A Ostra e o Vento
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Walter Lima, Jr.  |
| Protagonistes | |
| Guió | Walter Lima, Jr. i Flávio Tambellini |
| Música | Wagner Tiso |
| Fotografia | Pedro Farkas |
| Muntatge | Johnny Jardim |
| Productora | Ravina Produções |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Brasil |
| Estrena | 1997 |
| Durada | 118 min |
| Idioma original | portuguès |
| Color | en color |
| Pressupost | 2.000.000 R$ |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
       
| |
A Ostra e o Vento és una pel·lícula brasilera de 1997, dirigida per Walter Lima Jr., amb un guió adaptat per ell mateix i Flávio Tambellini, basat en el llibre de Moacir C. Lopes.[1][2]
El director de fotografia és Pedro Farkas, la banda sonora de Wagner Tiso, amb una cançó-tema de Chico Buarque, que està a l'àlbum As Cidades.
Sinopsi
[modifica]Marcela és una adolescent que viu amb el seu pare en una illa allunyada de la costa. És el responsable del manteniment del far a l'illa i l'ofega amb un amor possessiu i autoritari. A causa de la gran soledat imposada als dos pel lloc, es rebel·la contra el seu pare i desenvolupa una passió pel vent que assota l'illa i que s'acaba convertint en un dels personatges de la història.[2]
Repartiment
[modifica]- Lima Duarte — José
- Leandra Leal — Marcela
- Fernando Torres — Daniel
- Castrinho — Pepe
- Floriano Peixoto — Roberto
- Márcio Vito — Carrera
- Débora Bloch — mare de Marcela
- Hannah Brauer — Marcela als 6 anys
- Amanda Fontes Freire — Marcela als 3 anys
- Arduino Colasanti — mariner Magari
- Ricardo Marecos — mariner Pedro
- Márcio Vito — mariner Carrera
- Rodrigo Moreira — amant
- Charles Paraventi — veu de Saulo[3]
Producció
[modifica]Les localitzacions externes es van dur a terme a Ilha do Mel, a la costa de l'estat de Paraná (a Farol das Cochas i Grupa das Encantadas[4]), i a la platja de Jericoacoara, a l'estat de Ceará. A Ilha do Mel destaquen són les escenes del Farol das Conchas, el far blanc que apareix a la major part de la pel·lícula. Les escenes de la gruta de pedra es van representar a la Gruta Encantada. A Jericoacoara destaquen les escenes de la Pedra Furada, una formació rocosa a la platja, a tocar del mar, que apareix en alguns moments de la pel·lícula.
Recepció
[modifica]Carlos Alberto Mattos, a la seva crítica per O Estado de S. Paulo, va dir que la "pel·lícula és cohesionada i provoca reflexions des de la primera fins a l'última escena. El repartiment mai és menys que impecable."[5]
Principals premis i nominacions
[modifica]- Festival de Cinema Brasileiro de Miami 1998 (EUA): va guanyar en la categoria de millor actriu (Leandra Leal)
- Festival do Recife 1998 (Brasil): va rebre el Premi del Públic i Fernando Torres va rebre el Premi Especial del Jurat. Va guanyar en les categories de millor fotografia, millor direcció, millor muntatge i millor pel·lícula
- Premi APCA de l'Associação Paulista de Críticos de Arte, 1998 (Brasil): guanyador en les categories de millor fotografia, millor pel·lícula i millor actriu revelació (Leandra Leal)
- 54a Mostra Internacional de Cinema de Venècia 1997 (Itália): va rebre el premi CinemAvvenire i fou nominada al Lleó d'Or.[6]
- Festival Internacional de Cinema de Friburg 1998 (Suïssa): rep el Trofeu Don Quixote[7]
- IV Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida 1998: Premi Casa América.[8]
- Festival de Cinema Llatinoamericà de Biarritz 1997: Premi a la millor actriu (Leandra Leal)[9]
Referències
[modifica]- ↑ AdoroCinema. «A Ostra e o Vento». [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Críticos | OSTRA E O VENTO, A».
- ↑ «FILMOGRAFIA - A OSTRA E O VENTO». Arxivat de l'original el 2021-10-28. [Consulta: 28 octubre 2021].
- ↑ «Paranaguá cenário de cinema? Confira alguns filmes que já fora gravados na cidade». JB do Litoral. Arxivat de l'original el 2021-10-26. [Consulta: 28 octubre 2021].
- ↑ Carlos Alberto Mattos. «A Ostra e o Vento». O Estado de S. Paulo, 14-03-2003.
- ↑ «VENICE FILM FESTIVAL – 1997». [Consulta: 6 octubre 2013].
- ↑ «A Ostra e o Vento | Programa de Cinema» (en portuguès brasiler). TV Brasil, 15-01-2012. [Consulta: 31 març 2020].
- ↑ IV Mostra de cine latinoamericano de Lleida a La Madriguera, revista de cinema
- ↑ Premian en Biarritz a tres películas argentinas, La Nación, 5 d'octubre de 1997
