Vés al contingut

Una segona mare

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaUna segona mare
Que Horas Ela Volta? Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAnna Muylaert Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Regina Casé
Michel Joelsas
Camila Márdila
Lourenço Mutarelli
Luís Miranda
Luci Pereira Modifica el valor a Wikidata
ProduccióCaio Gullane, Debora Ivanov i Anna Muylaert Modifica el valor a Wikidata
GuióAnna Muylaert Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBárbara Álvarez Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeKaren Harley Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCirko Film i Hulu Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenBrasil Modifica el valor a Wikidata
Estrena2015 Modifica el valor a Wikidata
Durada112 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalportuguès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí Sí
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost4.000.000 R$ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació6.200.000 R$ (Brasil)
3.003.560 $ (mundial)
376.986 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAR Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSão Paulo Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis
IMDB: tt3742378 FilmAffinity: 770949 Allocine: 231230 Rottentomatoes: m/the_second_mother Letterboxd: the-second-mother Mojo: thesecondmother Allmovie: v624123 Metacritic: movie/the-second-mother TMDB.org: 310569 Modifica el valor a Wikidata

Una segona mare (títol original, Que Horas Ela Volta?) és una pel·lícula brasilera de 2015 dirigida per Anna Muylaert, amb guió d'ella mateixa. Constitueix una crítica a la desigualtat social al Brasil a través de la història d'una empleada domèstica i les tensions amb els seus ocupadors que ocasiona l'arribada de la seva filla per iniciar els seus estudis universitaris a São Paulo. S'ha doblat i subtitulat al català.[1]

Es va estrenar mundialment a principis de 2015 al Festival de Cinema de Sundance i va arribar al Brasil el 27 d'agost del mateix any.[2][3] Al setembre va ser seleccionada pel Ministeri de Cultura del Brasil per ser la candidata brasilera al Premi Oscar a la millor pel·lícula en parla no anglesa, però no va resultar nominada.[4] Uns mesos després, al desembre, l'organització estatunidenca National Board of Review la va considerar una de les cinc millors pel·lícules estrangeres de l'any, i l'Associació Brasilera de Crítics de Cinema la va triar com la millor pel·lícula del 2015.[5][6]

Argument

[modifica]

Val, oriünda de Pernambuco, marxa a São Paulo i deixa enrere a la seva filla Jéssica amb els seus familiars. A Sao Paulo aconsegueix treball com a empleada domèstica d'una família de classe alta i cuida al fill d'aquesta, Fabinho, amb qui estableix una relació més pròxima de la que ell té amb la seva mare.

Tretze anys després, ja amb una certa folgança econòmica, Jéssica li demana a la seva mare quedar-se uns dies amb ella mentre estudia per a presentar-se a l'examen Vestibular (Selectivitat), al qur Fabinho també es presentarà, i ingressar a la Universitat de São Paulo. Val, que viu en un petita habitació a la casa de la família, demana permís, i després d'aconseguir-ho Jéssica ve a viure amb ells. La convivència es torna complicada, ja que Jéssica no accepta les divisions socials imposades i que la seva mare respecta.

Repartiment

[modifica]
Actor Paper
Regina Casé Val
Camila Márdila Jéssica
Michel Joelsas Fabinho
Karine Teles Bárbara
Lourenço Mutarelli José Carlos
Helena Albergaria Edna
Luci Pereira Raimunda
Alex Rusjar Caveira
Thaissa Reis Pâmela
Milcéia Vicente Anita
Hugo Villavicentino Peruano
Bete Dorgan Janaína
Luís Miranda Antônio
Theo Werneck Vandre
Andrey Lima Lopes Fabinho de nen

Producció

[modifica]

Anna Muylaert va planejar realitzar Que Horas Ela Volta, originalment titulada A Porta da Cozinha, abans de realitzar la seva primera pel·lícula Durval Discos en 2002. Quan va concebre la pel·lícula es va inspirar en la història de la mainadera que va cuidar al seu propi fill i en «l'amor d'una mare», però en aquest moment no se sentia capaç de dur a terme el projecte i veia al guió com a «immadur». En el curs dels anys va reescriure el guió quatre vegades i es va enfocar particularment en què el personatge de Val no quedés com «una caricatura» sinó com un personatge real, ja que «cuidar als fills d'altres persones és un treball sagrat però molt subestimat». Al seu torn, va comentar que també li va costar escriure el guió perquè no volia que fos «tendenciós» i amb «persones culpables». En una de les vegades que va reescriure el guió, va refer el personatge de Jéssica, que originalment anava a anar a Sao Paulo amb el desig de ser perruquera. Es va enfocar en què «reflectís els canvis i els debats que s'havien produït [a la societat]. En comptes de retratar a la filla de la mainadera com a submisa i desgraciada, com manen els clixés, la vaig dotar d'una personalitat molt marcada; la vaig fer prou noble i forta com per a enfrontar-se a aquestes normes socials segregadores». En la seva opinió, la pel·lícula «obre més preguntes que les respostes que dona».[7][8][9][10]

Malgrat els canvis en el guió, Muylaert va dir que sempre va estar segura que Regina Casé havia de ser l'actriu protagonista. Va expressar que «només ella té un repertori de vida per al paper» i que ella va aconseguir convertir a la pel·lícula «en una espècie de museu sociològic que representa les dones nordestinas d'una certa franja d'edat». Casé va coincidir que la protagonista Val no representava a una persona, sinó «a una col·lecció de persones» i va explicar que ella sentia que amb ella «va alliberar a totes aquestes dones nordestines».[7][8]

El rodatge va començar al febrer de 2014 i va durar sis mesos. Per la fotografia, la directora va dir haver-se inspirat en el conte Casa tomada de Julio Cortázar per la seva estructura de «invasió per a després expulsió», i en les pel·lícules Teorema (Pier Paolo Pasolini, 1968) i El custodio (Rodrigo Moreno, 2005).[10][11]

Estrena i recepció

[modifica]
Anna Muylaert i Camila Márdila reben el premi del Festival de Sundance 2015.

Una segona mare es va estrenar al Festival de Cinema de Sundance a principis de 2015. El jurat del festival va premiar a Regina Casé i Camila Márdila per les seves actuacions en la pel·lícula.[2] Posteriorment, es va estrenar a Europa al 65è Festival Internacional de Cinema de Berlín, on va guanyar el premi de l'audiència.[12]

La pel·lícula finalment es va estrenar al Brasil el 27 d'agost de 2015, després d'haver estat vist per mig milió de persones a Europa.[3]

Que Horas Ela Volta va ser molt aclamada per la crítica. A Rotten Tomatoes té una puntuació de 95% d'aprovació, amb un consens en què «els seus personatges atractius construeixen un drama artísticament construït que porta a la reflexió en l'audiència i està bellament portat a la vida per un repartiment talentós».[13] A Metacritic, per la seva part, la pel·lícula va obtenir una puntuació de 82/100.[14] The Hollywood Reporter va lloar les actuacions i va dir que «la bellesa d'aquest guió construït enginyosament radica en el fet que és una narrativa que et porta amb la seva història mentre alhora explora molts temes complexos sota la superfície». La revista també va delimitar que la pel·lícula feia això amb «esgarrifosa precisió i també humor» mentre era capaç de «evitar els clixés».[15] El web brasiler Omelete va expressar que la pel·lícula aconsegueix «un equilibri entre l'humor i la crònica social» i que ho feia amb «convicció però també amb propietat»[16]

No obstant això, The New Yorker, d'altra banda, va criticar a la pel·lícula i va al·legar que «els personatges estereotipats de Muylaert amb els seus rols socials mostren les seves intencions des del principi i fan un drama superflu».[17] Francesca Angiolillo de Folha de S. Paulo va comentar que el film «es mostra fins al seu desenllaç com un film bastant més conservador del que en les seves bones intencions desitjaria ser».[18] Per part seva, Margareth Carbinato, presidenta del sindicat d'empleades domèstiques de Sant Pau, també va criticar el film i va dir que «no va aprendre res d'ell i no va entendre el missatge». Si bé va lloar l'actuació de Regina Casé, va criticar el realisme de la trama ja que «no és comuna» que els ocupadors acullin a les seves cases als familiars d'una empleada. Va delimitar que «cadascun ha de saber el seu lloc» i va dir que qui va escriure el guió «va voler mostrar a un patró que s'imposa, però no puc acceptar això perquè a la casa l'amo ha d'imposar ordre».[19]

Muylaert va expressar que les situacions socials del film «tenen una recepció totalment diferent segons on es projecti la pel·lícula. En la perifèria hi ha escenes en què la gent aplaudeix mentre que en Sao Paulo aquesta mateixa escena provoca riure». Per a ella, «aquesta pel·lícula podria causar bastant malestar i vergonya, ja que no es parla d'aquestes regles [socials]». També va expressar que la pel·lícula «va aconseguir donar impuls al sentiment de ciutadania, i Jessica és el retrat d'aquest canvi». El diari Página 12 de l'Argentina va coincidir que la pel·lícula mostra «els canvis que travessa la societat brasilera actual portes endins a través del personatge de la filla de la protagonista».[9]

Premis

[modifica]
Any Premi Categoria Candidat Resultat Ref.
2015 Alemanya65è Festival Internacional de Cinema de Berlín Premi CICCAE Anna Muylaert Guanyador [20]
Premi Panorama Guanyador
Estats UnitsPremi de l'Associació de Crítics de Cinema de Dallas-Fort Worth Millor pel·lícula estrangera Una segona mare Nominat
Estats UnitsFestival de Cinema de Sundance Premi especial del jurat a l'actuació Regina Casé
Camila Márdila 		Guanyador
Premi especial del jurat a la direcció Gran premi del jurat Nominat
Estats UnitsFestival de Cinema de Seattle Millor actriu Regina Casé Nominat
PerúFestival de Cinema de Lima Premi del públic Anna Muylaert Nominat
EslovèniaFestival de Cinema de Ljubljana Millor pel·lícula Guanyador
Estats UnitsNational Board of Review Millors pel·lícules estrangeres Una segona mare Guanyador
Països BaixosFestival de Cinema d'Amsterdam Premi del públic a la millor pel·lícula Guanyador
Estats UnitsCercle Femení de Crítics de Cinema dels Estats Units Millor pel·lícula estrangera per o sobre dones Guanyador
Estats UnitsAssociació de Crítics de Cinema de Washington D. C. Millor pel·lícula estrangera Guanyador
Estats UnitsFestival de Cinema de RiverRun Millor guió Anna Muylaert Guanyador
Estats UnitsPremis Satellite Millor pel·lícula estrangera The Second Mother Nominat
2016 Estats UnitsPremis de la Crítica Cinematogràfica Millor pel·lícula de parla no anglesa Nominat
BrasilPremi de l'Associació de Crítics d'Art de Sant Pau Millor pel·lícula Anna Muylaert Guanyador
Millor actriu Regina Casé Guanyador
2017 MèxicLIX edició dels Premis Ariel Millor pel·lícula iberoamericana Una segona mare Guanyador [21]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Una segona mare». Goita què fan, ara!. [Consulta: 1r juliol 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 «"Que horas ela volta?", de Anna Muylaert, ganha prêmio em Sundance» (en portugués), 02-02-2015. [Consulta: 28 desembre 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Que Horas Ela Volta» (en portugués), 08-07-2015. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 28 desembre 2016].
  4. ↑ «Brasil indica 'Que horas ela volta?' para tentar vaga no Oscar» (en portugués). G1. Grupo Globo, 10-09-2015. [Consulta: 16 agost 2015].
  5. ↑ «'Que horas ela volta?' fica em top 5 de estrangeiros de premiação americana» (en portugués), 01-12-2015. [Consulta: 28 desembre 2016].
  6. ↑ «"Que Horas Ela Volta?" é eleito melhor longa do ano pela Abraccine» (en portugués), 21-12-2015. Arxivat de l'original el 26 de desembre de 2015. [Consulta: 28 desembre 2016]. Arxivat 2015-12-26 a Wayback Machine.
  7. ↑ 7,0 7,1 Gabriel Mestieri. «"Com cara de povo", Regina Casé vive empregada em longa de Anna Muylaert» (en portugués), 18-02-2014. [Consulta: 28 desembre 2016].
  8. ↑ 8,0 8,1 Roberto Guerra. «Cineclick acompanha filmagens do longa Que Horas Ela Volta?» (en portugués), 17-02-2014. Arxivat de l'original el 2018-11-25. [Consulta: 28 desembre 2016].
  9. ↑ 9,0 9,1 Andrea Guzmán. «Preguntale a la empleada», 28-02-2016. [Consulta: 28 desembre 2016].
  10. ↑ 10,0 10,1 Álvaro Casanova. «Entrevista a Anna Muylaert, directora de Una segunda madre», 22-06-2015. [Consulta: 28 desembre 2016].
  11. ↑ Fernando López. «En Una segunda madre, desigualdad bajo el calor del afecto», 05-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-12-29. [Consulta: 28 desembre 2016].
  12. ↑ Geoff Berkshire. «Film Review: ‘The Second Mother’» (en anglès), 19-02-2015. [Consulta: 28 desembre 2016].
  13. ↑ «The Second Mother (Que Horas Ela Volta?)» (en anglès). [Consulta: 28 desembre 2016].
  14. ↑ «The Second Mother 2015» (en anglès). [Consulta: 28 desembre 2016].
  15. ↑ Boyd van Hoeij. «'The Second Mother' ('Que horas ela volta?'): Film Review» (en anglès), 26-01-2015. [Consulta: 28 desembre 2016].
  16. ↑ Marcelo Hessel. «Que Horas Ela Volta? | Crítica» (en portugués), 28-08-2015. [Consulta: 28 desembre 2016].
  17. ↑ Richard Brody. «The Second Mother» (en anglès). [Consulta: 28 desembre 2016].
  18. ↑ Francesca Angiolillo. «A indulgência do filme "Que Horas Ela Volta?", de Anna Muylaert» (en portugués), 20-09-2015. [Consulta: 28 desembre 2016].
  19. ↑ Ingrid Fagundez. «Não aprendi muito com 'Que Horas Ela Volta?', diz representante de patrões» (en portugués), 04-10-2015. [Consulta: 28 desembre 2016].
  20. ↑ IMDB. «Una segona mare -> Awards» (en anglès). [Consulta: 28 desembre 2016].
  21. ↑ Beauregard, Luis Pablo «‘La 4ª compañía’ arrasa en los Ariel sin haberse estrenado en las salas». , 12-07-2017 [Consulta: 13 juliol 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Una_segona_mare&oldid=34226842»