Vés al contingut

27 d'Àries

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmic27 d'Àries
Tipusestrella binària espectroscòpica, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G8III-IVFe-2[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióÀries Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra87,511 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi6,17 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta1,48 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,225 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,29 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.793 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi11,4272 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−82,91 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)33,029 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar0 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−112,36 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial680 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)2h 30m 54.3979s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)17° 42' 13.8908''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,78[4] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada5,44 mil milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

27 d'Àries (27 Arietis) és un estel de magnitud aparent +6,23 situat a la constel·lació d'Àries.[7] Sense lletra grega de Bayer, és conegut generalment pel seu nombre de Flamsteed. S'hi troba a 313 anys llum de distància del sistema solar.

27 d'Àries és un estel groc, classificat com a gegant o subgegant, de tipus espectral G5III-IV la temperatura superficial del qual és de 4.804 K. La seva lluminositat és 36 vegades major que la lluminositat solar. La mesura del seu diàmetre angular (0,00093 segons d'arc) ha permès calcular el seu diàmetre, 12 vegades major que el del Sol.[8] La seua metal·licitat sembla ser significativament menor que la solar, amb una relació entre els continguts de ferro i hidrogen 5 vegades menor que la que presenta el Sol. És un estel més antic que el Sol, amb una edat estimada de 8.810 ± 2.120 milions d'anys.[9]

27 d'Àries és considerat un estel del disc gruixut galàctic. Aquests estels es mouen en òrbites distants del centre del pla galàctic. L'òrbita de 27 Arietis la porta a allunyar-se fins a 1,13 kiloparsecs del centre del pla galàctic.[9]

Referències

[modifica]
  1. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
  4. 4,0 4,1 4,2 Eva Grebel «SP_Ace: a new code to derive stellar parameters and elemental abundances» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201526758.
  5. David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  6. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  7. «27 Ari - star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 30 desembre 2020].
  8. Pasinetti Fracassini, L. E.; Pastori, L.; Covino, S.; Pozzi, A. «Catalogue of Apparent Diameters and Absolute Radii of Stars (CADARS) - Third edition - Comments and statistics». Astronomy and Astrophysics, 367, 2004. pp. 521-524 (Tabla consultada en CDS).
  9. 9,0 9,1 Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics, 480, 1, 2008. pp. 91-101 (Taula consultada en CDS).