Vés al contingut

RY Sagittarii

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicRY Sagittarii
Tipusestel Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)Cpec[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióSagitari Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra1.966,9552 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,25 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.814 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,5084 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−0,472 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)8,887 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−16,02 km/s[2] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial1 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)19h 16m 32.767s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-34° 28' 39.663''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,1[5] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

RY Sagittarii (RY Sgr / HD 180093 / HR 7296) és el nom d'un estel variable de la constel·lació de Sagitari.[6] Està situada pocs graus al nord del límit de la constel·lació amb Corona Austral i habitualment la seva magnitud és +7,2. Es troba a uns .6000 anys llum de distància del Sistema Solar.[7]

RY Sagittarii és una supergeganta groga i estel variable R Coronae Borealis la lluentor de la qual presenta abruptes caigudes fins a magnitud +14 cada dos anys aproximadament. Aquests episodis d'enfosquiment es deuen a l'expulsió de pols de carboni des de la superfície estel·lar. L'estel queda submergit en el seu propi material fins que a poc a poc es dissipa. Això explica les ràpides caigudes i les recuperacions lentes en la lluentor. És el segon estel més brillant dins d'aquesta classe de variables.[8]

L'estudi detallat de la corba de llum de RY Sagittarii mostra una oscil·lació secundària en la magnitud, de tipus cefeida, quan l'estel es troba amb lluentor màxima. El període d'oscil·lació és de 39 dies i l'amplitud de 0,5 magnituds. Estudis recents suggereixen que aquest període de pulsació pot estar disminuint, bé degut a la ràpida evolució de l'estel en la fase de post-gegant, o per una pèrdua substancial de massa.[9]

Va ser descoberta per Jacobus Kapteyn en 1895.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Afirmat a: Catalogue of two-dimensional spectral types for the HD stars, Vol. 3. Autor: Nancy Houk. Pàgina: 0. Data de publicació: 1982.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. Martin Asplund «New constraints on the chemical evolution of the solar neighbourhood and Galactic disc(s)» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-05-2011, pàg. A138. DOI: 10.1051/0004-6361/201016276.
  5. 5,0 5,1 «Fine analysis of three R Coronae Borealis stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1975, pàg. 383–388.
  6. «RY Sagittarii» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
  7. RY Sagittarii Jumk.de/astronomie
  8. RY Sagittarii. Surastronómico
  9. «RY Sagittarii». AAVSO. [Consulta: 11 desembre 2020].