Aquest grup de 9 va anar augmentant la diferència respecte al gran grup fins a tenir una màxima de 14' 20" al km 65. Això va fer que l'Astana es posés al capdavant del gran grup per evitar que anés augmentant, i si bé no va reduir-la considerablement, si va estabilitzar les diferències: 11' 45" al port de Solsona i 12' al coll de Serra Seca. En arribar a Andorra els escapats encara mantenien una diferència superior als 11', si bé a partir d'aquest moment el ritme del grup principal augmentà notablement, cosa que va fer que al peu d'Ordino-Arcalís el grup sols tingués uns 60 membres.
Els escapats comencaren la darrera ascensió del dia amb 7' sobre el grup principal. Kuschynski va ser el primer a quedar despenjat, alhora que es començaven a produir diversos atacs. Brice Feillu atacà a 5 quilòmetres de l'arribada i aconseguí mantenir una petita diferència, que era de 32" a manca d'un quilòmetre, i que li permeté arribar en solitari a la meta d'Ordino i aconseguir la victòria. La resta de companys d'escapada arribaren darrere seu.
Pel darrere, entre els favorits, no hi va haver cap mena d'atac, tot i que els primers quilòmetres del port eren els més dificultosos. L'Astana dominà la cursa, amb set components entre els primers, posant un ritme sostingut per evitar els atacs d'Andy Schleck, Cadel Evans i Carlos Sastre.
Evans va ser el primer a intentar un atac, però va ser seguit per una vintena de corredors. El seu company Jurgen van den Broeck atacà a 2 km de l'arribada, però va ser respost per Alberto Contador, que marxà en solitari i aconseguí treure 21" a Evans i els altres favorits, a la meta.
Les diferències que s'establiren provocaren un canvi de líder, ja que Fabian Cancellara no pogué seguir els ritmes dels millors i perdé més de 9' respecte al vencedor d'etapa. El nou líder era l'italiàRinaldo Nocentini, amb 6" sobre Contador, i sent el primer italià a dur el mallot groc des que Alberto Elli el portés el 2000.[2]