Carles XV de Suècia

Carles XV de Suècia i IV de Noruega

Nom original	(sv) Karl XV
Biografia
Naixement	3 maig 1826 Estocolm (Suècia)
Mort	18 setembre 1872 (46 anys) Malmö (Suècia)
Sepultura	església de Riddarholm 59° 19′ 29″ N, 18° 03′ 53″ E
Monarca de Suècia
8 juliol 1859 – 18 setembre 1872 ← Òscar I de Suècia – Òscar II de Suècia →
Monarca de Noruega
8 juliol 1859 – 18 setembre 1872 ← Òscar I de Suècia – Òscar II de Suècia →
Master-General of the Ordnance (en)
1849 – 1857 ← Axel Gustaf von Arbin (en) – Fabian Jakob Wrede →
Dades personals
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat d'Uppsala
Activitat
Lloc de treball	Estocolm (1859–1872)
Ocupació	monarca
Activitat	1846 - 1872
Membre de	Reial Acadèmia Sueca de Ciències Reial Acadèmia Sueca de Lletres, Història i Antiguitats
Carrera militar
Rang militar	general
Obra
Obres destacables Norwegian Landscape in the Light of Early Morning (en) (1861) Landscape from Tröndelagen (en) (1866) Winter Landscape from Queen Christina's Road in Djurgården, Stockholm (en)
Altres
Títol	Rei Duc
Família	Bernadotte
Cònjuge	Lluïsa dels Països Baixos
Fills	Lluïsa de Suècia, Carles Òscar de Suècia, Carl Rudolf Bernadotte Nordenstam
Pares	Òscar I de Suècia   i Josepa de Leuchtenberg
Germans	Eugénie de Suède Gustave de Suède Auguste de Suède Òscar II de Suècia Hjalmar Högqvist
Premis
Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or  Orde de Sant Andreu  Orde de la Dannebrog

Carles XV de Suècia i IV de Noruega (Estocolm, 3 de maig de 1826 - Malmö, 18 de setembre de 1872). Rei de Suècia i de Noruega, tercer sobirà suec de la dinastia Bernadotte.

Fill primogènit del rei Òscar I de Suècia i de la princesa Josefina de Leuchtenberg. Era net per part de pare del rei Carles XIV Joan de Suècia i de la francesa Desirée Clary, i per part de mare d'Eugeni de Beauharnais, 1r duc de Leuchtenberg, i de la princesa Augusta de Baviera. Precisament la seva àvia materna era descendent dels reis suecs Gustau I i Carles IX de la casa de Vasa, circumstància que li aportava una certa legitimitat dinàstica.

Es casà el 19 de juny de 1851 amb la princesa Lluïsa dels Països Baixos, neta del rei Guillem I d'aquest país i del rei Frederic Guillem III de Prússia, i besneta del tsar Pau I de Rússia. La parella tingué dos fills:

• SAR la princesa Lluïsa de Suècia nascuda el 1851 a Estocolm i morta el 1926 a Copenhaguen. Es casà amb el rei Frederic VIII de Dinamarca.

• SAR el príncep Carles Òscar de Suècia nat el 1852 a Estocolm i mort a la capital sueca als dos anys.

Manifestava aversió vers la seva muller, amb la qual s'havia casat per simples raons d'estat. De fet, tingué diverses amants i dues llargues convivències amb les actrius Hanna Styrell i Elise Jakobsson-Hwasser, amb aquesta darrera fins al final dels seus dies. Tanmateix sentia una abrandada afecció per la seva filla Lluïsa, que feu extensiva al marit d'aquesta, el rei Frederic VIII de Dinamarca.

Fou creat duc de Skåne el dia del seu naixement. Durant el període 1856-1857 fou virrei de Noruega. L'any 1857 es convertí en regent del seu pare, a la mort del qual el 8 de juliol de 1859 esdevingué rei de Suècia i Noruega.

Tot i que el seu caràcter obstinat i esquerp no semblava un bon presagi quan era príncep hereu, un cop esdevingut rei fou molt estimat pel poble i tingut per un dels millors monarques de la història de Suècia. Fou un rei d'autèntiques idees liberals i democràtiques. Introduí importants reformes que fixaren, tot modernitzant-les, normes municipals (1862), eclesiàstiques (1863) i penals (1864. Afavorí una reforma profunda del Riksdag, l'assemblea de notables del regne. El monarca era un important defensor de l'escandinavisme com a política que pretenia unir els diferents pobles i estats que formen la unitat geogràfica denominada Escandinàvia. Feu costat al seu gendre Frederic VIII de Dinamarca en la guerra d'aquest país amb Prússia (1864) i li prometé ajut militar, però l'escassa preparació de l'exèrcit suec li en feu desistir.

Carles fou un artista polifacètic, dedicat sobretot a la pintura i a l'escriptura.

Quan morí, la seva filla Lluïsa, l'única sobrevivent, ja era reina de Dinamarca i per tant no podia heretar la corona dual de Suècia i Noruega. Aquesta passà al germà del rei difunt, Òscar II. Curiosament, poques setmanes abans de la mort de Carles, Lluïsa infantava el seu segon fill, el príncep Carles de Dinamarca, el qual temps a venir (1907) esdevindria el primer rei de la Noruega desvinculada de Suècia. La nissaga de Carles XV s'extingí en el seu país, però a través de la seva filla havia de nodrir els trons de Dinamarca, Luxemburg, Grècia, Bèlgica i Noruega.

Morí a la ciutat meridional de Malmö, però el sepultaren al Panteó Reial de la basílica de Riddarholmen, a Estocolm.

Precedit per: Òscar I

Rei de Suècia i de Noruega Juliol 1859 –Setembre 1872

Succeït per: Òscar II