Antoni Bassas i Onieva
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 novembre 1961  (63 anys)Barcelona | ||
| Director Ara | |||
| 28 novembre 2015 – 4 gener 2016 ← Carles Capdevila i Plandiura – Esther Vera i Garcia → | |||
| Corresponsal de Televisió de Catalunya a Washington | |||
| 2009 – 2014 ← Albert Elfa i Canut – Raquel Sans i Duran → | |||
| Dades personals | |||
| Nacionalitat | Catalunya | ||
| Formació professional | Ciències de la Informació (UAB) | ||
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona La Salle Gràcia | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | periodista, presentador de televisió | ||
| Organització | Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya, Ara | ||
| Premis | |||
| |||
| |||
Antoni Bassas i Onieva (Barcelona, 9 de novembre de 1961) és un periodista i guionista de ràdio i televisió català, actual articulista del diari Ara.
Biografia
[modifica]Va néixer el 9 de novembre del 1961[1] al barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona. Va començar a treballar a la ràdio amb setze anys, a l'emissora Ràdio Joventut.[2] Posteriorment es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Bassas ha tingut grans èxits d'audiència i premis importants, com el Premi Ondas. L'any 2009 s'incorporà a Televisió de Catalunya com a corresponsal als Estats Units i des del 2013 és articulista del diari Ara.[3]
Trajectòria professional
[modifica]Activitat a la ràdio
[modifica]
El 1978, amb setze anys, va començar a col·laborar a Radio Joventut i després, el 1981, va començar a treballar a Ràdio Barcelona. Hi dirigia els programes Àrea de gol i El contestador. Aquell mateix any es va integrar a l'equip de retransmissions del programa Futbol en català, dirigit per Joaquim Maria Puyal.[2] Va treballar amb ell durant catorze anys, en més de 800 retransmissions esportives dels partits del Futbol Club Barcelona.[2] Fins al 1985 el programa s'emetia per Ràdio Barcelona i, a partir d'aquell any, a Catalunya Ràdio.
Les retransmissions esportives li van donar l'oportunitat de conèixer els grans esportistes del Barça, de conèixer països i de viure experiències que narra al llibre A un pam de la glòria, on aplega records dels seus catorze anys en el món esportiu, un període en què el FC Barcelona va guanyar la Copa d'Europa de futbol, a l'estadi de Wembley, de Londres, i quatre lligues.[1]
Sense abandonar Catalunya Ràdio, el 1995 va fer un tomb a la seva carrera quan va canviar les retransmissions esportives per la informació general, social i política, i va assumir la direcció del programa estrella de l'emissora: El matí de Catalunya Ràdio.[2] Durant aquests catorze anys, va entrevistar els presidents espanyols González, Aznar i Zapatero, així com diverses personalitats com ara el Dalai Lama, Mikhaïl Gorbatxov o Woody Allen des de moltes ciutats diferents.
Bassas va ser, a més, un dels creadors de la versió radiofònica d'Alguna pregunta més?,[2] pel qual va guanyar un Premi Ondas el 1997.
El 27 de juny de 2008, malgrat ser líder d'audiència durant catorze temporades seguides amb El matí de Catalunya Ràdio, Antoni Bassas va anunciar que n'abandonava la direcció i presentació al final de la temporada (18 de juliol) per desavinences amb la direcció de l'emissora a l'hora de planejar la renovació.[4]
Els darrers minuts del seu últim programa, Bassas es va acomiadar amb la cançó de Lluís Llach «Un núvol blanc». Abans va dir: «Si la classe política catalana no aguanta un programa com aquest, és que tenim una cultura democràtica molt justeta».[5] Des de llavors, ha col·laborat en alguns programes radiofònics, com El club de la mitjanit i El suplement de Catalunya Ràdio.[6]
Activitat a la televisió
[modifica]El 1986, s'incorpora a l'equip del programa concurs de Televisió de Catalunya Vostè jutja de Joaquim Maria Puyal a la seva segona temporada, fent-hi també de veu en off.
El 1987, passa a treballar com a coordinador al concurs Blanc o negre de Salvador Alsius, on també com a Vostè jutja, feia de veu en off.
El 1988, debuta davant les càmeres presentant el concurs Tres pics i repicó dirigit per Joaquim Maria Puyal, que va durar fins al 1991, a més de ser-ne guionista.[2] Entre el 1992 i el 1993, copresenta el debat Polèmic juntament amb Sílvia Cóppulo. També ha estat guionista d'El joc del segle (on era la veu en off dels esquetxos de la Vanessa, interpretada per Lloll Bertran), La Lloll i El show de la Diana. El 1999 va codirigir i presentar Aquest any, cent!, una sèrie que va repassar la història del FC Barcelona, que aquell any celebrava el centenari.[2] Va tornar a TVC el 2003, com a director i presentador d'una sèrie d'entrevistes en profunditat anomenat A contracorrent. Del 2006 al 2009 va col·laborar setmanalment a El club, d'Albert Om, amb qui participaria el 2010 en el programa El convidat.[7]
Com a part de la reforma de les corresponsalies que havia planificat la cadena,[3] Bassas s'incorporà l'any 2009 a la delegació que té TVC als Estats Units, en substitució d'Albert Elfa, just després de les eleccions presidencials nord-americanes. Bassas va dur aquesta tasca a la capital dels Estats Units fins al 30 de juny de 2013, moment en què va donar pas a Esteve Soler, que estarà provisionalment a la corresponsalia fins que s'hi incorpori Raquel Sans, el gener del 2014.[8] La temporada 2013 – 2014 col·labora al magazín de tardes de TVC Divendres, on valora un cop per setmana l'actualitat de Catalunya.[9]
Activitat a la premsa
[modifica].jpg)
Bassas va implicar-se amb el diari Ara des del seu naixement com a articulista i accionista.[10] Després de la seva etapa com a corresponsal de TVC a Washington DC, a l'estiu de 2013, va incorporar-se a l'equip directiu del diari.[2] És el director audiovisual del diari i partir del març de 2014 va dirigir i presentar un programa de televisió en línia titulat AraBassas.
Obres
[modifica]- A un pam de la glòria (1992)[11]
- Bon dia, són les vuit! (2018) - Premi Josep Pla 2018[12]
Premis i reconeixements
[modifica]Al llarg de la seva carrera periodística, Antoni Bassas ha rebut diversos premis, com l'Ondas per l'espai d'humor Alguna pregunta més? (1997), Òmnium Cultural al programa El matí de Catalunya Ràdio (1998), Millor Periodista Esportiu pel programa de TVC Aquest any, cent! (1999), el Premi Nacional de Periodisme, atorgat per la Generalitat de Catalunya (2001), Ràdio Associació al Millor Professional pel conjunt de la seva trajectòria (2001), Fundació Lluís Carulla (2004), el Premi Nacional de Radiodifusió (2005) i Protagonistas (2008).[2] El gener de 2018 va guanyar el Premi Josep Pla amb unes memòries sobre la seva etapa a Catalunya Ràdio.[13]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Antoni Bassas i Onieva». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Antoni Bassas, la nova veu de l'ARA». Ara, 14-07-2013.
- ↑ 3,0 3,1 «Antoni Bassas, a Washington per a TV3». Avui [Barcelona], 05-09-2008, pàg. 60. Arxivat de l'original el 2009-07-25 [Consulta: 5 setembre 2008]. Arxivat 2009-07-25 a Wayback Machine.
- ↑ «Antoni Bassas deixa El Matí de Catalunya Ràdio per discrepàncies amb la direcció». VilaWeb, 27-06-2008 [Consulta: 27 juny 2008].
- ↑ «Bassas s'acomiada del 'Matí de Catalunya Ràdio'». Vilaweb, 18-07-2008. Arxivat de l'original el 2008-07-18 [Consulta: 18 juliol 2008].
- ↑ «Sílvia Cóppulo presentarà a Catalunya Ràdio 'La vida', un espai divers i obert a la participació». Ara, 27-08-2015 [Consulta: 7 setembre 2015].
- ↑ «Blog d'El convidat». Televisió de Catalunya. Arxivat de l'original el 2010-11-15. [Consulta: 3 novembre 2010].
- ↑ «Raquel Sans serà la nova corresponsal de TV3 a Washington». 324.cat, 25-03-2013.
- ↑ Romagosa, Esther. «TV3 se suma al concurs musical amb 'Oh Happy Day' per les nits de dissabte». Empordà.info. ACN, 05-09-2013.
- ↑ «Antoni Bassas serà accionista del diari 'Ara', que apareixerà el 28 de novembre». Europa Press.
- ↑ A un pam de la glòria: 11 anys del Barça. 1. ed. Barcelona: Edicions de la Magrana, 1995, p. 235. ISBN 978-8474105698.
- ↑ «Premi Josep Pla». Grup 62, 2018. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ Plantada, Esteve «Antoni Bassas, premi Josep Pla amb unes memòries sobre l'etapa a Catalunya Ràdio». Nació Digital, 06-01-2018.
Enllaços externs
[modifica]
- «'La primera esmena', blog d'Antoni Bassas com a corresponsal de TVC a Washington». Arxivat de l'original el 2011-07-24. [Consulta: 27 febrer 2011].
- «Entrevista a Antoni Bassas, el 2007».
1990: Josep M. Huertas · 1992: Jaume Comellas · 1994: Francesc-Marc Álvaro · 1995: Josep M. Espinàs · 1996: Col·legi de Periodistes de Catalunya · 1997: Albert Jané · 1998: Carles Sentís · 1999: Eliseu Climent · 2000: Francesc Escribano i Joan Úbeda · 2001: Antoni Bassas · 2002: Montserrat Armengou i Ricard Bellis · 2003: Mònica Terribas · 2004: VilaWeb · 2005: Emili Manzano · 2006: Milagros Pérez Oliva · 2007: Martí Domínguez · 2008: José Martí Gómez, Lluís Permanyer i Joan de Sagarra · 2009: Rosa Maria Calaf |
| Programes en antena | |
|---|---|
| Programes fora de la graella | El Cafè de la República · El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico · El matí de Josep Cuní · El secret · Els optimistes · Els viatgers de la Gran Anaconda · Estat de Gràcia · La tribu · L'internauta · L'orquestra · La transmissió d'en Puyal · Les mil i una nits · Tarda Tardà · Versió original |
| Pòdcasts | |
| Locutors actuals | |
| Locutors històrics | Joan Barril † · David Bassa · Antoni Bassas · Jordi Basté · Miquel Calçada · Adelina Castillejo · Toni Clapés · Carles Cuní · Josep Cuní · Pere Escobar · Llucià Ferrer · Manel Fuentes · Xavier Graset · Maria de la Pau Janer · Rita Marzoa · Vicent Partal · Joaquim Maria Puyal · Xavi Rosiñol · Jordi Sellas · Tatiana Sisquella † · Josep Maria Solé i Sabaté · Pere Tàpias † · Jordi Tardà † · Mònica Terribas · Jordi Vendrell † |
- Persones vives
- Premis Josep Pla de narrativa
- Locutors de ràdio barcelonins
- Premis Nacionals de Periodisme
- Premis d'Honor Lluís Carulla
- Alumnes barcelonins de la Universitat Autònoma de Barcelona
- Graciencs
- Locutors de Catalunya Ràdio
- Diari Ara
- Presentadors de televisió barcelonins
- Guanyadors dels premis Ondas
- Premis Nacionals de Comunicació
- Naixements del 1961