A Hard Day's Night (pel·lícula)
  | |
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Richard Lester |
| Protagonistes | |
| Producció | Walter Shenson |
| Guió | Alun Owen |
| Música | George Harrison i The Beatles |
| Fotografia | Gilbert Taylor |
| Muntatge | John Jympson |
| Vestuari | Julie Harris |
| Distribuïdor | United Artists i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit |
| Estrena | 1964 |
| Durada | 87 min |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | estació de Marylebone |
| Color | en blanc i negre |
| Pressupost | 350.000 $ |
| Recaptació | 14.000.000 AU$ |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia i cinema musical |
| Lloc de la narració | Londres |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
           
| |
A Hard Day's Night va ser la primera pel·lícula del grup The Beatles, una comèdia britànica escrita per Alun Owen en plena esplendor de la Beatlemania. El director va ser Richard Lester, el productor Walter Shenson i el director de fotografia Gilbert Taylor. A més de The Beatles, el repartiment incloïa Wilfrid Brambell, Norman Rossington, John Junkin, Lionel Blair, Victor Spinetti, John Bluthal i Derek Nimmo. La banda sonora, amb el mateix títol de la pel·lícula, A Hard Day's Night, seria el tercer disc de l'agrupació i la seva primera banda sonora. Es va estrenar el 6 de juliol de 1964.
Context de la filmació
[modifica]Va ser rodada per l'estudi cinematogràfic americà United Artists en blanc i negre i va ser produïda en 16 setmanes a la primavera de 1964. Es va decidir filmar-la en blanc i negre a causa del seu baix cost, i el ràpid enregistrament es va deure al convenciment que tenia l'estudi que la Beatlemania no duraria passat l'estiu del 1964. (El seu interès primordial estava, de fet en les vendes potencials que portaria la llicència de la B.S.O. de l'àlbum). La pel·lícula va usar la tècnica innovadora de tallar les imatges al ritme de la música, i per això molts veuen aquest film com a precursor dels moderns vídeos musicals, especialment el fragment de Can't Buy Me Love, que va aprofitar el treball creatiu de cambra, i l'acció del grup corrent i saltant per un parc.
El director, Richard Lester també va dirigir la següent pel·lícula de The Beatles el 1965, Help!. A més d'altres pel·lícules els 70 i els 80 com Els tres mosqueters i Superman II.
Tres extres es tornarien posteriorment famosos pel seu propi treball. Phil Collins va ser un extra en la seqüència del concert i després es va convertir en el bateria del grup Genesis. Pattie Boyd es casaria amb George Harrison i després amb Eric Clapton. També va marcar el debut cinematogràfic no acreditat de Charlotte Rampling com a atractiva ballarina que apareix en certes seqüències.
En aquesta pel·lícula va destacar Ringo Starr, i per això se li va donar el paper protagonista en la segona que el grup rodaria, Help!.
Repartiment
[modifica]- John Lennon com ell mateix
- Paul McCartney com ell mateix
- George Harrison com ell mateix
- Ringo Starr com ell mateix
- Wilfrid Brambell com a John McCartney, l'avi de Paul
- Norman Rossington com a Norm, gerent dels Beatles
- John Junkin com a Shake, gerent de ruta dels Beatles
- Victor Spinetti com a director de televisió
- Anna Quayle com a Millie
- Deryck Guyler com a sergent de policia
- Richard Vernon com a Johnson, el senyor del tren
- Edward Malin com el cambrer de l'hotel
- Robin Ray com a director de planta de televisió
- Lionel Blair com a coreògraf de televisió
- Alison Seebohm com a Dolly, la secretària de Simon Marshall
- David Janson (acreditat David Jaxon) com a Charley, un nen que es troba amb Ringo
Aparicions sense acreditar
[modifica]- Una de les persones presents durant l'escena del teatre televisiu és un jove Phil Collins llavors desconegut.[1][2]
- El director Richard Lester es veu breument darrere de l'escenari quan els Beatles interpreten Tell Me Why.[3]
- Pattie Boyd, una de les noies de l'escena del tren, més tard es va convertir en la primera dona de George Harrison.
- Charlotte Rampling és una de les ballarines de la discoteca.[3]
Cançons
[modifica]- «I'll Cry Instead»
- «A Hard Day's Night»
- «I Should Have Known Better»
- «Can't Buy Me Love»
- «If I Fell»
- «And I Love Her»
- «I'm Happy Just to Dance with You»
- «Ringo's Theme (This Boy)»
- «Tell Me Why»
- «Don't Bother Me»
- «I Wanna Be Your Man»
- «All My Loving»
- «She Loves You»
Adaptació a novel·la
[modifica]El 1964, Pan Books va publicar una novel·lització de la pel·lícula de l'autor John Burke, descrita com «basada en el guió original d'Alun Owen». El llibre tenia un preu de dos xílings i sis penics i contenia una secció de 8 pàgines de fotografies de la pel·lícula. És el primer llibre en llengua anglesa que inclou la paraula 'grotty'[a] a la impressió.[5][6]
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- ↑
Phil Collins y su participación en A hard days Night a YouTube
- ↑ Nissim, Mayer. «Find out how a 13-year-old Phil Collins was cut from The Beatles’ A Hard Days Night film» (en anglès). goldradiouk.com, 14-09-2021. [Consulta: 7 setembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Lumenick, Lou «10 things you didn’t know about ‘A Hard Day’s Night’» (en anglès). New York Post, 11-06-2014 [Consulta: 7 setembre 2024].
- ↑ «‘grotty’: meaning and origin» (en anglès). Word Histories. [Consulta: 7 setembre 2024].
- ↑ Museum of Applied Arts & Sciences. «'A Hard Day's Night' book». Museum of Applied Arts & Sciences, Australia. Arxivat de l'original el 21 May 2021. [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ Smith, Carole. «Remember the time –July 1964» (en anglès britànic). Purple Conversations, 08-08-2019. Arxivat de l'original el 26 June 2020. [Consulta: 23 juny 2020].
