Vés al contingut

8 de la Llebre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmic8 de la Llebre
Tipusestel, estrella binària espectroscòpica, font propera a infrarrojos, estrella variable per rotació i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B2IV[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióLlebre Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra370,247 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi4,4 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−3,27 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,229 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva23.311 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi2,7009 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−1,038 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)0,401 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar15 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial21,6 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial15.500 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)5h 23m 30.156s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-14° 4' 21.5295''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,31[7] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat12.063 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

8 de la Llebre (8 Leporis) és un estel a la constel·lació de la Llebre, de magnitud aparent +5'22.[8][9] D'acord amb la nova reducció de les dades de paral·laxi del satèl·lit Hipparcos, s'hi troba a 505 parsecs o 1.646 anys llum del sistema solar.[10] És membre de l'Associació estel·lar Orió c, igual que 55 d'Orió i V1046 d'Orió.[11]

8 de la Llebre és una subgegant blanc-blavosa de tipus espectral B2IV.[8] És un estel calent amb una temperatura superficial de 21.150 K i una lluminositat bolomètrica —que inclou una important quantitat d'energia radiada com a llum ultraviolada— 12.060 vegades major que la lluminositat solar.[10] El seu radi és cinc vegades més gran que el del Sol[12] i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 15 km/s.[11] Les seves característiques són similars a les de Decrux (δ Crucis) o Lesath (υ Scorpii), però està molt més allunyada que aquestes.

8 de la Llebre presenta una metal·licitat inferior a la solar ([Fe/H] = -0,31).[13] Posseeix una massa de 10'1 ± 0'5 masses solars i la seva edat es xifra en 21'7 milions d'anys.[14] La seva massa just sobrepassa el límit per sobre del qual els estels finalitzen la seva vida fent explotar en forma de supernova.

Referències

[modifica]
  1. Afirmat a: Catalogue of two-dimensional spectral types for the HD stars, Vol.4. Indicat a la font segons: SIMBAD. Autor: Nancy Houk. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1988.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
  4. Ernst Paunzen «An empirical temperature calibration for the Δ a photometric system . I. The B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 12-2005, pàg. 941–946. DOI: 10.1051/0004-6361:20053546.
  5. «Rotational Velocities of B Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 7-2002, pàg. 359–365. DOI: 10.1086/340590.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. 7,0 7,1 David L. Lambert «Carbon, nitrogen, and oxygen abundances in early B-type stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 3-1992, pàg. 673–700. DOI: 10.1086/171116.
  8. 8,0 8,1 8 Lep -- Star (SIMBAD)
  9. 8 Leporis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  10. 10,0 10,1 Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. «Masses and luminosities of O- and B-type stars and red supergiants». Astronomische Nachrichten, 331, 4, 2010. p. 349.
  11. 11,0 11,1 Wolff, S. C.; Strom, S. E.; Dror, D.; Venn, K. «Rotational Velocities for B0-B3 Stars in Seven Young Clusters: Further Study of the Relationship between Rotation Speed and Density in Star-Forming Regions». The Astronomical Journal, 133, 3, 2007. pp. 1092-1103.
  12. Lyubimkov, Leonid S.; Rachkovskaya, Tamara M.; Rostopchin, Sergey I.; Lambert, David L. «Surface abundances of light elements for a large sample of early B-type stars - II. Basic parameters of 107 stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 333, 1, 2002. pp. 9-26.
  13. Cayrel de Strobel, G.; Soubiran, C.; Friel, E. D.; Ralite, N.; Francois, P. «A catalogue of (Fe/H) determinations: 1996 edition». Astronomy and Astrophysics Supplement series, 124, 1997. pp. 299-305.
  14. Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 410, 1, 2011. pp. 190-200.