Vés al contingut

Jean Jouffroy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean Jouffroy
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1412 Modifica el valor a Wikidata
Luxeuil-les-Bains (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1473 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
Reuilly (França) Modifica el valor a Wikidata
Abat abadia de Bonnecombe
té el rol: abat comendatari
1470 – 1473
Abat abadia de Gorze
té el rol: abat comendatari
1467 – 1473
Abat abadia de Sant Denís
té el rol: abat comendatari
1464 – 1473
Bisbe d'Albí
10 desembre 1462 – 24 novembre 1473
← Bernard de CazilhacLouis I d'Amboise →
Diòcesi: bisbat d'Albí
Cardenal prevere Santi Silvestro e Martino ai Monti
13 maig 1462 – 24 novembre 1473
← Guillaume d'EstoutevilleCarles II de Borbó →
Cardenal
18 desembre 1461 (Gregorià) –
Abat abadia de Saint-Sernin
té el rol: abat comendatari
1461 – 1473
Bisbe d'Arràs
30 abril 1453 – 10 desembre 1462
← Jaume de Coïmbra i d'UrgellPierre de Ranchicourt →
Diòcesi: bisbat d'Arràs
Abat abadia de Luxeuil
té el rol: abat comendatari
1449 – 1468 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde de sant Benet Modifica el valor a Wikidata

Jean Jouffroy (Luxeuil-les-Bains, 1412 - Reuilly, 1473) fou un cardenal i bisbe francès.

Biografia

[modifica]

Procedent d'una família d'origen modest, ingressà a la congregació cluniacenca a l'abadia de Luxeuil. Va estudiar dret canònic i teologia, disciplines en què es va llicenciar, i després va ser professor a la Universitat de Pavia del 1435 al 1438.

Aleshores esdevingué l'almoiner de Felip III, duc de Borgonya, que li va confiar algunes missions diplomàtiques a França, Itàlia, Portugal i Castella. El 1449 va ser nomenat abat de Luxeuil.

El 1453 esdevingué bisbe d'Arràs i el 1461 va passar a ser conseller del rei Lluís XI, a qui havia conegut quan encara era Delfí. Va ser legat papal diverses vegades, sovint a França, però després també a Nàpols. El 1461 va demanar a Lluís XI, en nom de la Santa Seu, que derogués la Pragmàtica Sanció de Bourges.

En el consistori del 18 de desembre de 1461 el papa Pius II el va nomenar cardenal prevere i el 1462 va rebre el títol de Santi Silvestro e Martino ai Monti.

També el 1461 va ser nomenat bisbe d'Albi, deixant així el bisbat d'Arràs. També va rebre, in comemndam, el títol d'abat de Saint-Sernin. El 1464 va ser nomenat abat comendatari de Saint Denis, el 1467 abat comendatari de Gorze i el 1470 també va rebre, de nou in commendam, el títol d'abat de l'abadia de Moreruela, a la província de Zamora a Castella.

El 1473 va assistir Pere II de Borbó, senyor de Beaujeu, en la seva campanya militar en favor del rei de França, contra Joan V d'Armanyac.

Va morir el mateix any i va ser enterrat al priorat benedictí de Reuilly on havia mort.

Va ser humanista i bibliòfil.

Bibliografia

[modifica]
  • Salvador Miranda, JOUFFROY, O.S.B.Clun., Jean, The Cardinals of the Holy Roman Church, Florida International University.
  • Gaspard Caussé, Un document inédit sur l'abbaye de Saint-Sernin, Mémoires de la Société archéologique du Midi de la France, 8 (1861-1865), p. 399-408.
  • Ch. Fierville, Le cardinal Jean Jouffroi et son temps (1412-1473): étude historique, Paris, 1874.
  • Claudia Märtl, Kardinal Jean Jouffroy (+1473). Leben und Werk, Sigmaringen (Thorbecke), 1996.