Kaus Australis
.svg){kind=small}
Kaus Australis (Èpsilon Sagittarii / ε Sgr / 20 Sgr) és l'estrella més brillant de la constel·lació de Sagitari encara que tingui la denominació de Bayer «èpsilon», la cinquena lletra de l'alfabet grec. El seu nom té un origen mixt: Kaus prové de l'àrab i significa «arc», mentre que Australis prové del llatí i significa «del sud». És una estrella binària amb un component molt lluminós de magnitud aparent 1,79 i un altre molt més tènue de magnitud 14.[8]
Situada a 145 anys llum en direcció al centre de la Galàxia, Kaus Australis A està catalogada com una gegant blanc-blavosa de tipus espectral B9.5III[9] amb una temperatura superficial de 9.200 K. La seva lluminositat és 375 vegades més gran que la solar, més alta que la que caldria esperar per a una gegant de les seves característiques, cosa per la qual també ha estat classificada com a gegant lluminosa. El seu radi, calculat a partir de la mesura directa del seu diàmetre angular, és 7 vegades major que el radi solar. Esgotat i al seu combustible d'hidrogen, probablement té un nucli d'heli inert que s'està contraient i escalfant abans de començar la seva fusió a carboni i oxigen.[10]
Kaus Australis presenta un baix contingut en metall, això pot ser a causa del fet que aquests es troben a la part interna de l'estrella, invisibles a l'observació directa en virtut d'un embolcall exterior de gas format per la seva alta velocitat de rotació, 70 vegades major que la del Sol.[10]
Referències
[modifica]- ↑ «Rotational velocities and spectral types of some A-type stars». Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 8-1972, pàg. 584. DOI: 10.1086/129336.
- ↑ Michael W. McElwain «Characterization of Dusty Debris Disks: The IRAS and Hipparcos Catalogs» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 10-05-2007, pàg. 1556-1571. DOI: 10.1086/509912.
- ↑ Claus Fabricius «The Tycho double star catalogue» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 3-2002, pàg. 180–189. DOI: 10.1051/0004-6361:20011822.
- ↑ Andrea Fabiana Torres «Fundamental parameters of B supergiants from the BCD system. I. Calibration of the (λ_1, D) parameters into Teff» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 27-03-2009, pàg. 297–320. DOI: 10.1051/0004-6361/200811147.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 10-2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
- ↑ Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
- ↑ kausaustralis.html Kaus Australis (e-Sky)
- ↑ australis & NbIdent = 1 & Radius = 2 & Radius.unit = arcmin & submit = submit id Dades astronòmics de Kaus Australis (SIMBAD)
- ↑ 10,0 10,1 ~ Kaler / sow / kausaus.html Kaus Australis (Stars, Jim Kaler)
