Étienne Monier
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 abril 1889  Estagell (Rosselló) | ||
| Mort | 21 abril 1913 (24 anys) 14è districte de París (França) | ||
| Causa de mort | pena de mort, decapitació | ||
| Altres noms | Simentoff | ||
| Ideologia | Anarquisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | venedor porta a porta | ||
| Membre de | |||
Étienne Monier (dit Élie Monier) (Estagell, Rosselló 20 d'abril de 1889[1] - París, 21 d'abril de 1913)[2] va ser un anarquista il·legalista, membre de la banda de Bonnot i més conegut pel sobrenom de Symentof,[3] que va morir guillotinat al 14è districte de París.[2]
Biografia
[modifica]Étienne Monier va néixer de pares de viticultors a Estagell, un petit poble amb una forta tradició anarquista des de la resistència al cop d'estat de Napoleó III en 1851.[4] Va aprendre el treball de jardiner i florista.[5] El 1909 va marxar a París. El 4 de desembre de 1910, es va negar a fer el servei militar i va marxar a l'estranger. Per tal de tornar a França, canvia la seva identitat, usa els papers d'un amic anarquista anomenat Samuelis Simentoff, nascut el 15 de gener de 1887 a Síros (Turquia). A París, coneix Victor Serge i Rirette Maîtrejean, i es troba amb Jules Bonnot.
El 25 de març de 1912 és a Montgeron durant el robatori d'un cotxe, en el qual es va produir un mort, i a Chantilly, durant l'atac a la Société Générale, en què van matar dos empleats. Va treballar un temps a Ivry-sur-Seine per al comerciant anarquista Antoine Gauzy. Fou arrestat el 24 d'abril de 1912, a un petit hotel del barri parisenc de Belleville.[6]
Va comparèixer a partir del 3 de febrer de 1913 davant la cour d'assises de París, juntament amb dinou altres acusats, entre els quals Victor Serge i Rirette Maîtrejean, directors del setmanari L'Anarchie. Va ser un dels quatre acusats condemnats a mort. Després del veredicte, va disculpar Eugène Dieudonné, també condemnat a mort per la seva suposada participació en l'agressió de la rue Ordener. Dieudonné fou amnistiat.
Va ser executat el 21 d'abril de 1913, al mateix temps que André Soudy i Raymond Callemin (Raymond la Science).
El 1968 es va realitzar una pel·lícula sobre la banda, La Bande à Bonnot, en què Jacques Brel interpreta Raymond la Science.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Archives des Pyrénées Orientales, commune d'Estagel, acte de naissance n.42, année 1889 (page 60/211)». Arxivat de l'original el 2018-11-27. [Consulta: 27 novembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 Archives de Paris 14e, acte de décès n. 2011, année 1913 (page 22/31)
- ↑ «20 agost: Elie Mounier» (en francès). Ephéméride Anarchiste. [Consulta: 16 novembre 2020].
- ↑ Cárdenas, Fabricio. 66 petites histoires du Pays Catalan. Perpignan: Ultima Necat, 2014. ISBN 978-2-36771-006-8. OCLC 893847466.
- ↑ Janine Tissot, MONIER Etienne, Elie dit Symentof on janinetissot.fdaf.org
- ↑ Richard Parry: The Bonnot gang. Rebel Press, 1987, ISBN 978-0-946061-04-4, p. 115.
- ↑ «La bande à Bonnot». Filmaffinity.
Bibliografia
[modifica]- Lavignette, Frédéric. La bande à Bonnot à travers la presse de l'époque (en francès). Lyon: Fage, 2008. ISBN 978-2-84975-141-1.
- Reouven, René. Dictionnaire des assassins : d'Abimelech à Zulotea, de Caïn à Mesrine (en francès). Ed. rev. et augm. París: Denoël, 1986. ISBN 2-207-23285-9.
- Thomas, Bernard. La belle époque de la bande à bonnot (en francès). París: Fayard, 1989, p. 288. ISBN 2-213-02279-8.
- Thomazo, Renaud. "Mort aux bourgeois" : sur les traces de la bande à Bonnot (en francès). París: Larousse, impr. 2007. ISBN 978-2-03-583346-4.
- «Monier Elie, Antoine «Simentoff»» (en francès). Dictionnaire international des militants anarchistes, 23-09-2013.
- Ruquet, Miquèl; Steiner, Anne. «Monier Étienne [dit Élie-Étienne, dit Simentoff]» (en francès). Dictionnaire des anarchistes « Le Maitron », 20 gener 2019..