Éli Lotar
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ro) Eliazar Lotar Teodorescu 30 gener 1905 18è districte de París (França) |
Mort | 10 maig 1969 (64 anys) París |
Activitat | |
Lloc de treball | París (1924–) |
Ocupació | fotògraf, periodista, director de cinema, fotoperiodista, director de fotografia, operador de càmera |
Company professional | Germaine Krull |
Participà en | |
foto '37 | |
Família | |
Cònjuge | Elisabeth Makovska |
Parella | Germaine Krull |
Pare | Tudor Arghezi |
Germans | Mitzura Arghezi Baruțu T. Arghezi |
Éli Lotar (30 de gener de 1905 - 10 de maig de 1969) va ser un fotògraf i cineasta francès que va participar en el moviment surrealista.[1]
Biografia
[modifica]Fill del poeta Tudor Arghezi va fer estudis de dret a Bucarest fins que el 1924 va decidir traslladar-se a viure a París en interessar-se pel cinema, i amb 21 anys va decidir adoptar la nacionalitat francesa.[2] Va començar els seus estudis de fotografia amb Germaine Krull que es convertiria en la seva parella. Després de la seva decisió de dedicar-se a la fotografia al costat de Krull va iniciar les seves col·laboracions en revistes com a Jazz, Varietés, Bifur o Documents. També va realitzar nombroses exposicions amb André Kertész i va dirigir els seus interessos cap al surrealisme. Una de les seves obres més conegudes il·lustra la paraula abattoir (escorxador) en la revista diccionari Documents de Georges Bataille l'any 1929.[3][4] Entre 1930 i 1932 va compartir un estudi fotogràfic amb Jacques-André Boiffard però l'abandonà al no desitjar continuar amb el retrat.[1]
Al mateix temps es va posar en contacte amb els directors de cinema que es reunien a París entre els quals es trobaven Alberto Cavalcanti, René Clair, Luis Buñuel, Antonin Artaud i Roger Vitrac. El 1933 va col·laborar amb Luis Buñuel en la pel·lícula documental Las Hurdes, tierra sin pan encarregant-se'n de la fotografia. També va col·laborar amb Jean Renoir a Partie de campagne com a fotògraf del rodatge, amb Jacques Prévert a L'affaire est dans le sac i amb Marc Allégret en el documental Aubervilliers el 1946. En els últims anys de la seva vida va ser amic d'Alberto Giacometti que li va fer diversos busts.
Bibliografia
[modifica]- Lionel-Marie, A.. Éli Lotar (en francés). Centre Georges Pompidou. ISBN 978-2858506705.
- Cavagnac. Une partie de campagne, Éli Lotar, photographies du tournage (en francés). Éditions de l'Œil. ISBN 978-2351370346.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Sougez; Pérez Gallardo. {{{títol}}}. Ediciones Cátedra. ISBN 84-376-2038-4.
- ↑ Amb aquesta edat havia de decidir entre la nacionalitat francesa a la qual tenia dret per naixement o la romanesa pels seus pares.
- ↑ «La revue Minotaure». blog.lemonde.fr Le Monde, 28-11-2007. Arxivat de l'original el 2011-06-21. [Consulta: 4 gener 2010].
- ↑ Christian Bouqueret (Introducción). (en anglès). Thames & Hudson. ISBN 978-0-500-41092-9.