Èpsilon de l'Indi
.svg){kind=small} Èpsilon de l'Indi | |
|---|---|
.jpg) | |
| Tipus | estrella múltiple  |
| Constel·lació | Indi |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Distància de la Terra | 11,87 a. ll. |
| Magnitud absoluta | 6,89 |
| Ascensió recta (α) | 22h 3m 21.6s[1] |
| Declinació (δ) | -57° 12' 51.012''[1] |
| Lluminositat | 0,22 lluminositats solars |
| Format per | |
| Catàlegs astronòmics | |
WDS J22034-5647AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
| |
Èpsilon de l'Indi (ε Indi)[2][3] és una estrella situada a la petita constel·lació de l'Indi, a prop del Petit Núvol de Magalhães. De magnitud aparent +4,69, és la sisena estrella més brillant de la seva constel·lació. Situada a 11,8 anys llum de distància de la Terra, és una de les 20 estrelles més properes al sistema solar. Es pensa que forma part d'una associació estel·lar que porta el seu nom, que inclou pel cap baix 16 estrelles.
Característiques
[modifica]Èpsilon de l'Indi és un sistema binari, el component principal del qual], Èpsilon de l'Indi A, és una nana taronja de tipus espectral K5V.
Èpsilon de l'Indi A en té una temperatura efectiva de 4620 K i la seva lluminositat equival a un 22% de la lluminositat solar. El seu radi és un 25% més petit que el radi solar i, a l'igual del Sol, presenta activitat cromosfèrica. Té un període de rotació de 23 dies, estant la seva velocitat de rotació projectada de 0,7 km/s; el seu eix de rotació està inclinat 26º respecte al pla del cel. La seva massa és aproximadament igual al 70% de la massa solar,[4] i és considerada una estrella del disc fi.[5]
Mostra una metal·licitat inferior a la solar ([Fe/H] = -0,20).[6] Silici, calci, crom i sodi són igualment menys abundants que a la nostra estrella, mentre que els continguts de titani i vanadi són més elevats ([V/H] = +0,36).[5]
Companya subestel·lar
[modifica]L'any 2003 es va anunciar la descoberta d'una nana marró, Èpsilon de l'Indi B, a una distància d'almenys 1500 UA de l'estrella principal.
Va ser descoberta gràcies al ràpid moviment propi al cel que té aquest sistema estel·lar: en 400anys es mou una distància igual a la mida de la Lluna, el que indicava que estava molt a prop de nosaltres. Per a aquesta descoberta els astrònoms van combinar imatges fotogràfiques digitalitzades d'arxiu, comparant-les amb imatges recents del catàleg Two Micró All Sky Survey (2MASS). La confirmació es va realitzar amb la càmera infraroja SUFÍ del telescopi de 3,6 m New Technology Telescope (NTT) de l'Observatori Europeu Austral (ESO), a l'Observatori de La Silla (Xile).[7]
Èpsilon de l'Indi B té una massa entre 40 i 60 vegades la massa de Júpiter i una lluminositat de solament un 0.002% de la lluminositat solar.
Mesos després de la seva descoberta, es va descobrir que Èpsilon de l'Indi B és alhora un sistema binari compost per dues nanes marrons, separades entre si 2,1 ua. La més massiva d'elles, Èpsilon de l'Indi Ba, està classificada de tipus espectral T1, mentre que Èpsilon de l'Indi Bb està classificada de tipus T6. Les seves masses respectives són 47 i 28 vegades més grans que la massa de Júpiter i les seves temperatures s'estimen en 1250 i 850 K.[7]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «The 2001 US Naval Observatory Double Star CD-ROM. I. The Washington Double Star Catalog» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 12-2001, pàg. 3466–3471. DOI: 10.1086/323920.
- ↑ Epsilon Indi (SIMBAD)
- ↑ Epsilon Indi Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ «Epsilon Indi (Stars, Jim Kaler)». Arxivat de l'original el 2006-12-06. [Consulta: 7 setembre 2012].
- ↑ 5,0 5,1 Neves, V.; Santos, N. C.; Sousa, S. G.; Correia, A. C. M.; Israelian, G. «Chemical abundances of 451 stars from the HARPS GTO planet search program. Thin disc, thick disc, and planets». Astronomy and Astrophysics, 497, 2, 2009. pp. 563-581.
- ↑ Sousa, S. G.; Santos, N. C.; Mayor, M.; Udry, S.; Casagrande, L.; Israelian, G.; Pepe, F.; Queloz, D.; Monteiro, M. J. P. F. G. «Spectroscopic parameters for 451 stars in the HARPS GTO planet search program. Stellar (Fe/H) and the frequency of exo-Neptunes». Astronomy and Astrophysics, 487, 1, 2008. pp. 373-381.
- ↑ 7,0 7,1 «Press Release de ESO: Discovery of Nearest Known Brown Dwarf». Arxivat de l'original el 2012-07-16. [Consulta: 7 setembre 2012].
