Vés al contingut

47 del Tucà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmic47 del Tucà
Cúmul globular 47 Tuc.Cortesia de l'ESO. Modifica el valor a Wikidata
Tipuscúmul globular, estel, cúmul estel·lar i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Descobert perNicolas-Louis de Lacaille Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment1751 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióTucà Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra4,15 kpc [1] Modifica el valor a Wikidata
Radi120 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,09 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,232 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−2,53 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)5,25 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−17,2 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)0h 24m 5.359s[6] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-73° 55' 6.8002''[6] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,82[7] Modifica el valor a Wikidata
Part deVia Làctia Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC104 Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
« NGC 103 Modifica el valor a Wikidata

47 del Tucà (47 Tucanae) és un cúmul globular situat a la constel·lació del Tucà. Està a uns 16.700 anys llum de la Terra i té un diàmetre d'uns 120 anys llum. Pot veure's a ull nu, amb una magnitud visual de 4,0.

47 Tucanae va ser descobert per Nicolas-Louis de Lacaille el 1751, la seva localització meridional l'havia mantingut ocult als observadors europeus fins llavors.

És el segon cúmul globular més brillant després d'Omega Centauri, i es caracteritza per posseir una lluentor viva i un nucli molt dens, i almenys 21 estels endarrerits blaus prop del nucli.[8][9]

47 Tucanae està inclòs al Catàleg Caldwell de Patrick Moore amb el nom de C106 Y i està composta principalment per un púlsar per la qual cosa és molt sorollós com tots els cumuls globulars fora de la galàxia.

Referències

[modifica]
  1. Roeland van der Marel «Hubble Space Telescope proper motion (HSTPROMO) catalogs of Galactic globular clusters. III. Dynamical distances and mass-to-light ratios» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 20-10-2015, pàg. 149. DOI: 10.1088/0004-637X/812/2/149.
  2. Sangmo Sohn «Ultraviolet properties of Galactic globular clusters with GALEX. II. Integrated colors» (en anglès). Astronomical Journal, 5, 24-09-2012, pàg. 126. DOI: 10.1088/0004-6256/144/5/126.
  3. Afirmat a: SIMBAD.
  4. 4,0 4,1 Andrea Bellini «Mean proper motions, space orbits, and velocity dispersion profiles of Galactic globular clusters derived from Gaia DR2 data» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 10-11-2018, pàg. 5138–5155. DOI: 10.1093/MNRAS/STY2997.
  5. «A catalogue of masses, structural parameters, and velocity dispersion profiles of 112 Milky Way globular clusters» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 8-2018, pàg. 1520–1557. DOI: 10.1093/MNRAS/STY1057.
  6. 6,0 6,1 Thomas H. Jarrett «The Two Micron All Sky Survey (2MASS)» (en anglès). Astronomical Journal, 2, 2-2006, pàg. 1163–1183. DOI: 10.1086/498708.
  7. «Insights into pre-enrichment of star clusters and self-enrichment of dwarf galaxies from their intrinsic metallicity dispersions» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 15-11-2012, pàg. 183. DOI: 10.1088/0004-6256/144/6/183.
  8. «The 23 millisecond radio pulsars in 47 Tucanae». Arxivat de l'original el 2010-06-27. [Consulta: 24 gener 2019].
  9. «NASA's Hubble Space Telescope Finds "Blue Straggler" Stars in the Core of a Globular Cluster». Hubble News Desk, 24-07-1991. [Consulta: 24 maig 2006].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]