Ús medicinal d'animals al Llevant entre els segles X i XVIII

Imatge de satèl·lit del Llevant i les regions veïnes

L'ús medicinal d'animals al Llevant entre els segles x i xviii es refereix a la utilització d'animals i substàncies d'origen animal amb fins medicinals al Llevant, la regió històrica que abasta Israel i parts de Jordània, el Líban i Síria, entre el segle x i el segle xviii (edat mitjana i domini otomà). Estudis exhaustius han identificat 48 animals o substàncies d'origen animal que tenien fins medicinals. Gairebé tots aquests productes es podien trobar a la regió i eren relativament fàcils d'obtenir. La majoria eren substàncies domèstiques (mel, cera, cucs de seda, etc.), mentre que d'altres formaven part de la fauna local (escurçons, sípies, mosquers, cuques de llum, granotes, tritons, escorpins, etc.), es trobaven habitualment a les llars medievals (llet, ous, formatge, xai, etc.) o eren plagues (polls, ratolins, xinxes, etc.). Algunes substàncies, en canvi, eren exòtiques i, per tant, cares i difícils de trobar (testicles de castor, mesc, corall, ambre gris, etc.).

Aquests productes es feien servir per tractar la majoria de malalties i trastorns que es coneixien en aquell temps, principalment hemorroides, cremades, disfunció erèctil, ferides i malalties de la pell, els ulls i l'estómac. Els canvis en la moral predominant en les societats modernes provocaren l'abandonament de l'ús d'alguns animals i substàncies d'origen animal, com ara la mumia, els cucs de seda, les xinxes, els escarabats, els cargols, els escorpins i els tritons.

Context

Els animals, les seves parts i els seus productes han format part de l'inventari de medicaments de diverses cultures des de temps immemorials. Aquest fenomen es dona en moltes parts del món i els seus orígens es perden en el temps. L'ús de medicaments basats en animals o substàncies d'origen animal es remunta a l'edat antiga. Fou documentat per primera vegada amb la invenció de l'escriptura i es reflecteix en arxius, papirs i altres obres antigues que tracten de medicina. Es tenen dades de la seva utilització en civilitzacions antigues, com ara Egipte i Mesopotàmia, que influïren sobre les societats que sorgiren posteriorment al Llevant. Fonts de l'antic Egipte descriuen els usos mèdics de substàncies derivades dels animals, com ara la llet de vaca, la mel, la sang de sargantana, els òrgans dels bous, el fetge d'oreneta, les extremitats dels ratpenats, l'ambre gris dels catxalots i les glàndules dels cérvols mesquers.

Els arxius de diverses civilitzacions de l'antiga Mesopotàmia, principalment Assíria i Babilònia, contenen descripcions d'oli de peix, cera d'abella, mel, sang de mangosta, cuirasses de tortuga, pell de cabra, tendons de gasela, cérvol i ovella, excrements d'ocell i greix d'animal. A l'antiga Xina es feien servir les glàndules dels cérvols mesquers i nombroses altres substàncies d'origen animal. A l'Índia, la religió hindú ha aprofitat cinc productes bovins com a elements purificadors des de temps molt llunyans.

Principals fonts històriques sobre l'ús medicinal d'animals al Llevant entre els segles x i xviii
Nom	Segle(s)	Descripció	Fonts
Al-Massudí	Segle x	Geògraf musulmà. Els seus diaris de viatge contenen informació sobre la producció i el comerç de productes medicinals que inclouen substàncies d'origen animal.
At-Tamimí	Segle x	Metge jerosolimità de qui tan sols es conserva una obra, que ha estat estudiada recentment. Tanmateix, els seus escrits es coneixen indirectament per les citacions que en fan autors posteriors com Maimònides i Ibn al-Baytar.
Documents de la guenizà	Segle xi	La guenizà del Caire custodia missives privades i comercials i documents jurídics de les comunitats jueves medievals de la Mediterrània oriental. Hi ha diverses cartes de comerciants jueus del segle xi que contenen informació valuosa sobre el comerç i ús de materials medicinals.
Impostos d'Acre	Segle xiii	Les Assises de Jerusalem contenen nombrosos documents relacionats amb diversos aspectes del sistema de govern instaurat pels croats al Llevant, entre els quals hi ha una llista de productes comerciats a Acre, el principal centre mercantil del regne croat, i dels impostos que suportaven.
Benvingut Gras	Segles xii i xiii	Oftalmòleg franc que, en el seu llibre sobre el tema, atribuí el nom de jerosolimitanes a algunes de les seves prescripcions.
Jaume de Vitry	Segles xii i xiii	Bisbe d'Acre que publicà els coneixements adquirits en el decurs dels seus viatges i les seves lectures. El seu llibre conté informació mèdica.
Maimònides	Segles xii i xiii	Metge i filòsof de la religió andalusí que exercí principalment a Egipte, on fou el metge personal del soldà. Escrigué nombrosos llibres sobre medicina.
Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn Àhmad ibn al-Baytar	Segle xiii	Metge i herbolari andalusí que visità l'Orient Pròxim. Entre centenars de remeis, el seu Llibre recopilatori dels simples en els medicaments i els aliments recull una multitud de substàncies medicinals d'origen animal emprades al Llevant en aquella època.
Xams ad-Din al-Uthmaní	Segle xiv	Cadi de la comarca de Safed que escrigué una descripció de la ciutat i la seva rodalia amb informació relativa a substàncies medicinals locals i les seves aplicacions.

Bibliografia

• Al-Massudí. Les prairies d'or (en francès). Impremta Imperial de França, 1861. 
• Amar, Z.; Serri, Y. ארץ־ישראל וסוריה על־פי תיאורו של אלתמימי: רופא ירושלמי בן המאה העשירית (en hebreu). Bar-Ilan University Press, 2004. ISBN 9789652262523. 
• Angeletti, L. R; Agrimi, U.; French, D.; Curia, C.; Mariani-Costantini, R. «Healing rituals and sacred serpents» (en anglès). The Lancet, 340, 8.813, 1992, pàg. 223-225. DOI: 10.1016/0140-6736(92)90480-Q. ISSN: 01406736.
• Benvingut Gras. De Oculis (en llatí), 1474. 
• Benvingut Gras. Benevenutus Grassus of Jerusalem, De Oculis (en anglès). Stanford University Press, 1929. 
• Beugnot, A. Les Assises de Jérusalem. Recueil des Historiens des Croisades. (RHC) Lois I-II (en francès). Volum II. Impremta Reial de França, 1841. 
• Bryan, C. P. Ancient Egyptian Medicine. The Papyrus Ebers (en anglès). Ares, 1930. 
• De Vitry, J. Jacobus de Vitriaco, Historia Orientalis (en llatí). Jacques Bongars, 1611, p. 1047-1124. 
• De Vitry, J. The History of Jerusalem A.D 1180 by Jacques de Vitry (en anglès). Societat de Textos dels Pelegrins a Palestina, 1896. 
• Estes, J. W. The Medical Skills of Ancient Egypt (en anglès). Science History Publications, 1989. 
• Goitein, X. D. A Mediterranean Society: The Jewish Communities of the Arab World as Portrayed in the Documents of the Cairo Geniza (en anglès). University of California Press, 1967. 
• Gordon, B. L. Medicine throughout Antiquity (en anglès). F. A. Davis Company, 1949. ISBN 9780598609977. 
• Guil, M. A History of Palestine, 634–1099 (en anglès). Cambridge University Press, 1997. ISBN 0-521-59948-9. 
• Ibn al-Baytar. Al-kitab al-jami li-mufradat al-adwiya wa-l-aghdhiya (en àrab). Impremta de Bulaq, 1874. 
• Ibn al-Baytar. «Al-Mursid ila Jawahir al-Aghdhiya wa-Quwa al-Mufradat min al-Adwiya» (en àrab). MS Paris: Bibliothèque Nationale, 2.870, s.d.
• Isaacs, H. D.; Baker, C. F. Medical and Para-medical Manuscripts in the Cambridge Genizah Collections (en anglès). Cambridge University Press, 1994. ISBN 0-521-47050-1. 
• Jacob, I.; Jacob, W. The Healing Past: Pharmaceuticals in the Biblical and Rabbinic World (en anglès). E. J. Brill, 1993. ISBN 90-04-09643-4. 
• Kremers, E.; Urdang, G. History of Pharmacy (en anglès). 4a edició. J. B. Lippincott Company, 1976. ISBN 978-0397520749. 
• Lev, E. «Healing with animals in the Levant from the 10ᵗʰ to the 18ᵗʰ century» (en anglès). Journal of Ethnobiology and Ethnomedicine, 2, 1, 2006. DOI: 10.1186/1746-4269-2-11. ISSN: 1746-4269.
• Lewis, B. «An Arabic account of the Province of Safad-1» (en anglès). Bulletin of the School of Oriental and African Studies, 15, 1953, pàg. 477-488.
• Maimònides. Un glossaire de matière médicale, composé par Maïmonide (en francès). Imprimerie de l'Institut Français d'Archéologie Orientale, 1940. 
• Maimònides. The Medical Aphorisms of Moses Maimonides (en anglès). Yeshiva University Press, 1971. 
• Nunn, J. F. Ancient Egyptian Medicine (en anglès). University of Oklahoma Press, 1996. ISBN 9780806128313. 
• Qedar, B. «Benevenutus Grasseus of Jerusalem, an oculist in the era of the Crusades» (en anglès). Korot, 11, 1995, pàg. 14-41.
• Ritter, E. K. «Magical-expert (ašipu) and physician (asû). Notes on two complementary professions in Babylonian medicine» (en anglès). Assyriological Studies, 16, 1965, pàg. 299-323.
• Said, H. M. Hamdard Pharmacopoeia of Eastern Medicine (en anglès). Hamdard, 1970. 
• Simoons, F. J. «The purification rule of the five products of the cow in Hinduism» (en anglès). Ecology of Food and Nutrition, 3, 1974, pàg. 21-34.
• Stetter, C. The Secret Medicine of the Pharaohs: Ancient Egyptian Healing (en anglès). Edition Q, 1993. ISBN 978-0867152654. 
• Thompson, R. C. Assyrian Medical Texts from the Originals in the British Museum (en anglès). Oxford University Press, 1923. 
• Weiss, H. B. «Entomological medicaments of the past» (en anglès). Journal of the New York Entomological Society, 55, 1947, pàg. 155-168.