61 de l'Ossa Major
61 de l'Ossa Major (61 Ursae Majoris) és un estel a la constel·lació de l'Ossa Major de magnitud aparent +5,31, situada a l'est de Alula Borealis (ν Ursae Majoris) i nord-est d'Alula Australis (ξ Ursae Majoris).[9][10] S'hi troba a 31,1 anys llum del sistema solar.
61 Ursae Majoris és un nan groc de tipus espectral G8V, un anàleg solar de característiques físiques similars a les del Sol.[9] Més fred i de menor grandària que el Sol, la seva massa aproximada és el 87% de la massa solar i el seu diàmetre està comprès entre el 84 i el 89% del solar.[11] Amb poc més de la meitat de la lluminositat solar, té una metal·licitat —valor que es relaciona amb l'existència de sistemes planetaris— corresponent al 83% de la del Sol.[12]
61 Ursae Majoris està catalogat com un estel variable la lluentor del qual varia entre magnitud 5,30 i 5,35. Encara que la seva activitat cromosfèrica suggereix que la seva edat pot ser de sols 500 milions d'anys, l'absència d'un disc de pols observable —com l'existent en ε Eridani—, sembla indicar una edat superior a 1.000 milions d'anys.[10]
La seva proximitat i característiques físiques fan de 61 Ursae Majoris un objectiu prioritari en la cerca de planetes terrestres dins dels projectes Darwin i Terrestrial Planet Finder. Fins al moment no s'ha detectat la presència de nans marrons o planetes jovians orbitant prop de l'estel.
Els estels més propers a 61 Ursae Majoris són Groombridge 1830, a 2,6 anys llum, Gliese 450, a 3,4 anys llum, i el sistema estel·lar Alula Australis (ξ Ursae Majoris), a 4,7 anys llum.[10]
61 Ursae Majoris en la ciència-ficció
[modifica]61 Ursae Majoris apareix de manera prominent a l'espai conegut de l'escriptor Larry Niven com l'estel entorn de la qual orbita el planeta mare —el tercer en distància a ella— dels Kzinti.
Referències
[modifica]- ↑ «Relationship between colors and spectra of late main-sequence stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 11-1962, pàg. 793–799. DOI: 10.1086/147437.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 3-2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 5,0 5,1 Jason Wright «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 7-2021, pàg. 8. DOI: 10.3847/1538-4365/ABE23C.
- ↑ «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
- ↑ Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ John M. Brewer «Spectral properties of cool stars: extended abundance analysis of 1,617 planet-search stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 2, 23-08-2016. DOI: 10.3847/0067-0049/225/2/32.
- ↑ 9,0 9,1 «61 Ursae Majoris» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 26 maig 2021].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 61 Ursae Majoris (Solstation)
- ↑ Takeda, Yoichi «Fundamental Parameters and Elemental Abundances of 160 F-G-K Stars Based on OAO Spectrum Database». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 335-356 (Taula consultada en CDS).
- ↑ Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 91-101 (Tabla consultada en CDS).