1,1,1,2-tetrafluoroetà
  | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 102,009 Da |
| Rol | anestèsic |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₂H₂F₄ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Punt de fusió | −103,3 ℃ |
| Punt d'ebullició | −26 ℃ (a 101 Pa) |
| Perill | |
| Potencial d'escalfament global | 1.549 |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
L'1,1,1,2-tetrafluoroetà, anomenat simplement tetrafluoroetà, R134a o HFC-134a, és un gas refrigerant de fórmula CH₂FCF₃ utilitzat en sistemes de refrigeració. Com que no conté clor, no és tan perillós per a la capa d'ozó com altres gasos que sí que en tenen (com ara el diclorodifluorometà, que ja no s'utilitza) i té també un impacte menor sobre l'escalfament global.[1]
Característiques
[modifica]Les característiques d'aquest fluid són:[2]
- No destrueix la capa d'ozó, aquest compost no conté clor, de manera que el seu potencial de dany de la capa d'ozó (ODP) és zero.
- Presenta molt baixa toxicitat, la seva concentració és la mateixa que la de R22, (1000 ppm).
- No mostra perill a la inflamació a l'aire, la polaritat inflamable és zero.
- Manté sempre una capacitat alta d'estabilitat química i tèrmica.
- La solubilitat en aigua és gairebé la mateixa que la de l'R22.
Estat natural - Propietats
[modifica]Aquest compost presenta un estat gasós incolor a una temperatura normal, igual que amb la pressió. Les pròpies característiques d'aquest gas mantenen un punt de fusió al qual el gas canvia d'estat, anul·lant així la seva naturalitat (-103,3 °C, −153,9 °F, 169,8 K).
L'1,1,1,2-Tetrafluoroetà també coneix el punt d'ebullició, però sense canviar d'estat, ja que presenta l'estat gasós com a natural i no canvia quan s'aplica la temperatura d'ebullició. El punt de temperatura que provoca l'ebullició d'aquest producte és de −26,3 °C (−15,3 °F; 246,8 K).
Preparació del compost - Usos
[modifica]La preparació d'aquest compost (1,1,1,2-Tetrafluoroetà) es sintetitza mitjançant processos químics específics que impliquen la fluoració d'altres compostos.
Aquesta producció de processos químics i fluoració de composts com el cas de l'1,1,1,2-Tetrafluoroetà permet alguns usos i habilitats d'aquest producte. És un gas no inflamable i, com s'ha mencionat anteriorment, és utilitzat principalment tant per a l'aire condicionat domèstic com per al dels automòbils.
Altres usos que pot incloure aquest producte poden ser per a l'expansió d'escuma plàstica, funciona com a solvent de neteja, propulsor per a la distribució de productes farmacèutics, per a extreure taps de suro i per a eliminar la humitat de llocs que presenten aire comprimit. A part de tot això, també s'utilitza per a la refrigeració d'ordinadors.
Toxicitat i perills
[modifica]Tot i tenir múltiples aplicacions per a la vida quotidiana i ajuda per a les activitats que podem dur a terme diàriament, també presenta un mínim de toxicitat que, si no s'usa de manera responsable pot provocar danys per a qui ho utilitza.
Gasos comprimits
[modifica]Aquest producte conté gasos a pressió en un recipient. Alguns poden explotar amb la calor. Ex: botelles que contenen: butà, oxigen, dihidrogen, acetilè, dinitrogen líquid, etc.
Referències
[modifica]- ↑ «Table 2.14 (Errata). Lifetimes, radiative efficiencies and direct (except for CH4) GWPs relative to CO2.» (en anglès). Arxivat de l'original el 6 juliol 2017.
- ↑ «Si el refrigerant és bo per al freó o el nou refrigerant - Notícies - Xiamen Juda Trading Co., Ltd». [Consulta: 24 març 2024].
Bibliografia
[modifica]- Dagani, M. J.; Barda, H. J.; Benya, T. J.; Sanders, D. C. “Bromine Compounds”. Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry. Weinheim: Wiley-VCH. doi:10.1002/14356007.a04_405. ISBN 978-3527306732.
- Allen, Charles F. H.; Domeier, L. A. (1928). “γ-Chlorobutyronitrile”. Org. Synth. 8: 52. doi:10.15227/orgsyn.008.0052.
- Evans, D. A.; Domeier, L. A. (1974). “Endocyclic Enamine Synthesis: N-Methyl-2-Phenyl-δ2-tetrahydropyridine”. Org. Synth. 54: 93. doi:10.15227/orgsyn.054.0093.
- Glass, D. B.; Weissberger, A. (1946). “Julolidine”. Org. Synth. 26: 40. doi:10.15227/orgsyn.026.0040.