Múscul abductor llarg del polze
 Músculs profunds de la cara posterior de l'avantbraç. | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | musculus abductor pollicis longus |
| Part de | deep part of posterior compartment of forearm (en)  i set of extrinsic muscles of hand (en)  |
| Origen | En la cara posterior del cúbit i radi.[1] |
| Inserció | En el primer metacarpià.[1] |
| Irrigació | Artèria interòssia posterior. |
| Innervació | Nervi radial.[1] |
| Accions | Abducció del polze; abducció i supinació de la mà.[1] |
| Antagonista | Adductor del polze. |
| Identificadors | |
| TA | A04.6.02.049 |
| FMA | 38515 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| Gray | p.455 |
| Termes anatòmics dels músculs | |
El múscul abductor llarg del polze o abductor llarg del dit polze (musculus abductor pollicis longus),[nota 1] és un múscul que es troba a la regió profunda de l'avantbraç, en la part posterior, immediatament per sota del supinador curt.
Ocasionalment produeix dos feixos prop de la seva inserció final, una que acaba en el trapezi i l'altra que es fusiona amb l'origen de l'abductor curt del polze.
Origen i insercions
[modifica]L'abductor llarg del polze s'origina a la cara dorsal (posterior) de l'os cúbit, més avall de la inserció del múscul anconal, en els lligaments interossis i en el terç mitjà de la superfície dorsal del cos del radi. Des del seu origen, passa obliquament cap avall i cap a fora, acabant en un tendó. Aquest tendó corre per una ranura a la part lateral de l'extrem distal del radi, acompanyat pel tendó de l'extensor curt del polze, per acabar inserint-se en el costat extern l'os metacarpià.
La inserció es divideix dues parts: una part superficial distal i una part profunda proximal. La part superficial s'insereix amb un o més tendons al costat radial de la base del primer os metacarpià; la part profunda, més variable, s'insereix en l'os trapezi, la càpsula de l'articulació i els seus lligaments, i en el ventre de l'abductor curt o oponent del polze.[2]
Innervació i irrigació
[modifica]El múscul abductor llarg del polze està innervat pel nervi interossi posterior, que és una continuació de la branca profunda del nervi radial; ho fa després de passar a través del múscul supinador. El nervi interossi posterior es deriva dels segments espinals C7 i C8.[3]
L'abductor llarg del polze està irrigat per l'artèria interòssia posterior.[4]
Variacions
[modifica]Un tendó accessori de l'abductor llarg del polze apareix en més del 80% dels individus; i un ventre muscular separat s'observa en un 20% de les persones. En un estudi es detectaren aquests percentatges d'insercions del tendó accessori: en el trapezi (41%), proximalment a l'abductor curt (22%), i en l'oponent curt del polze (5%); tenia una doble inserció en el trapezi i els músculs de l'eminència tenar (15%), o en la base del primer metacarpià (1%).[5] En algunes ocasions puntuals s'han observat fins a set tendons.[6]
El fet que hi hagi múltiples tendons de l'abductor llarg del polze es pot considerar com un avantatge funcional, ja que tendons lesionats poden ser compensats amb l'activitat dels sans.[7]
Funció
[modifica]La principal acció d'aquest múscul és abduir el polze cap a l'articulació carpometacarpiana, movent així el polze cap endavant. També ajuda en l'acció d'estendre i rotar el polze. Amb la seva acció continuada, ajuda a abduir el canell (desviació radial) i flexiona la mà.[4]
La inserció de l'abductor llarg del polze en el trapezi i l'origen també de l'abductor curt del polze en el mateix os és l'única connexió entre els músculs intrínsecs i extrínsecs del polze. A mesura que el polze es posa en acció, aquests dos músculs han de coordinar-se per mantenir el trapezi estable dins del carp,[2] la qual cosa és important per al bon funcionament del polze; és a dir, precisió i potència.[8]
En altres animals
[modifica]Els únics primats a tenir un abductor llarg del polze completament separat de l'extensor curt del polze són els actuals éssers humans i els gibons.[9] En els gibons, però, aquest múscul s'origina proximalment en el radi i el cúbit, mentre que s'origina en la part mitjana d'aquests ossos en els macacos menjacrancs, bonobos i humans. En tots aquests primats, el múscul s'insereix en la base del primer metacarpià i, de vegades, en el trapezi (siamangs i bonobos) i en polzes sesamoides (macaco menjacrancs).[10]
En els ximpanzés, l'abductor llarg del polze flexiona el polze i no l'estén igual que en els humans. En comparació amb els canells dels ximpanzés, el canell humà (en comparació amb l'ancestre comú entre home i ximpanzé) deriva de músculs amb moments de força considerablement més llargs en el cas de diversos músculs de la mà. És possible que aquestes diferències es deguin a la posició de supinació del trapezi en els éssers humans que, al seu torn, és el resultat de l'expansió del trapezoide al costat del palmell.[11]
Un os sesamoide radial petit, amb forma de lent incrustat al tendó de l'abductor llarg del polze és un element primitiu, i es troba en tots els gèneres coneguts de carnívors excepte en els pandes vermells i els pandes gegants, i en el Simocyon, extint, on està hipertrofiat en un sisè dígit o "fals polze", un tret derivat que va aparèixer per primera vegada en els úrsids.[12] L'abductor llarg del polze sesamoide és present en tots els primats no humans, però només en la meitat dels goril·les i, normalment, estan absents en els éssers humans.[13]
Notes
[modifica]- ↑ En el Diccionari enciclopèdic de medicina apareix la denominació múscul abductor llarg del polze. Al Termcat especifiquen que és un dit: múscul abductor llarg del dit polze. Vegeu TERMCAT, Centre de Terminologia. Diccionari d'anatomia. Barcelona: Fundació Barcelona, 1993. 435 p. (Diccionaris terminològics) ISBN 84-88169-06-X.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 1r abril 2014].
- ↑ 2,0 2,1 van Oudenaarde & Oostendorp 1995
- ↑ «Abductor pollicis longus». GPnotebook. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: febrer 2012].
- ↑ 4,0 4,1 «Abductor pollicis longus». PT Central, 1998. Arxivat de l'original el 2012-02-04. [Consulta: febrer 2012].
- ↑ Bravo, Barco & Bullón 2010, Results. Per a un exemple amb disseccions vegeu Fig. 3 a Hazani et al. 2008
- ↑ Mehta et al. 2009, Discussion
- ↑ Mehta et al. 2009, Conclusions
- ↑ van Oudenaarde 1991, Introduction
- ↑ Aversi-Ferreira et al. 2011, Results and Discussion
- ↑ Michilsens et al. 2009
- ↑ Tocheri et al. 2008, The evolution of the hominin hand as evidenced by the fossil record
- ↑ Salesa et al. 2006
- ↑ Le Minor 1994, Abstract
- Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.
Bibliografia
[modifica]- Aversi-Ferreira, Tales Alexandre; Maior, Rafael Souto; Carneiro-e-Silva, Frederico O.; Aversi-Ferreira, Roqueline A. G. M. F. «Comparative Anatomical Analyses of the Forearm Muscles of Cebus libidinosus (Rylands et al. 2000): Manipulatory Behavior and Tool Use». PLoS ONE, 6, 7/e22165, 2011. DOI: 10.1371/journal.pone.0022165. PMC: 3137621. PMID: 21789230.
- Bravo, Elena; Barco, Raul; Bullón, Adrian «Anatomic Study of the Abductor Pollicis Longus: A Source for Grafting Material of the Hand». Clin Orthop Relat Res., 468, 5, 5-2010, pàg. 1305–1309. DOI: 10.1007/s11999-009-1059-4. PMC: 2853646. PMID: 19760470.
- Hazani, Ron; Engineer, Nitin J.; Cooney, Damon; Wilhelmi, Bradon J. «Anatomic Landmarks for the First Dorsal Compartment». Eplasty, 8, e53, 2008, pàg. e53. PMC: 2586286. PMID: 19092992.
- Le Minor, JM «The sesamoid bone of musculus abductor pollicis longus (os radiale externum or prepollex) in primates». Acta Anat (Basel), 150, 3, 1994, pàg. 227–31. PMC: 7817720.
- Mehta, Vandana; Arora, Jyoti; Suri, Rajesh Kumar; Rath, Gayatri «A Rare Quadruplicate Arrangement of Abductor Pollicis Longus Tendons — Anatomical and Clinical Relevance». Clinics., 64, 2, 2-2009, pàg. 153–155. DOI: 10.1590/S1807-59322009000200014. PMC: 2666473. PMID: 19219322.
- Michilsens, Fana; Vereecke, Evie E; D'Août, Kristiaan; Aerts, Peter «Functional anatomy of the gibbon forelimb: adaptations to a brachiating lifestyle». J Anat., 215, 3, 9-2009, pàg. 335–354. DOI: 10.1111/j.1469-7580.2009.01109.x. PMC: 2750765. PMID: 19519640.
- van Oudenaarde, E «Structure and function of the abductor pollicis longus muscle». J Anat., 174, 2-1991, pàg. 221–227. PMC: 1256056. PMID: 2032936.
- van Oudenaarde, E; Oostendorp, R A «Functional relationship between the abductor pollicis longus and abductor pollicis brevis muscles: an EMG analysis». J Anat., 186, Pt 3, 6-1995, pàg. 509–515. PMC: 1167009. PMID: 7559124.
- Salesa, Manuel J.; Antón, Mauricio; Peigné, Stéphane; Morales, Jorge «Evidence of a false thumb in a fossil carnivore clarifies the evolution of pandas». Proc Natl Acad Sci USA, 103, 2, 1-2006, pàg. 379–382. DOI: 10.1073/pnas.0504899102. PMC: 1326154. PMID: 16387860.
- Tocheri, Matthew W.; Orr, Caley M.; Jacofsky, Marc C.; Marzke, Mary W. «The evolutionary history of the hominin hand since the last common ancestor of Pan and Homo». J Anat., 212, 4, 4-2008, pàg. 544–562. DOI: 10.1111/j.1469-7580.2008.00865.x. PMC: 2409097. PMID: 18380869.
Imatges
[modifica]Disseccions en les que es pot observar el múscul abductor llarg del polze.
