Etapa més llarga de la present edició del Tour de França, a través dels departaments del Roine, Isèra, Droma i Valclusa. El recorregut inclou tres petites cotes de quarta categoria en els primers 44 quilòmetres, una de tercera al km 143 i l'ascensió final al Ventor, de categoria especial, amb una pujada de 20,8 km al 7,5% de desnivell mitjà. L'esprint especial es troba a Malaucena, al km 208.[1]
Durant els primers quilòmetres d'etapa van ser molts els ciclistes que intentaren l'escapada, però no va ser fins al km 30 quan es formà una escapada composta per 10 corredors: Sylvain Chavanel (Omega Pharma-Quick Step), Pierrick Fedrigo i Jérémy Roy (FDJ), Christophe Riblon (AG2R La Mondiale), Julien El Fares (Sojasun), Alberto Losada (Team Katusha), Daryl Impey (Orica-GreenEDGE), Peter Sagan (Cannondale), Markel Irizar (RadioShack-Leopard) i Wout Poels (Vacansoleil-DCM). Aquest grup aconseguí una màxima diferència de 7'05" al km 70, però sota l'impuls del Movistar Team, primer, i posteriorment el Team Sky s'anaren reduint les diferències. L'etapa es va córrer a una gran velocitat, amb una mitjana superior als 46 km/h durant les tres primeres hores d'etapa. A l'esprint de Malaucena (km 208) Sagan consolidà el mallot verd. A 25 km de l'arribada els escapats mantenien 1' 50" sobre el gran grup. En les primeres rampes del Ventor Sylvain Chavanel atacà, mantenint-se al capdavant de la cursa durant 8 quilòmetres. A 14 km de l'arribada, Mikel Nieve va ser el primer a atacar dins el grup dels favorits. Un quilòmetre després va ser Nairo Quintana (Movistar Team) el que atacà, superant a Chavanel i Nieve. El grup del líder perdia unitats a marxes forçades i a manca de 7,5 km Chris Froome se n'anà en solitari cap endavant, sense que ningú el pogués seguir. Froome agafà Quintana i durant uns quilòmetres marxaren junts, però a manca d'1,5 km per a l'arribada tornà a atacar, sense que Quintana el pogués seguir. Froome arribà en solitari al cim, aconseguint la segona victòria de la present edició, mentre que Quintana arribà a 29", Joaquim Rodríguez (Team Katusha) a 1' 23" i Alberto Contador (Team Saxo-Tinkoff) 1' 40".[3][4][5]