Último Resorte
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de música  |
| Història | |
| Lloc de constitució | Barcelona |
| Activitat | |
| Activitat | 1979 – 1984 |
| Membres anteriors | Silvia Escario, Juan Ramón Ferrando Juanito, Tommy, «Mike», Jorge Guber «Gabardino» Patrick Boissel, «Choli», Jorge Yepes, Strong, Rosa, Panko, Peter, «Goofy» |
| Artistes relacionats | Berlin 80, Algo Tóxico |
| Gènere | punk rock, hardcore punk |
| Influències | |
  
| |
Último Resorte va ser un grup punk i, en els seus últims anys, hardcore punk, de Barcelona, amb un paper decisiu en la història del punk en aquesta ciutat.[1] Després de la primera onada del punk barceloní de grups com La Banda Trapera del Río,[2] Basura i Mortimer, Último Resorte va ser el grup que va mantenir viva la flama del punk en el canvi de dècada.
Formats en 1979, no van publicar fins al 1982 havent passat diverses mutacions i canvis d'estil però sempre amb la parella formada per Silvia Escario i Juan Ramón Ferrando Juanito, van publicar el seu primer EP, un dels primers discos punk amb un so brut so amb set temes. El 1983 van publicar el seu segon disc, l'EP de 12 Una causa sin fondo, amb millor i més madur so. Es van dissoldre en els primers mesos de 1984.[3]
Discografia
[modifica]- Último Resorte, Flor y Nata (1982), EP
- Una causa sin fondo (Flor y Nata (1983), EP 12"
- Post mortem (Tralla Records, 1994), LP maqueta gravada en abril de 1981.
- Qué difícil es ser punk (Outline Records, 2001)
Referències
[modifica]- ↑ Aviñoa, Xosé. Història de la música catalana, valenciana i balear. Edicions 62, 1999, p. 75. ISBN 8429747001.
- ↑ «Entrevista a Silvia Escario (Último Resorte)» (en castellà). La Fonoteca. [Consulta: 8 desembre 2015].
- ↑ Domínguez, Salvador. Los hijos del rock: los grupos hispanos 1975-1989 (en castellà). SGAE, 2004, p. 780. ISBN 8480486155.