1,1,1-Tricloroetà
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 131,930033 Da |
| Rol | excipient |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₂H₃Cl₃ |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,34 g/cm³ (a 20 ℃) |
| Solubilitat | 0,4 g/100 g (aigua, 20 ℃) |
| Moment dipolar elèctric | 1,755 D |
| Punt de fusió | −31 ℃ −30,4 ℃ |
| Punt d'ebullició | 74 ℃ (a 760 Torr) 74,09 ℃ (a 101,325 kPa) |
| Moment dipolar elèctric | 1,755 D |
| Pressió de vapor | 100 mmHg (a 20 ℃) |
| Perill | |
| Límit inferior d'explosivitat | 7,5 % (V/V) |
| Límit superior d'explosivitat | 12,5 % (V/V) |
| Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps | 1.900 mg/m³ (8 h, Estats Units d'Amèrica) |
| Límit d'exposició sostre | 1.900 mg/m³ (cap valor) |
| IDLH | 3.822 mg/m³ |
| Potencial d'escalfament global | 193 |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
| Altres | |
| líquid inflamable | |
L'1,1,1-tricloroetà, també conegut com a metilcloroform, és un compost orgànic del tipus cloroalcà. Aquest líquid incolor d'olor dolça es va produir fa temps industrialment en grans quantitats com a solvent.[1] Pel fet que ataca la capa d'ozó pràcticament s'ha deixat de produir.
El va obtenir primer Henri Victor Regnault el 1840. Industrialment, es produeix en dues fases a partir del clorur de vinil. Generalment, es considera que l'1,1,1-tricloroetà es considera un solvent polar. És un molt bon solvent per l'hexà i per a molts materials orgànics. Abans que el Protocol de Montreal el prohibís per ser una substància destructora de la capa d'ozó terrestre, es feia servir per netejar parts metàl·liques en components electrònics i també com un component d'adhesius. En els laboratoris ha estat substituït per altres solvents.[2] S'ha usat com insecticida en fumigació.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Manfred Rossberg, Wilhelm Lendle, Gerhard Pfleiderer, Adolf Tögel, Eberhard-Ludwig Dreher, Ernst Langer, Heinz Rassaerts, Peter Kleinschmidt, Heinz Strack, Richard Cook, Uwe Beck, Karl-August Lipper, Theodore R. Torkelson, Eckhard Löser, Klaus K. Beutel, Trevor Mann «Chlorinated Hydrocarbons» in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2006, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a06_233.pub2
- ↑ «Use of Ozone Depleting Substances in Laboratories. TemaNord 516/2003». Arxivat de l'original el 2008-02-27. [Consulta: 24 febrer 2013].
- ↑ Methylchloroform data sheet, alanwood.net
Bibliografia
[modifica]
- Doherty, R.E. «A History of the Production and Use of Carbon Tetrachloride, Tetrachloroethylene, Trichloroethylene and 1,1,1-Trichloroethane in the United States: Part 2 - Trichloroethylene and 1,1,1-Trichloroethane». Journal of Environmental Forensics, 1, 2000, pàg. 83–93.