Vés al contingut

2-Aminopirimidina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químic2-Aminopirimidina
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular95,1 g/mol Modifica el valor a Wikidata
Rolfluorocrom Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₄H₅N₃ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C1=CC=NC(=C1)N Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Solubilitat100 g/100 g (aigua, 20 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió58 ℃
58 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició211 ℃ (a 760 Torr) Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor0,8 mmHg (a 25 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Dosi letal mínima200 mg/kg (rata de laboratori, via oral)
50 mg/kg (ratolí de laboratori, via oral) Modifica el valor a Wikidata
Dosi letal mediana4 mg/kg (ratolí de laboratori, administració intracerebral)
25 mg/kg (ratolí de laboratori, injecció intraperitoneal)
48 mg/kg (rata de laboratori, injecció intraperitoneal)
23 mg/kg (ratolí de laboratori, injecció intravenosa)
29 mg/kg (rata de laboratori, injecció intravenosa)
145 mg/kg (ratolí de laboratori, via oral)
133 mg/kg (guatlla, via oral)
200 mg/kg (rata de laboratori, via oral)
316 mg/kg (ocell, via oral)
500 mg/kg (conill porquí, absorció cutània)
70 mg/kg (ratolí de laboratori, injecció subcutània) Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps2 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica, Polònia, Països Baixos)
0,5 ppm (, Austràlia, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, Islàndia, Corea del Sud, Nova Zelanda, Perú, Suïssa, Filipines, Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició a curt termini1,5 ppm (Finlàndia)
2 ppm (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
Punt d'inflamabilitat154 °F Modifica el valor a Wikidata
IDLH19,25 mg/m³ Modifica el valor a Wikidata
Altres
sòlid inflamable Modifica el valor a Wikidata

La 2-aminopirimidina (també anomenada 2-pirimidinamina o piramidin-2-amina) és un compost orgànic format per àtoms de carboni, hidrogen i nitrogen. És un tipus de pirimidina, una base nitrogenada formada per dos àtoms de nitrogen i quatre de carboni. Concretament, la 2-aminopirimidina està caracteritzada per tenir un grup amino enllaçat en el carboni 2 de l’anell. La seva fórmula química és 2-(NH2)C4H3N2, la fórmula molecular és C4H5N3 i el seu pes molecular és de 95.10 g/mol.

Les 2-aminopirimidines formen part d'un grup d'heterocicles coneguts per posseir propietats antioxidants, anticancerosos, antibacterianes, antifúngiques, antivirals, antiinflamatòries, antidiabètiques, antimalàries, antileishmanials i antitripanosòiques.

Síntesi

[modifica]

La síntesi de la 2-aminopirimidina pot dur-se a terme per diverses rutes.

Un dels mètodes més recurrents per a la seva síntesi es basa en la reducció del grup ciano en un compost ciano-pirimidínic. El procés comença amb la reducció de 2-ciano-2,6-dimetilpirimidina amb un agent reductor com l’hidrogen (H₂) en presència d’un catalitzador. El compost resultant de la reducció del grup ciano és la 2-aminopirimidina. La reacció general d’aquest procés és la següent: 2-ciano-4,6-dimetilpirimidina + H₂ + catalitzador → 2-aminopirimidina.

Una altra ruta per a la síntesi de la 2-aminopirimidina consta en la substitució nucleofílica amb un grup amino partint del compost 2-cloro-4,6-dimetilpirimidina. Aquest canvi deriva en la formació del compost orgànic esmentat. És a dir, la reacció resultant és 2-cloro-4,6-dimetilpirimidina + NH₃ → 2-aminopirimidina.

Estructura

[modifica]

La 2-aminopirimidina està formada per una pirimidina i un grup amino enllaçat al carboni 2 d’aquesta. La pirimidina és un anell heterocíclic similar al benzè, amb la diferència de que en la posició de carbonis 1 i 3 hi ha dos nitrògens. També és fàcil de confondre amb la piridina, un anell heterocíclic que només té un nitrogen.

La posició del grup amino és el que diferencia la 2-aminopirimidina, dels altres tipus d'aminopirimidines, com la 4-aminopirimidina o la 5-aminopirimidina.

L'estructura formada per aquests dos grups funcionals atorga a la 2-aminopirimidina unes propietats físiques i químiques específiques.

Funció

[modifica]

La 2-aminopirimidina, un derivat de la pirimidina, compta amb una estructura nitrogenada que li permet establir interaccions específiques amb diverses proteïnes, incloent-hi aquelles implicades en processos metabòlics i d'eliminació de toxines.

Aquest compost està emergint com un element fonamental en la cerca de nous inhibidors de la β-glucuronidasa, un enzim de la família de les glicosidases que catalitza la descomposició de carbohidrats complexos i contribueix en la regulació de la desintoxicació en l'organisme.

La β-glucuronidasa, participa en la descomposició de glucurònids, facilitant l'expulsió de substàncies com carcinògens, estrògens, àcids biliars i diversos fàrmacs. No obstant això, una activitat excessiva d’aquesta enzima pot revertir l’eliminació d’aquests compostos, alliberant xenobiòtics i generant toxicitat intestinal, que s'associa amb malalties com el càncer de còlon, mama i pròstata.

La inhibició de la β-glucuronidasa s'ha convertit en un objectiu primordial per reduir aquests riscos. L'estructura flexible de les 2-aminopirimidinas, combinada amb la seva capacitat per a formar enllaços específics amb el lloc actiu de l'enzim, permet reduir de manera eficaç l'activitat de la β-glucuronidasa. Així, s’evita l'alliberament de compostos tòxics a l'intestí i disminueix, en conseqüència, el risc de patologies relacionades.

Fàrmacs

[modifica]

Les 2-aminopirimidines tenen un gran potencial per a combatre una àmplia varietat de microorganismes. La seva estructura flexible permet modificacions químiques que augmenten la seva efectivitat com a agents antimicrobians; redueixen la seva toxicitat i faciliten la superació dels mecanismes de resistència que molts patògens han desenvolupat enfront dels medicaments actuals. Aquesta capacitat d'adaptació química és clau per a dissenyar compostos que puguin combatre infeccions causades per bacteris i fongs resistents als tractaments convencionals.

A més, la seva versatilitat facilita la seva modificació per a millorar el seu perfil farmacològic, la qual cosa la converteix en un candidat prometedor en la lluita contra les infeccions resistents, un problema creixent per a la salut pública.

Així mateix, diversos estudis afirmen que aquest compost orgànic ha demostrat capacitat per a interrompre rutes inflamatòries específiques, per la qual cosa també es considera una opció prometedora per al tractament de malalties cròniques associades amb la inflamació.

Finalment, tant la 2-aminopirimidina com els seus derivats ofereixen una perspectiva esperançadora pel tractament del càncer, especialment en influir en la reparació i replicació de l'ADN. Aquests compostos no sols s'utilitzen per a inhibir l'activitat enzimàtica clau en cèl·lules canceroses, sinó que també poden formar la base per al desenvolupament de nous tractaments que augmentin l'eficàcia de teràpies convencionals com per exemple la quimioteràpia i la radioteràpia.

Propietats fisicoquímiques

[modifica]

Propietats físiques

[modifica]

Aspecte

[modifica]

Acostuma a ser sòlida, es troba en forma de pols blanca cristal·lina.

Massa molecular

[modifica]

La massa molecular de la 2-aminopirimidina és 95.10 g/mol.

Punt de fusió

[modifica]

No es pot saber el seu punt de fusió exacte, però es troba entre els 124 °C i 127 °C, semblant a molts altres compostos orgànics.

Punt d'ebullició

[modifica]

El seu punt d'ebullició és a 158 °C, és un valor de temperatura moderat.

Solubilitat

[modifica]

La 2-aminopirimidina és soluble en aigua, i en altres substàncies com l'alcohol, acetat, acetona i cloroform. També pot ser soluble, tot i que no tan fàcilment, en èter i benzè.

Densitat

[modifica]

La densitat d'aquest compost és de 1.1031 g/mL aproximadament, ja que en algunes condicions podria variar.

Propietats químiques

[modifica]

La 2-aminopirimidina és una estructura bàsica. Aquesta basicitat es deu als nitrògens que presenta l'estructura, ja que aquests tenen una gran capacitat per acceptar protons.

Interacció amb altres molècules

[modifica]

La molècula pot formar ponts d'hidrogen gràcies a les propietats químiques que aporta la pirimidina. A més a més, el grup amino enllaçat al carboni 2 de l'anell heterocíclic la fa més hidrosoluble i li aporta més capacitat de reaccionar amb àcids.

Referències

[modifica]