitat | 1946 - 2006 | ||
| Gènere | Neorealisme | ||
| Nom de ploma | Suso Cecchi D'Amico | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Fedele D'Amico | ||
| Fills | Masolino D'Amico | ||
| Pares | Emilio Cecchi i Leonetta Cecchi Pieraccini | ||
| Germans | Dario Cecchi | ||
| Premis | |||
      | |||
Suso Cecchi d'Amico (italià: Suso Cecchi D’Amico) (Roma, 21 de juliol de 1914 - Roma, 31 de juliol de 2010) va ser una guionista de cinema i televisió italiana.[1] Va ser una de les guionistes més famoses del cinema italià del seu temps, destacant per les seves col·laboracions amb Luchino Visconti, Vittorio De Sica o Mario Monicelli, en l'època del neorealisme italià. El 1980 va guanyar el Premi David di Donatello i el 1994 el Lleó d'Or del Festival de Venècia en reconeixement a la seva trajectòria.[2] Se la coneixia com la reina de Cinecittà.[3]
Va treballar entre d'altres amb:[1]
- Luigi Zampa (Vivere in pace, 1947; L'onorevole Angelina, 1947; Processo alla città, 1952)
- Vittorio de Sica (El lladre de bicicletes, 1948; Miracle a Milaà, 1951)
- Luchino Visconti (Bellissima, 1951; Senso, 1954; Le notti bianche, 1957; Rocco e i suoi fratelli, 1960; Il gattopardo, 1963; Vaghe stelle dell'Orsa, 1965; Ludwig, 1973; Confidències, 1974; L'innocent, 1976)
- Alessandro Blasetti (Fabiola, 1949; Peccato che sia una canaglia,1955)
- Francesco Rosi (La sfida, 1957; Els venedors ambulants, 1959; Salvatore Giuliano, 1962)
- Luigi Comencini (Proibito rubare, 1948; Una finestra sobre Luna Park, 1956; Infantesa, vocació i primeres experiències de Giacomo Casanova, venecià, 1969, a més de les sèries televisives Les aventures de Pinotxo, 1972; Cuore, 1983, i La storia 1986).
- Mario Monicelli (Proibito (1954), I soliti ignoti (1958), Casanova ‘70 (1965), Bertoldo, Bertoldino e... Cacaseno (1984), I picari (1987), Il male oscuro (1990), Rossini! Rossini! (1991) i Le rose del deserto (2006)).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Suso Cecchi d'Amico». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Cécchi d'Amico, Suso» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 6 gener 2023].
- ↑ «Suso Cecchi D'Amico, la "regina" di Cinecittà -» (en italià). Cinema. Rai, 01-06-2022. [Consulta: 6 gener 2023].
