Òscar II de Suècia

Òscar II de Suècia i Noruega

Nom original	(sv) Oscar II
Biografia
Naixement	21 gener 1829 Estocolm (Suècia)
Mort	8 desembre 1907 (78 anys) Estocolm (Suècia)
Sepultura	església de Riddarholm 59° 19′ 29″ N, 18° 03′ 53″ E
Rei de Suècia
18 de setembre de 1872 – 9 de desembre de 1907
← Carles XV Gustau V →
Rei de Noruega
18 de setembre de 1872 – 7 de juny de 1905
← Carles IV Haakon VII →
Dades personals
Religió	Església de Suècia
Formació	Universitat d'Uppsala
Activitat
Ocupació	monarca
Membre de	Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Reial Acadèmia Sueca de Lletres, Història i Antiguitats Acadèmia Prussiana de les Ciències
Carrera militar
Rang militar	almirall
Altres
Títol	Príncep Duc
Família	Bernadotte
Cònjuge	Sofia de Nassau
Fills	Gustau V de Suècia, Oscar de Suède, Carles de Suècia (duc de Västergötland), Príncep Eugeni
Pares	Òscar I de Suècia   i Josepa de Leuchtenberg
Germans	Eugénie de Suède Gustave de Suède Auguste de Suède Carles XV de Suècia Hjalmar Högqvist Max Högqvist
Premis
(1897)  doctor honoris causa per la Universitat de Leiden (21 juny 1849)  Gran Creu de l'Orde Militar de William  Orde de Vasa  Orde de l'Estrella Polar de Suècia  Reial Orde Noruec de Sant Olaf  Orde del Toisó d'Or  Orde de l'Espasa  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or  cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer  Orde de la Lligacama  Orde de Sant Andreu  Orde Suprem de la Santíssima Anunciació  doctor honoris causa per la Universitat de Viena  Ordre del Lleó Noruec  Reial orde dels Serafins  Orde de la Dannebrog
Signatura
Llista Monarca de Suècia 18 setembre 1872 – 8 desembre 1907 ← Carles XV de Suècia – Gustau V de Suècia → Monarca de Noruega 18 setembre 1872 – 7 juny 1905 ← Carles XV de Suècia – Haakon VII de Noruega →

Òscar II Frederic de Suècia (Estocolm, 21 de gener de 1829 - 8 de desembre de 1907). Membre de la dinastia dels Bernadotte que fou rei de Suècia del 1872 fins a la seva mort i de Noruega del 1872 al 1905.

Naixement i formació

Tercer fill del rei Òscar I de Suècia i de la duquessa Josefina de Leuchtenberg, era net per línia paterna dels primers reis suecs de la família dels Bernadotte, Carles XIV Joan i la seva esposa Desidèria de Suècia, i per línia materna del duc Eugeni de Beauharnais i de la princesa Amàlia de Baviera. En néixer rebé els títols de príncep de Suècia i de Noruega, amb el tractament d'altesa reial, i fou creat duc de Östergötland.

Als onze anys ingressà a la Marina Reial Sueca, en la qual assolí el 1845 grau de tinent de corbeta. Completà la seva formació amb una estada a la Universitat d'Uppsala, on fou guardonat pels seus estudis de matemàtiques.

Casament i descendència

El 6 de juny de 1857 es casà amb la princesa Sofia de Nassau filla del duc Guillem de Nassau-Weilburg i de la princesa Paulina de Württemberg. La parella tingué quatre fills:

• SM el rei Gustau V de Suècia, nat a Estocolm el 1858 i mort el 1950 a la mateixa ciutat. Es casà amb la princesa Victòria de Baden.

• SAR el príncep Òscar de Suècia, nomenat duc de Gotland, nat a Estocolm el 1859 i mort el 1953. Es casà morganàticament amb la senyora Ebba Munck, per la qual cosa hagué de renunciar als seus drets i títols; aleshores fou nomenat comte de Wisborg. El fill petit d'aquest matrimoni fou el famós diplomàtic de Nacions Unides comte Folke Bernadotte, assassinat a Jerusalem per terroristes sionistes (1948).

• SAR el príncep Carles de Suècia, nomenat duc de Västergötland, nat a Estocolm el 1861 i mort el 1951. Es casà amb la princesa Ingeborg de Dinamarca.

• SAR el príncep Eugeni de Suècia, nomenat duc de Närke. Nasqué el 1865 a Estocolm i morí el 1947. Romangué solter.

Regnat

Moneda sueca-noruega de 10 corones amb l'efígie d'Òscar II.

Des de la seva ascensió al tron el 18 de setembre de 1872, a la mort del seu germà Carles XV, tingué un especial capteniment per a conservar la unió dels dos països, Suècia i Noruega. Prengué com a lema del seu regnat Brödafolkens val / Broderfolkenes Vel (El benestar dels pobles germans) i es feu coronar a la catedral de Trondheim, a Noruega. Tot i que residia a Suècia, estudià aplicadament el noruec, llengua que aconseguí parlar de forma fluida. Suportà amb tacte i enteresa que el Parlament d'Oslo el destronés el 7 de juny de 1905. El 26 d'octubre d'aquell mateix any renuncià al tron de Noruega, per bé que no permeté que cap membre de la dinastia Bernadotte hi accedís. Tanmateix poc abans de la mort d'Òscar II les relacions entre ambdós països van ser normalitzades.

Fou un monarca escrupulosament respectuós amb la constitució: se sotmeté a la voluntat del Parlament i que mantingué únicament la mínima quota de representació de l'Estat i de cap de l'Església Luterana Sueca.

El seu prestigi d'home intel·ligent i mesurat va fer que el Regne Unit, els Estats Units i Alemanya l'elegissin com l'àrbitre internacional per resoldre els afers anomenats de Samoa, que es disputaven aquest territori l'any 1899. Donà explícit suport a la Gran Bretanya en la Guerra Anglo-Bòer de 1899-1902.

Intel·lectual

Diverses són les obres que aquest monarca publicà, sobretot de caràcter històric però també de caràcter líric. Són notables les seves traduccions de Johann Gottfried Herder i de Goethe. Fou traduïda a l'anglès la seva biografia del rei Carles XII de Suècia. Fundà el primer museu a l'aire lliure al seu palau de Cristiania, ara Oslo. A Estocolm feu construir en estil neobarroc la basílica Gustav Vasa per tal d'allotjar el monumental altar major (obra de Burchardt Precht, 1725) que havia estat rebutjat per la catedral d'Uppsala a causa de la seva imatgeria, discordant amb la litúrgia luterana.

Promogué i patrocinà, en unió de capitals privats, diverses expedicions a l'Àrtic i al nord de Groenlàndia.

L'any 1901 presidí el lliurament dels primers Premis Nobel, la dimensió internacional dels quals establí, més enllà de la voluntat testamentària del seu fundador, en vistes a la projecció de Suècia que comportaven.

Gran afeccionat al teatre, disposà que quan morís cap espectacle no se suspengués, cosa que fou respectada. Morí al Palau Reial d'Estocolm i fou sepultat al panteó real de la basílica de Riddarholmen.

Precedit per: Carles XV	Rei de Suècia Setembre 1872–Desembre 1907	Succeït per: Gustau V
Precedit per: Carles IV	Rei de Noruega Setembre 1872–Octubre 1905	Succeït per: Haakon VII