Étienne Pascal
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 maig 1588  Clarmont d'Alvèrnia (Regne de França) | ||
| Mort | 24 setembre 1651 (63 anys) París (Regne de França) | ||
| Sepultura | Saint-Étienne-du-Mont 48° 50′ 47″ N, 2° 20′ 52″ E / 48.8464°N,2.3478°E | ||
| Formació | Facultat de Dret de París (–1610) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | jurista, matemàtic, recaptador d'impostos | ||
| Ocupador | Bureau des Finances de Rouen (1639–1648) Cour des Aides (1625–1634) | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Antoinette Begon | ||
| Fills | Gilberte Périer, Blaise Pascal, Jacqueline Pascal | ||
| Pares | Martin Pascal de Mons i Marguerite Pascal de Mons | ||
 | |||
 | |||
_(cropped).jpg)
Étienne Pascal (Clarmont d'Alvèrnia, 2 de maig de 1588 - París, 24 de setembre de 1651) va ser un intel·lectual francès del segle xvii, conegut, sobretot, per ser el pare de Blaise Pascal i per haver estudiat la corba coneguda com a cargol de Pascal.
Vida
[modifica]Era fill de Martin Pascal, tresorer de la monarquia francesa i la seva educació va estar a cura del seu pare. El 1610 va ser nomenat conseller de la Baixa Alvèrnia i el 1625 president de la Cour des Aides, un departament que s'encarregava dels imposts i altres temes fiscals.[1]
El 1626, en morir la seva dona, Antoinette Begon, va dedicar molts esforços a l'educació dels seus fills: dues noies, Gilberte i Jacqueline i el ja esmentat Blaise, que tenien tots ells pocs anys.
El 1631 es va traslladar amb els seus fills a París, on va freqüentar Marin Mersenne, qui li va dedicar uns dels tractats de la seva Harmonie universelle (1636). També va mantenir contactes amb tres matemàtics com Roberval, Desargues i Mydorge.
Obligat a tornar a Clermont uns anys, el 1639 es torna a traslladar a Rouen en ser nomenat intendent d'aquesta província,[2] lloc que ocuparà fins al 1648. Retornat a París, passarà dos anys a Clermont, abans de tornar a París uns mesos abans de la seva mort.[3]
Obra
[modifica]No va publicar cap obra. Els seus documents s'han reproduït a les més importants edicions de les obres del seu fill, Blaise Pascal, i en la correspondència d'altres matemàtics com Descartes, Mersenne o Fermat.[4]
És precisament en una d'aquestes cartes, Lettre d'Étienne Pascal et Roberval à Fermat, samedi 16 août 1636, en la que estudia la corba que Roberval va anomenar Limaçon de Pascal (caragol de Pascal).[5]
Referències
[modifica]- ↑ Coleman, 2013, p. 27.
- ↑ Coleman, 2013, p. 34.
- ↑ Dorce Polo, 2014, p. 61-62.
- ↑ Taton, 2008, p. Dicc..
- ↑ O'Connor i Robertson. MacTutor History of Mathematics archive.
Bibliografia
[modifica]- Coleman, Francis X.J.. Neither Angel Nor Beast: The Life and Work of Blaise Pascal (en anglès). Routledge, 2013. ISBN 9781135980337.
- Dorce Polo, Carlos. Història de la matemàtica. Des del segle XVII fins a l'inici de l'època contemporània. Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2014. ISBN 978-84-475-3819-5.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Étienne Pascal» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Taton, René. «Pascal, Étienne» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 15 febrer 2014].
- Westfall, Richard S. «Pascal, Étienne» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 24 agost 2024].