83 del Lleó
83 del Lleó | |
---|---|
Tipus | estrella binària, estrella doble i estel |
Tipus espectral (estel) | K2V[1] |
Constel·lació | Lleó |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 18 pc [2] |
Radi | 0,96 R☉[2] |
Magnitud absoluta | 5,24 |
Magnitud aparent (V) | 6,16 (banda V)[3] |
Massa | 0,83 M☉[2] |
Temperatura efectiva | 5.380 K[4] |
Gravetat superficial equatorial | 26.300 cm/s²[4] |
Ascensió recta (α) | 11h 26m 45.7992s[5] |
Declinació (δ) | 3° 0' 34.992''[5] |
Metal·licitat | 0,3[4] |
Lluminositat | 0,8 lluminositats solars |
Edat estimada | 4,8 mil milions d'anys[2] |
Format per | |
Catàlegs astronòmics | |
83 Leo (Nomenclatura de Flamsteed) WDS J11268+0301AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) CCDM J11268+0300AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) ADS 8162 AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken) |
83 del Lleó (83 Leonis)[6] és un estel binari[7] a la Constel·lació del Lleó, situada al sud de Duhr (δ Leonis), oest de Zavijava (β Virginis) i est d'α Sextantis. El sistema, conegut també com a Struve 1540 AB, es troba a 58 anys llum de distància de la Terra. Es coneixen dos planetes extrasolars al voltant d'una de les components del sistema.
83 del Lleó és una binària àmplia les components de la qual, separades visualment 28 segons d'arc, s'hi troben a unes 720 ua de distància entre si i s'hi mouen en una òrbita excèntrica (e = 0,46) que completen en uns 32 000 anys. Un tercer estel a 90,3 segons d'arc sembla que no és una companya real i simplement està en la mateixa línia de visió.
83 del Lleó A (HD 99491),[8] l'estel principal, és una subgegant groga-taronja de tipus espectral G6/8-K0IV de magnitud aparent +6,49. El seu radi és 1,9 vegades major que el radi solar, amb una lluminositat del 66% de la que té el Sol. La seua metal·licitat és entre 1,2 i 2,3 vegades major que la solar. 83 del Lleó B (HD 99492)[9] és una nana taronja —encara que també poguera ser una subgegant— de tipus K2V-IV i magnitud +7,57. Amb un radi equivalent al 88% del radi solar, la seva lluminositat és només el 24% de la del Sol, i la seva massa el 88% de la massa solar.
Sistema planetari
[modifica]El 2005 es va descobrir al voltant de 83 del Lleó B un planeta (83 del Lleó Bb)[10] amb una massa mínima de 36 vegades la massa terrestre o l'11% de la massa de Júpiter. Situat molt prop de l'estel —a 0,12 ua, una tercera part de la distància entre Mercuri i el Sol— completa una òrbita cada 17,04 dies.
Un segon planeta més extern, descobert en 2010 i denominat 83 del Lleó Bc, orbita a una distància mitjana de 5,4 ua de 83 del Lleó B. El seu període orbital és de 4.970 dies. Després es va confirmar que era un fals positiu.
Company (En ordre des de l'estrella) |
Massa (MJ) |
Període Orbital (dies) |
Eix semimajor (AU) |
Excentricitat |
---|---|---|---|---|
b | > 0,109 ± 0,013 | 17,0431 ± 0,047 | 0,1232 ± 0,0071 | 0,254 ± 0,092 |
c fals positiu | > 0,36 ± 0,02 | 4970 ± 149 | 5,4 ± 0,1 | 0,106 ± 0,006 |
Referències
[modifica]- ↑ Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Identificador Extrasolar Planets Encyclopaedia d'exoplaneta: hd_99492_b--255. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Robert Paul Butler «The lick-carnegie survey: four new exoplanet candidates» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 11-01-2011, pàg. 117. DOI: 10.1088/0004-637X/727/2/117.
- ↑ «Sloan magnitudes for the brightest stars». Journal of the American Association of Variable Star Observers, 2014, pàg. 443.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
- ↑ 5,0 5,1 Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ «GJ 429» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 20 desembre 2020].
- ↑ «83 Leonis». Solstation.
- ↑ «* 83 Leo A -- High proper-motion Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 20 desembre 2020].
- ↑ «* 83 Leo B -- High proper-motion Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 20 desembre 2020].
- ↑ «Planet HD 99492 b» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 20 desembre 2020].
Enllaços externs
[modifica]- Marcy, Geoffrey W.; Butler, R. Paul; Vogt, Steven S.; Fischer, Debra A.; Henry, Gregory W.; Laughlin, Greg; Wright, Jason T.; Johnson, John A. «Five New Extrasolar Planets». The Astrophysical Journal, 2005, pàg. 570-584.
- Meschiari, Stefano; Laughlin, Gregory; Vogt, Steven S.; Butler, R. Paul; Rivera, Eugenio J.; Haghighipour, Nader; Jalowiczor, Peter The Astrophysical Journal, 727, 2011, pàg. id. 117.