Ō no Yasumaro
- En aquest nom japonès, el cognom és Ō.
  | |
| Nom original | (ja) 太安万侶 |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | valor desconegut |
| Mort | 15 agost 723 Nara (Japó) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història del Japó |
| Ocupació | escriptor, historiador |
| Període | Període Nara |
| Ocupador | Genmei |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Ō no Yasumaro (太安万侶, m. 11 d'agost de 723)[1] va ser un noble, cortesà i cronista japonès del període Nara, famós per ser el compilador del Kojiki, la crònica més antiga del Japó.
Biografia
[modifica]Es desconeix la seva data de naixement, hom ha afirmat que era fill d'Ō no Honchi, noble que havia participat a la guerra Jinshin (672).[1] Va ocupar alguns càrrecs de rang intermedi a la cort imperial, el 704 se li va atorgar el cinquè grau de rang inferior, i el 715 fou promogut al quart grau de rang inferior de la cort. L'any següent va ser nomenat uji-no-chōja, és a dir, en líder del seu clan.[2]
No obstant això, és més conegut per haver estat el compilador del Kojiki, un registre de la successió de la casa imperial japonesa i dels fets del passat, patrocinada per la mateixa monarquia.[2][1][3] L'obra va ser iniciativa de l'emperador Tenmu,[1] però no es va començar fins al novè mes del 711, quan la seva neboda i successora, l'emperadriu Genmei ordenà Yasumaro compilar-la.[2][4] Els que conté l'obra van ser recitats de memòria per un assistent de la cort anomenat Hieda no Are.[2] L'obra, que consta de tres capítols, va ser acabada i presentada a l'emperadriu el primer mes del 712.[2]
El prefaci del Kojiki, escrit un perfecte xinès clàssic, indica que Yasumaro era una persona versada i capaç d'escriure aquesta llengua en qualsevol moment. La cultura del període Nara estava influenciada profundament per la Xina i Corea; la llengua xinesa s'utilitza en tots els documents oficials i els llibres.[2] Tanmateix, en el cos principal de la crònica s'utilitzen sempre els caràcter xinesos però no sempre la llengua xinesa sinó la japonesa, en un esforç en registrar i preservar la forma primitiva de les històries i llegendes japoneses.[3] Per tant, per a Yasumaro escriure aquestes llegendes i registres en xinès hauria estat massa forçat i complicat, i va combinant el xinès i el japonès, utilitzant en el darrer cas la fonètica dels caràcters xinesos, alhora que fa anotacions per aclarir la pronunciació i el significat correctes.[2] Hom també afirma que, a banda de ser fidedigne a allò recitat, un altre possible motiu per utilitzar els caràcters xinesos d'aquesta manera era trobar una forma d'escriure la llengua japonesa, tot i que encara depenent de la tradició xinesa.[3] D'altra banda, diu que les paraules de Hieda no Are eren poc sofisticades, probablement perquè al segle VIII aquestes llegendes eren recitades d'una forma que resultava arcaica o antiquada.[4]
Uns anys més tard, el 720, va ser escollit per unir-se al príncep Toneri en la compilació del Nihon Shoki, la segona crònica més antiga del Japó.[2]
El 1979 es va trobar la seva tomba a una plantació de te prop de la ciutat de Nara.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «太安万侶» (en japonès). Kotobank. Asahi Shimbun. [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Hisamatsu, Sen'ichi. Biographical Dictionary of Japanese Literature (en anglès). Nova York: Kondasha International, 1977, p. 15-16. ISBN 0-87011-253-8.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Shirane, Haruo; Suzuki, Tom; Lure, David (eds.). The Cambridge History of Japanese Literature (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2006, p. 26-28.
- ↑ 4,0 4,1 Seeley, Christopher. A History of Writting in Japan (en anglès). Leiden, Nova York, Copenhaguen i Colònia: E. J. Brill, 1991, p. 43.
