Vés al contingut

Abel Cutillas i Alberich

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Abel Cutillas)
Plantilla:Infotaula personaAbel Cutillas i Alberich
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 febrer 1976 Modifica el valor a Wikidata (48 anys)
Vinaixa (Garrigues) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, escriptor, assagista Modifica el valor a Wikidata
X: Abel_Cutillas Modifica el valor a Wikidata

Abel Cutillas i Alberich (Vinaixa, 25 de febrer de 1976) és un escriptor i historiador català. És llicenciat en Història i Filosofia per la Universitat de Barcelona.

Va estudiar a l'escola de Sant Bonifaci de Vinaixa. Posteriorment, va estudiar dues carreres i es va doctorar a la Universitat de Barcelona.

Durant la temporada 2006-2007 va col·laborar setmanalment a El matí de Catalunya Ràdio, d'Antoni Bassas. El mateix any, un aforisme seu generà una polèmica que s'allargaria durant anys[1] ja que l'autor fou acusat d'antisemita i de banalitzar l'Holocaust.[2][3]

A Per una literatura capitalista (2009) Cutillas reivindica el businessman com a model del literat i l'èxit com a objectiu de la literatura, tot sostenint-se en una suposada tradició de pensament que arrenca de Friedrich Nietzsche i passa per Martin Heidegger.

Després d'haver treballat com a llibreter, Abel Cutillas obrí una llibreria pròpia l'any 2014 juntament amb la periodista Isabel Sucunza: la Llibreria Calders, situada al barri de Sant Antoni de Barcelona, a l'antiga seu d'una fàbrica de botons,[4] ofici, però, que abandonà el 2020 per a dedicar-se completament a l'escriptura.

A Desànim del lucre (2016) Cutillas s'autoproclama herètic i reprèn Nietzsche per tal de deslegitimar allò que considera l'hegemonia del pensament esquerrà, a partir de Friedrich Hegel i Theodor Adorno, en el món cultural; per a Cutillas, això provoca una cultura «antiil·lustrada», decadent i allunyada de la vida real.[5]

Obres

[modifica]
  • Viure Mata (Edicions Fonoll, 2006)
  • Pensar l'art. Kant, Nietzsche, Tàpies, Bauçà (Angle Editorial, 2006)
  • La mort de Miquel Bauçà (Edicions Fonoll, 2009)
  • Per una literatura capitalista (A Contra Vent, 2009)
  • Desànim del lucre. Crítica de la ideologia cultural (Walrus Books, 2015)[6]
  • Informe de lectura (amb Isabel Sucunza, Comanegra, 2017) ISBN 9788416605804

Referències

[modifica]
  1. ↑ «De xenofòbia refinada i de polèmiques tancades abans d'hora». [Consulta: 7 desembre 2024].
  2. ↑ «Racisme de saló». Núvol, 25-06-2012. [Consulta: 12 gener 2021].
  3. ↑ «Una cultura a prova d'Auschwitz?». L'Espill. Segona època, 2013, pàg. 45–54.
  4. ↑ «Abel Cutillas». Kosmopolis. CCCB via (CCBYSA via) OTRS. [Consulta: 17 febrer 2015].
  5. ↑ «Hi ha un decalatge entre el món real i el cultural». Núvol, 08-09-2016. [Consulta: 12 gener 2021].
  6. ↑ Vila, Enric. «La putrefacció». 25/2/2016. El Nacional.cat. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 25 febrer 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Abel_Cutillas_i_Alberich&oldid=34348978»