Recorregut de la 15a etapa del Tour de França de 2009 La 15a etapa del Tour de França de 2009 es disputà el diumenge 19 de juliol sobre un recorregut de 207 quilòmetres entre Pontarlier i Verbier , Suïssa . La victòria fou per l'espanyol Alberto Contador , que arribà en solitari a la meta i que a més es vestí amb el mallot groc .
Primera etapa alpina d'aquesta edició del Tour de França , amb sortida a Pontarlier , a la serralada del Jura . Poc després de la sortida els corredors comencen l'ascensió de la cota de Rafour, prop de Fourgs , a la frontera entre França i Suïssa . Un cop a Suïssa els ciclistes passen per Yverdon-les-Bains , a la riba del llac de Neuchâtel . Després de les cotes de Carrières i Prévonloup , la cursa entra a la vall del Sarine en direcció a Château-d'Oex .
Tot seguit els corredors comencen l'ascens al coll des Mosses, situat a 1.445 metres d'altitud, i amb 14 quilòmetres al 4% de desnivell. El descens duu els ciclistes a Aigle (seu de l'UCI ) i la vall del Roine , fins a Martigny (Suïssa) , on comença l'ascens fins a Verbier (9 km al 7,1%).[ 1]
Després d'un minut de silenci en memòria a l'espectadora morta en el decurs de la 14a etapa , els corredors afrontaren la primera etapa alpina.
Al km 42 vuit corredors aconseguiren escapolir-se del gran grup: David Arroyo , Jurgen van den Broeck , Fabian Cancellara , Pierrick Fedrigo , José Ivan Gutiérrez , Egoi Martínez , David Moncoutié i Franco Pellizotti . Al km 50 serien agafats per Ryder Hesjedal , Christophe Kern , Amaël Moinard i Simon Spilak i 3 km més endavant s'hi afegeiren Mikel Astarloza , Tony Martin i David Millar . Els 15 escapats disposaren de 40 segons respecte al gran grup, però la presència del 8è de la general va fer que el gran grup no baixés el ritme.
Al cim de la cota de Prévonloup , un grup de 9 corredors, format per Mikel Astarloza , Jurgen van den Broeck , Fabian Cancellara Pierrick Fedrigo , Aitor Hernández Gutiérrez , Ryder Hesjedal , Amaël Moinard , David Moncoutié i Simon Špilak es quedaren al capdavant de la cursa. Joan Antoni Flecha s'hi afegí 5 km més endavant. Els escapats arribaren a tenir 4' 40" a 50 km per a l'arribada, però a partir d'aquell moment la diferència aniria disminuint pel fort ritme que el Liquigas , l'Astana , el Milram i el Saxo Bank imprimiren en el si del grup principal.
A poc menys de 25 km Špilak atacà entre els escapats i començà l'ascensió a Verbier amb 44" d'avantatge sobre Astarloza, 55" sobre la resta d'escapats i més d'un minut sobre el gran grup. Tots els escapats serien agafats en els primers quilòmetres d'ascensió per un grup format pels favorits de la classificació general: Alberto Contador , Lance Armstrong , els germans Andy i Frank Schleck , Bradley Wiggins , Cadel Evans , Andreas Kloden , Vincenzo Nibali , Carlos Sastre i Christian Vande Velde .
Fränk Schleck va ser el primer a atacar a manca de 6 km, però no aconseguí obrir forat. Tot seguit seria Alberto Contador el que atacaria. Andy Schleck intentà seguir-lo, però no ho aconseguí. Contador, a poc a poc, aniria augmentant la diferència respecte a la resta de ciclistes, per guanyar l'etapa amb 43" sobre Andy Schleck i més d'un minut sobre Nibali, Fränk Schleck, Wiggins i Sastre. Armstrong, ajudat per Klöden, arribà en novena posició, a 1' 36".
El fins llavors mallot groc , Rinaldo Nocentini , arribà el 19è, a 2' 36", per la qual cosa Contador passà a ser el nou líder de la cursa, per davant d'Armstrong i Wiggins.[ 2]
Primer esprint intermedi. Thierrens (km 56,5)
1. Cota de Rafour. 1084m. 3a categoria (km 8) (3,7 km al 5,1%) 2. Coll des Etroits. 1153m. 3a categoria (km 18,5) (1,5 km al 5,0%) 3. Cota de la Carrière. 791m. 3a categoria (km 54) (1,5 km al 5,0%) 4. Cota de Prévonloup . 760m. 3a categoria (km 74) (4,5 km al 4,7%)
6. Verbier . 1468m. 1a categoria (km 198,5) (8,8 km al 7,5%)
_pictogram.svg){kind=small}
Egoi Martínez
Ryder Hesjedal
Christophe Kern
Jurgen van den Broeck
Andy Schleck
Vincenzo Nibali
Bradley Wiggins
Cadel Evans
Andreas Klöden
Lance Armstrong
Thor Hushovd 
Team Astana 
Team Saxo Bank
Tom Boonen. No surt, tenia febre i vòmits.[3]
Vladímir Iefimkin. Abandonà pels dolors causats per una caiguda a l'11a etapa.[3]
