El vencedor final de l'etapa fou l'irlandès resident a GironaDaniel Martin (Garmin-Sharp),[2] que s'imposà a l'esprint al seu company d'escapada, el danèsJakob Fuglsang (Astana Qazaqstan Team). En la classificació general destaquen els més de 17 minuts perduts pel segon classificat fins aleshores, l'australià Richie Porte, mentre que entre la resta de favorits no hi hagué cap mena de diferència. Pierre Rolland (Team Europcar) torna a liderar la classificació de la muntanya en acabar l'etapa, mentre el Movistar Team consolida la classificació per equips.
Etapa reina dels Pirineus de la present edició, amb cinc dificultats muntanyoses puntuables pel gran premi de la muntanya, una de segona i quatre de primera categoria, i sense gairebé cap quilòmetre pla en els 168 km. Només de sortida els ciclistes es dirigeixen cap a les rampes del primer port del dia, el coll de Portet d'Aspet, de segona categoria (km 28,5), que enllaça amb el Coll de Menté (km 44), que en aquesta ocasió es puja pel vessant curt, a diferència de l'any anterior, quan es pujà per l'altre vessant, més llarg i exigent.[3] El descens donarà pas als únics quilòmetres plans de l'etapa, l'aproximació fins a Banhèras de Luishon (km 73), on es troba l'esprint del dia. Només sortir d'aquesta important població balneària s'inicia l'ascensió al coll de Peyresourde, que enllaça amb el coll de Val Louron-Azet i La Hourquette d'Ancizan, tots tres de primera categoria. El darrer d'aquests ports es corona a 30,5 km per a l'arribada a Banhèras de Bigòrra.[1]
En els quilòmetres que conduïen fins a Banhèras de Luishon, Cadel Evans es reintegra al grup de Froome. Aquest, sense cap company d'equip al seu costat, haurà d'afrontar diverses acceleracions dels homes del Movistar. En una d'elles Valverde, Rubén Plaza i Froome deixaran enrere, durant uns quants quilòmetres, a la resta de favorits. Abans de començar l'ascensió al coll de Peyresourde cinc corredors es mantenen al capdavant: Thomas de Gendt (Vacansoleil-DCM), Bart de Clercq (Lotto-Belisol), Romain Bardet (AG2R La Mondiale), Ryder Hesjedal i Pierre Rolland. Per darrere el líder es troba a 1' 10".
Durant l'ascensió al Peyresourde Simon Clarke (Orica-GreenEDGE) i Jan Bakelants (RadioShack-Leopard) arriben a l'altura dels escapats, mentre el grup del mallot groc és encapçalat pels homes del Movistar. De Gendt serà el primer al pas pel coll. Al pas per l'avituallament Clarke ataca, cosa que li permet coronar en solitari el coll de Val Louron-Azet, però en el descens se li uneix Bardet, Rolland i De Clercq. Aquest quartet inicià l'ascensió a l'Hourquette d'Ancizan, darrere de les dificultats del dia, amb tan sols 20 segons respecte al gran grup. Bardet serà el darrer en ser neutralitzat pel Movistar, equip que imprimeix un ritme viu durant l'ascensió. En els darrers 5 quilòmetres d'ascensió Nairo Quintana llença diversos atacs, però tots seran neutralitzats pel líder. Un atac final de Daniel Martin, que és seguit per Jakob Fuglsang (Astana Qazaqstan Team), els permetrà passar pel cim amb 35" sobre Wouter Poels (Vacansoleil-DCM) i 45" sobre el gran grup. Tot i els intents per capturar-los del Movistar i el Belkin Pro Cycling Team els dos escapats es disputen la victòria a l'esprint. Daniel Martin s'imposa gràcies a una hàbil maniobra que li permet passar en primera posició per la darrera corba, aconseguint d'aquesta manera la seva primera victòria d'etapa al Tour de França. El grup del líder, encapçalat per Michał Kwiatkowski arriba a 20". Porte acabarà perdent 18' 30" en finalitzar l'etapa, sent l'únic gran perjudicat de l'etapa.[4][5][6]