Vés al contingut

Abadia de Sant Denís

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Abadia de Sant Denís
Imatge
1r febrer 2010
EpònimDionís de París Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAbadia i comunitat religiosa Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle V (<490) Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o aboliciódècada del 1790 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aDionís de París Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura gòtica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSaint-Denis (França) Modifica el valor a Wikidata
Map
 48° 56′ 08″ N, 2° 21′ 35″ E / 48.9356°N,2.35972°E / 48.9356; 2.35972
Monument històric catalogat
Data19 juny 1927
IdentificadorPA00079951
Activitat
Diòcesibisbat de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
OcupantMaison d'éducation de la Légion d'honneur Modifica el valor a Wikidata

L'Abadia de Sant Denís (en francès: Abbaye Saint-Denis) era una abadia situada al costat de la Basílica de Saint-Denis, a la perifèria de París (França). Actualment l'edifici de l'abadia allotja una escola.

Història del monestir

[modifica]
Il·lustració de les Grandes croniques de France on Dagobert visita les obres de construcció de l'abadia

Va ser fundada per Dagobert I, rei dels Francs (628 - 637). En aquell lloc deia la llegenda que havia estat enterrat Sant Dionís, primer bisbe de París, qui més endavant seria el sant patró de França. Al costat del primitiu santuari es va edificar un monestir benedictí. A poc a poc la petita església va anar atraient més i més creients, de manera que es va haver d'ampliar formant la Basílica de Saint Denis. Al subsòl de la basílica està la cripta on van ser enterrats els reis francesos.

Als començaments de la seva creació va ser un lloc pròsper però durant un temps, a causa de les guerres i de la deixadesa dels seus dirigents, va anar decaient. L'any 750, en fer-se'n càrrec l'abat Fulrad, va tornar a un període de riquesa i esplendor, car aquest abat era conseller i diplomàtic predilecte de Pipí el Breu, de Carloman I i de Carlemagne, així com dels papes Zacaries, Esteve II, Pau I, i Adrià I. Tots ells van procurar complaure Fulrad i que al monestir no faltés de res.

L'abadia va tenir una biblioteca amb llibres de creació pròpia i també una infermeria.

Durant el segle xvi alguns abats laics de famílies nobles (Borbó, Lorena) hi van construir les seves capelles i establiments particulars.
El 1567 l'abadia va ser devastada pels Hugonots.
Entre el 1633 - 1642 va tenir lloc una reforma de l'abadia per part de la Congregació de Sant Mauro, una branca dels benedictins.
El 1691 Lluís XIV va suprimir el títol d'abat. A partir d'aquell moment els superiors a càrrec de l'abadia van prendre el títol de Gran Prior. Els ingressos de l'abadia van ser confiscats per al manteniment de l'escola de Saint-Cyr.

Maqueta que representa la basílica i, adossada al seu costar l'abadia de sant Denís

El seu aspecte actual és degut a la reconstrucció feta al segle xviii pels arquitectes Robert de Cotte[1] i Ange-Jacques Gabriel[2] i va esdevenir un dels millors exemples d'arquitectura monàstica del seu temps.

Amb la Revolució Francesa l'abadia, igual que altres monestirs, va ser suprimida el 1792 i a l'octubre de l'any següent les tombes del seu interior van ser profanades. El 1809 Napoleó Bonaparte va aprofitar l'edifici per a crear la Maison d'Éducation de la Legion d'Honeur, una institució destinat a l'educació de les filles dels oficials d'alt grau de la Legió d'Honor; amb els quals encara avui dia n'està lligada.

Priorats dependents de l'abadia

[modifica]
Hort de l'abadia
Antic plànol del segle xvii mostrant el poble amb l'abadia i el seu claustre romànic amb la basílica adjacent.

L'abadia de Sant Denís controlava un cert nombre de convents regits per un prior, però dependents de l'abadia. Als arxius de Sant Denís s'hi troba el nom dels priors que han governat els convents dependents. Aquests arxius es conserven actualment en els Arxius nacionals de França:[3]

Llista d'abats i grans priors de Sant Denís

[modifica]

Abats

[modifica]

En el llistat apareixen alguns abats in commendam, és a dir, abats laics.

Grans priors

[modifica]
  • Dom Charles le Bouyer, 1691 - 1693
  • Dom Julien Raguideau 1693 - 1693
  • Dom Pierre Arnould de Loo 1696 - 1702
  • Dom Mathieu Gilbert, 1702 - 1705
  • Dom Charles Petey de l'Hostellerie, 1705 - 1705
  • Dom Pierre Arnould de Loo, 1708 - 1711 (per segona vegada)
  • Dom Denys de Sainte Marthe, 1711 - 1714
  • Dom Robert Marchand, 1714 - 1717
  • Dom Denys de Sainte Marthe, 1717 - 1720 (per segona vegada)
  • Dom François Anseaume, 1720 - 1723
  • Dom Pierre Richer, 1723 - 1729
  • Dom Pierre du Biez, 1729 - 1736
  • Dom Joseph Castel, 1736 - 1741
  • Dom Pierre du Biez, 1741
  • Dom Joseph Avril 1741 - 1748
  • Dom Pierre Boucher 1748 - 1751
  • Dom Jacques Nicolas Chrestien, 1751 - 1760
  • Dom Pierre Boucher, 1760 -
  • Dom Jacques Nicolas Chrestien, 1763 - 1766
  • Dom Joseph Delrue, 1766 - 1767
  • Dom René Gillot, 1767 - 1770
  • Dom Jacques Nicolas Chrestien, 1770 - 1773
  • Dom Pierre François Boudier, 1773 - 1775
  • Dom André de Malaret, 1775 - 1778
  • Dom Pierre Bourdin, 1778 - 1781
  • Dom Pierre François Boudier, 1781 - 1784 (per segona vegada)
  • Dom Pierre Bourdin, 1784 - 1788 (per segona vegada)
  • Dom André de Malaret 1788 - 1791 (per segona vegada)
  • Dom François Verneuil 1791 - 1792
Pintura d'Hubert Robert testimoniant el saqueig de les tombes reials.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Fossier (François), "Les dessins du fonds Robert de Cotte de la Bibliothèque nationale de France : architecture et décor". - Paris : Bibliothèque nationale de France; Rome : École française de Rome, 1997 (61-Alençon : Impr. alençonnaise). - 795 p. : il·lustracions en blanc i negre i en color; 29 cm. - (Bibliothèque des Écoles françaises d'Athènes et de Rome; pàg. 293).
  2. ↑ N. Pevsner, J. Fleming, H. Honour, "Dizionario di architettura", Torino, Einaudi, 1981.
  3. ↑ Archives nationales de France,
  4. ↑ Esmentat en un document de Dagobert I de l'any 632
  5. ↑ Aquest va fer que la salmòdia perpètua establerta per Dagobert va deixar de ser practicada a Saint Denis, abans del 645.
  6. ↑ Citat en un document de Clotari III
  7. ↑ Citat en diversos documents dels anys 690, 695, i 696. Chainon, essent un diaca ancià va rebre un favor de Teodoric III a Marlay-le-Roi el 13 de setembre del 677. Li havia prestat a un tal Ibbon la suma de 600 sous, posant com a garantia una propietat a Hodencq-l'Evêque en la zona del Beauvais. Ibbon va morir sense tornar el préstec. El tribunal del rei va conferir la terra d'Hodencq a Chainon. (Louis Dupraz: "Le Royaume des Francs et l'ascension politique des maires du palais au déclin du VIIe siècle (656-680)", Friburg(Suïssa), Imprimerie Saint-Paul, 1948., p.370 [article_bec_0373-6237_1948_num_107_2_461405_t1_0269_0000_000]
  8. ↑ Esmentat al Liber dels Miracles de Sant Dionís i en una carta del comte Theudald
  9. ↑ Lluís de Sant Denís era fill del comte Rorgó I del Maine i de Rotrude (filla de Carlemagne. També fou abat de Saint-Riquier i de Saint-Wandrille. Fou a més canceller del rei Carles el Calb
  10. ↑ Genealogia de l'abat Ebles
  11. ↑ Ebalus o Ebole o Ebulo, nascut el 857, mort en batalla el 2 d'octubre del 892, era fill de Ranulf I de Poitiers i nebot de Goscelí. Siège de Paris par les Normands de l'an 885 à l'an 887, fou abat laic de Saint-Germain-des-Prés (881), de Saint Denís (886) i de Saint-Hilaire de Poitiers (889). El 888 fou també canceller del rei Odó I de França
  12. ↑ De Pontoise, va construir l'infermeria amb una capella, la biblioteca, l'scriptoriumi el dipòsit de cadàvers junt amb altres obres el 1325.
  13. ↑ Fou bisbe de Lombez i de cardenal presbiter de Santa Sabina.
  14. ↑ Cardenal suposadament membre de la família Borbó, va construir el palau Borbó a l'interior de l'abadia.
  15. ↑ Cardenal de Lorena, es va apropiar de la infermeria i va construir el palau i la capella dels Lorena dins l'abadia
  16. ↑ Conegut com cardenal de Vendôme, fou arquebisbe de Rouen
  17. ↑ Fou també arquebisbe de Reims

Bibliografia

[modifica]
  • (francès) M.me D'Ayzac, t.:" Ier, l'Histoire de l'abbaye de Saint-Denys", 1865, p. CXXIII i segg.
  • (francès) Félicie d'Ayzac:"Histoire de Saint-Denys", Imprimerie nationale, Paris, 1861, tome I, p. cxxiii i següents (conté el llistat complet dels abats de Sant Denís)
  • Dom Michel Félibien:" Histoire de l'Abbaye royale de Saint-Denis", Paris,1706(conté el llistat complet dels abats de Sant Denís).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Abadia_de_Sant_Denís&oldid=32843701»