Vés al contingut

55 del Cranc b

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmic55 del Cranc b
Altres designacionsGalileo Modifica el valor a Wikidata
Tipusplaneta extrasolar Modifica el valor a Wikidata
Descobert perRobert Paul Butler Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment12 abril 1996 i gener 1997[1] Modifica el valor a Wikidata
Mètode de descobrimentespectroscòpia Doppler[1] Modifica el valor a Wikidata
Cos parerho01 Cnc Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCranc Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Dades orbitals
Semieix major a0,1162 ua[2] Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,0048[2] Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P14,65 d[2] Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i89,73 °[3] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)13,16 (banda V)[4] Modifica el valor a Wikidata
Massa0,8306 M_J[5] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi79,4274 mas[6] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−233,651 mas/a [6] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−485,872 mas/a [6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)8h 52m 35.8113s[6] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)28° 19' 50.9569''[6] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,32[7] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
HD 75732b (Henry Draper Catalogue)
TIC 332064670b (TESS Input Catalog) Modifica el valor a Wikidata

55 del Cranc b (55 Cancri b), també anomenat Galileu, Rho Cancri b o HD 75732 b, és un planeta extrasolar[8][9] que orbita al voltant de l'estrella nana groga 55 Cancri. Està situat a la constel·lació de Càncer, a aproximadament 40,9 anys llum de distància a la Terra. Forma part d'un sistema planetari amb fins a 5 planetes descoberts fins ara.

Descobriment

[modifica]
Galileo Galilei el 1624.

Aquest planeta extrasolar va ser descobert el 12 d'abril de 1996, a Califòrnia, Estats Units, per un equip d'astrònoms, encapçalat per Geoffrey Marcy. Com la majoria d'exoplanetes, 55 Cancri b, va ser descobert gràcies a la tècnica de la velocitat radial, que consisteix a mesurar la influència de la gravetat d'un planeta en el seu estel. Va ser el primer planeta a descobrir-se d'aquest relativament llunyà sistema. Una característica interessant d'aquest món, és que va ser el quart planeta extrasolar descobert, sense contar els planetes que orbiten al voltant de púlsars.

Fou anomenat Galileu per la Unió Astronòmica Internacional a proposta de la Koninklijke Nederlandse Vereniging voor Weer- en Sterrenkunde (Reial Associació Neerlandesa de Meteorologia i Astronomia). Fa honor a Galileo Galilei (1564-1642), conegut com a Galileu. Fou un astrònom i físic italià que emprà per primera vegada un telescopi per observar el cel. Amb ell descobrí els quatre satèl·lits més grans de Júpiter i dugué a terme les primeres observacions telescòpiques de les fases de Venus, entre altres descobriments.[10]

Característiques

[modifica]

55 Cancri b és un Júpiter ardent, és a dir, un planeta amb una massa similar a la de Júpiter, que té una temperatura relativament elevada, principalment causada per culpa de la proximitat a la seva estrella. Algunes observacions indiquen que aquest planeta tingui una inclinació de 51º, cosa que encara no s'ha d'acabar de confirmar. Es creu que té una temperatura al voltant dels 735 K, encara que, malgrat les altes temperatures, no és un dels planetes extrasolars més escalfats. La seva massa mínima és aproximadament d'unes 0,824 masses jovianes, i de 261,74 terrestres (1,5635 x 1027 kg), a més a més, té un radi com a mínim 0,58 vegades el de Júpiter (41 x 103 km). El seu període orbital és d'aproximadament 14,65 dies (1,266 x 10⁶ s),[11] que serien unes 4 vegades més llarg que el del seu company, 55 Cancri e. Donada la gegantesca massa d'aquest cos, es pot dir que és un gegant gasós, ja que és pràcticament impossible que un planeta rocós tingui una massa similar a la de Rho Cancri b. També és molt improbable que hagi capturat un satèl·lit a llarg termini, car les fortes forces de marea acabarien destrossant qualsevol cos que fos capturat per la gravetat d'aquest planeta.[12]

Sistema coplanari

[modifica]

Observacions del gran telescopi espacial Hubble, indiquen que el planeta tindria 53° d'inclinació respecte al pla del cel, a més a més, aquesta observació s'ha realitzat amb tots els planetes d'aquest sistema, cosa que, si es confirmés, donaria lloc a un sistema coplanari, és a dir, un sistema on tots els seus planetes tinguin la mateixa inclinació.[13] Segons aquestes observacions, la massa real d'aquest planeta serien 1,03 masses jovianes (1,95 x 1027 kg).[11]

Comparació de les òrbites dels planetes de 55 Cancri (negre) amb els del sistema solar (blau).

Sistema planetari 55 Cancri

[modifica]
Planeta Massa
(MJ[14])
semieix major
(ua)
Període orbital
(d)
Excentricitat
55 Cnc e 0,027 0,016 0,74 0,17 ± 0,04
55 Cnc b ≥ 0,83 0,11 14,65 0,010 ± 0,003
55 Cnc c ≥ 0,17 0,24 44,36 0,005 ± 0,003
55 Cnc f ≥ 0,16 0,78 259,8 ± 0,5 0,30 ± 0,05
55 Cnc d ≥ 3,82 ± 0,04 5,74 ± 0,04 5 169 ± 53 0,014 ± 0,009
Sistema planetari de 55 Cancri[15]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Geoffrey Marcy «Three New “51 Pegasi–Type” Planets» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 10-01-1997, pàg. 115–118. DOI: 10.1086/310444.
  2. 2,0 2,1 2,2 Jason Wright «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 7-2021, pàg. 8. DOI: 10.3847/1538-4365/ABE23C.
  3. Eric B. Ford «The 55 Cancri planetary system: fully self-consistent N-body constraints and a dynamical analysis» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 25-04-2014, pàg. 442–451. DOI: 10.1093/MNRAS/STU450.
  4. Afirmat a: SIMBAD.
  5. «Enhanced models for stellar Doppler noise reveal hints of a 13-year activity cycle of 55 Cancri» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2015, pàg. 1493–1511. DOI: 10.1093/MNRAS/STU2150.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  7. Xavier Bonfils «Metallicity of M dwarfs» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 07-10-2005, pàg. 635–642. DOI: 10.1051/0004-6361:20053046.
  8. «Planet 55 Cnc b» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 13 desembre 2020].
  9. «The planetary system 55 Cancri hosts at least 5 planets. Note that the system is a multiple star system. It hosts at least 2 stellar components.» (en anglès). Open Exoplanet Catalogue. [Consulta: 19 desembre 2020].
  10. «Naming Exoplanets». International Astronomical Union. [Consulta: 23 abril 2024].
  11. 11,0 11,1 «Five Planets Orbiting 55 Cancri». The Astrophysical Journal, 675, març 2008, pàg. 790-801. doi:10.1086/525512
  12. «Stability of Satellites around Close-in Extrasolar Giant Planets». The Astrophysical Journal, 575, 2, 2002, pàg. 1087-1093. doi:10.1086/341477
  13. «Detection of a NEPTUNE-mass planet in the ρ¹ Cnc system using the Hobby-Eberly Telescope». The Astrophysical Journal, 614, 2004, pàg. L81–L84. doi:10.1086/425561
  14. Una masa joviana = 1,8986 x 1027 kg.
  15. «Radial velocity planets de-aliased:A new, short period for super-earth 55 Cnc e». The Astrophysical Journal, 722, 1, octubre 2010, pàg. 937-953 [Consulta: 4 octubre 2011]. doi:10.1088/0004-637X/722/1/937(anglès) PDF

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]

doi:10.1051/0004-6361/201219981

Coordenades: Sky map 08h 52m 35,8s; +28° 19′ 51″