Vés al contingut

Algieba

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicAlgieba
Tipusestrella binària, estrella doble, estel i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K1-III+G7IIIb[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLleó Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi31,88 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,37 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,23 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.341 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi25,07 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−154,28 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)304,3 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar4,3 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−35,45 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial59 cm/s²[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)10h 19m 58.3506s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)19° 50' 29.3468''[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,48[3] Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics
Algieba a la constel·lació Leo

Algieba (Gamma del Lleó / γ Leonis) és la tercera estrella més brillant de la constel·lació del Lleó darrere de Regulus (α Leonis) i Denebola (β Leonis), amb magnitud aparent +2,21. El seu nom prové de l'àrab Al-Jabhah i significa "front", encara que en realitat està situada a la cabellera del lleó. El nom en llatí per a aquesta estrella és Juba.

A 126  anys llum de distància de la Terra, Algieba és una estrella binària amb els seus dos components separats visualment menys de 5 segons d'arc. Algieba A és una estrella gegant taronja de tipus espectral K0 IIIb amb un radi 23 vegades més gran que el radi solar i 180 vegades més lluminosa que el Sol. Algieba A també és una estrella gegant, encara que de color groc i tipus espectral G7 III. Més petita que la seva companya, el seu radi és 10 vegades més gran que el radi solar i la seva lluminositat és equivalent a 50 sols. El parell es pot resoldre amb un telescopi petit si les condicions atmosfèriques són bones.

La separació mitjana entre les dues components és d'almenys 97 UA, encara que la gran excentricitat de l'òrbita fa que aquesta variï entre 15 i 180 ua. El període orbital del sistema és d'uns 620 anys. La baixa metal·licitat de les dues estrelles (el seu contingut en ferro és aproximadament una tercera part que el solar) i la seva alta velocitat relativa respecte al Sol (71 km/s) suggereixen que el parell prové d'una part diferent de la galàxia.

A 5 minuts d'arc d'Algieba es troba l'estrella AD del Lleó, molt més pròxima a la Terra i que no forma part del sistema estel·lar. Una quarta estrella a 6 minuts d'arc si pot estar gravitacionalment unida a les dues estrelles gegants.

Referències

[modifica]
  1. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: UCAC4 Catalogue (Zacharias+, 2012). Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Arne Henden. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juliol 2012.
  3. 3,0 3,1 3,2 Henrik Jönsson «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-02-2017. DOI: 10.1051/0004-6361/201629128.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  5. David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  6. Henrik Jönsson «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-02-2017. DOI: 10.1051/0004-6361/201629128.

Enllaços externs

[modifica]