Vés al contingut

Charlotte Rampling

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCharlotte Rampling
Imatge
(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Tessa Charlotte Rampling Modifica el valor a Wikidata
5 febrer 1946 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Sturmer (Regne Unit) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaParís Modifica el valor a Wikidata
FormacióSt. Hilda's School, Bushey (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómodel, actriu de cinema, cantant, actriu de teatre, actriu de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1963 Modifica el valor a Wikidata -
GènerePop Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJean Michel Jarre (1978–1998)
Bryan Southcombe (1972–1976) Modifica el valor a Wikidata
ParellaJean-Noël Tassez Modifica el valor a Wikidata
FillsBarnaby Southcombe
 () Bryan Southcombe
David Jarre
 () Jean Michel Jarre Modifica el valor a Wikidata
PareGodfrey Rampling Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webcharlotterampling.net Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001648 Allocine: 1768 Rottentomatoes: celebrity/charlotte_rampling Allmovie: p58664 TCM: 157565 Metacritic: person/charlotte-rampling TV.com: people/charlotte-rampling AFI: 30911 TMDB.org: 44079
Musicbrainz: 7bcd0bdf-2a43-4d0f-8373-fefc31469e4d Discogs: 1035061 Allmusic: mn0001724971 Goodreads author: 3014684 Modifica el valor a Wikidata

Charlotte Rampling (Sturmer, Essex, Anglaterra, 5 de febrer de 1946) és una actriu anglesa.

Biografia

[modifica]

La seva mare era la pintora Isabel Anne Gurteen i el seu pare Godfrey Rampling, coronel de l'exèrcit britànic va ser medalla en atletisme en els jocs Olímpics d'estiu de 1936. Charlotte Rampling tenia 8 anys quan la seva família s'instal·là Fontainebleau. De tornada a Anglaterra, l'adolescent actuà en espectacles de music-hall amb la seva germana, i després treballà breument com a model.[1]

El 1972, es casà amb l'actor Bryan Southcombe. Tingueren un fill, Barnaby, que es dedicaria a l'escenografia, i després es divorciaren el 1976.[2] El 1978, es va tornar a casar amb el compositor Jean Michel Jarre amb el qual tingué un fill, David Jarre. Se separarà de Jean Michel Jarre el 1997. Cal dir que les conquestes femenines del compositor s'estendran regularment en la premsa. El seu nou company, Jean-Noël Tassez, és un home de negocis.

Va quedar profundament marcada per la mort de la seva germana Sarah. La família conservarà el secret de les circumstàncies de la defunció de Sarah (que es va suïcidar a l'Argentina el 1966, a l'edat de 23 anys, després d'haver parit prematurament) fins a la defunció de la seva mare, el 2001.

Carrera

[modifica]

Com Jane Birkin i Jacqueline Bisset, comença a la pantalla en la pel·lícula del Swinging London , The Knack ...and How to Get It, el 1965, després roda en comèdies d'èxit tot prenent cursos d'art dramàtic a la Royal Court School. Però, molt marcada per la defunció brutal de la seva germana, decideix anar-se de la Gran Bretanya. Instal·lada a Itàlia, Charlotte Rampling hi fa la seva primera trobada notable, amb Luchino Visconti, que la dirigeix el 1969 a La caduta degli dei.[1] L'actriu actua a pel·lícules com Zardoz (Boorman) o Il portiere di notte, la pel·lícula que la revela al gran públic el 1974.[3] En aquest èxit-escàndol de Liliana Cavani, encarna una supervivent dels camps nazis que manté una estranya relació amb el seu ex-botxí. Li agrada explorar a través dels seus papers les zones més tèrboles de l'ànima, i s'apassionarà per un ximpanzé davant la càmera de Oshima (Max, el meu amor, 1985). Els Americans no són insensibles a l'encant de l'enigmàtica Rampling, que fa fondre Woody Allen (Stardust Memories, 1980), Robert Mitchum (Farewell, My Lovely) i interpreta una dona fatal amb Sidney Lumet a (Veredicte final).

Havent escollit domicili a França a la finals dels anys 1970, roda amb Yves Boisset (Un taxi mauve),[4] Claude Lelouch (Viva la vie) i Deray (el polar On ne meurt que deux fois el 1985). Menys present a les pantalles en els anys 1990, destaca el 2000 amb les interpretacions a El Cirerer (d'Anton Txékhov) i el singular Signs & Wonders de Jonathan Nossiter. L'any següent, Charlotte Rampling fa un comeback clamorós gràcies a ''Sous le sable'', retrat d'una dona abandonada després de la desaparició del seu marit, de François Ozon, cineasta que retrobarà a Swimming pool. És el moment en què un César d'honor li recompensa el conjunt de la seva carrera (el 2001) i torna a ser una actriu de primera fila, fent bons papers a la comèdia (Embrassez qui vous voudrez, 2002) al thriller (Lemming), el film d'autor (Vers le sud, 2006) o al divertiment hollywoodià (Basic Instinct 2).

Política

[modifica]

Va donar suport a la candidatura de Nicolas Sarkozy a l'elecció presidencial francesa de 2007.[5]

Filmografia

[modifica]

Teatre

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

L'actriu britànica va presidir del 9 de febrer al 19 de febrer del 2006 el jurat de la Berlinale, succeint el director alemany Roland Emmerich, realitzador a Hollywood d'Universal Soldier i Independence Day, que va presidir el jurat el 2005.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Modapedia de la actriz Charlotte Rampling» (en castellà). Vogue, 26-08-2021. [Consulta: 29 setembre 2024].
  2. «La bella y triste hija del coronel, por» (en castellà). LaVanguardia, 13-11-2015. [Consulta: 29 setembre 2024].
  3. Bradshaw, Peter «The Night Porter review – descent into sex and Nazism still chills» (en anglès). The Guardian, 27-11-2020. ISSN: 0261-3077.
  4. «UN TAXI POUR L'IRLANDE» (en francès). Le Monde, 25-05-1977.
  5. «Les people ne se bousculent pas pour soutenir Sarkozy» (en francès). Nouvel Obs, 07-02-2012. [Consulta: 29 setembre 2024].

Enllaços externs

[modifica]