25 de febrer
| << | Febrer 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 309 dies per a finalitzar l'any i 310 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1018 - Barcelona: Berenguer Ramon I és nomenat comte de Barcelona, a la mort del seu pare Ramon Borrell.[1]
- 1809 - Valls (Alt Camp): l'exèrcit napoleònic guanya la batalla de Valls en la que resulta ferit el general suís de l'exèrcit espanyol Teodoro Reding, que morirà pocs dies després.
- 1864 - S'estrena l'obra teatral en dos actes L'esquella de la torratxa –paròdia de l'obra La campana de la Almudaina–, de Frederic Soler, per la societat Melpómene al Teatre Odeon de Barcelona.[2]
- 1898 - Apareix Catalònia, revista il·lustrada quinzenal, de caràcter artístic i literari.[3]
- 1983 - El Parlament espanyol aprova l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, vigent fins al 2007.[4]
- 1993 - S'estableix per llei que l'himne nacional de Catalunya és la cançó popular Els segadors
- 1994 - Barcelona: S'inaugura al Raval el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), sota la direcció de Josep Ramoneda.[5]
- 2011 - Sant Joan les Fonts (Garrotxa): S'inaugura el Museu Alzamora de les arts gràfiques, la col·lecció privada relacionada amb la impremta més completa de l'estat espanyol.[6]
- Resta del món
- 52 aC - Imperi Romà: Pompeu és escollit cònsol únic de Roma.
- 1948 - Txecoslovàquia: hi triomfa la revolució comunista (cop d'estat de Praga).[7]
- 1975 - Apareixen per primera vegada els personatges de Storm, Nightcrawler i Colossus amb la publicació de Giant-Size X-Men nº1.[8] Wolverine també s'uneix al grup per primer cop.
- 1990 - Managua: Violeta Chamorro esdevé presidenta de Nicaragua, la primera dona americana elegida presidenta a les urnes.[9]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1793 - Sabadell: Josep Duran i Sors, industrial tèxtil i alcalde de Sabadell.
- 1826 - Besalú, Garrotxa: Pere Bosch i Labrús, economista, empresari i polític català (m. 1894).
- 1861 - Barcelona: Santiago Rusiñol, pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.[10]
- 1862 - València: Concepción Aleixandre Ballester, metgessa ginecòloga pionera (m. 1952).
- 1868 - Sant Vicenç de Fals, Bages: Lluís Muncunill i Parellada, arquitecte modernista català (m. 1931).
- 1892 - Barcelona: Pilar Rufí i Bosch, soprano liederista, professora de cant i compositora catalana (m. 1969).[11]
- 1907 - Palma: Pazzis Sureda Montaner, escultora i pintora mallorquina (m. 1939).[12]
- 1914 -
- Maó: Josita Hernán, actriu, directora d'escena i professora de teatre (m. 1999).[13]
- Castell Rosselló, Perpinyà, Catalunya del Nord: Robert Rius i Lanolier, escriptor i poeta nord-català (m. 1944).
- 1945 - Felanitx, Mallorca: Nadal Batle i Nicolau, matemàtic i rector de la Universitat de les Illes Balears (m.1997).
- 1955 - Barcelona: Enric Miralles i Moya, arquitecte i professor universitari català (m. 2000).
- 1958 - Barcelona: Maite Carranza, escriptora i guionista catalana.[14]
- 1969 - Benaguasil, Camp de Túria: Rosa Maria Peris Cervera, advocada i política valenciana.[15]
- 1971 - Badalona, Barcelonès: Antoni Pinilla Miranda, futbolista.
- Resta del món
- 1670 - Panitzsch, Electorat de Saxònia: Maria Margarethe Winckelmann, astrònoma alemanya (m. 1720).[16]
- 1707 - Venècia, Itàlia: Carlo Goldoni, dramaturg venecià (m. 1793).
- 1841 - Llemotges, Occitània: Pierre-Auguste Renoir, pintor francès (m. 1919).[17]
- 1856 - San Benedetto Po, Màntua, Llombardia, Itàlia: Enrico Ferri, penalista, criminalista i polític italià.[18]
- 1873 - Nàpols, Itàlia: Enrico Caruso, cantant italià d'òpera i un dels més famosos tenors de la història (m. 1921).
- 1890 - Londres: Myra Hess, pianista britànica (m. 1965).[19]
- 1896 - Cedartown, Geòrgia: Ida Cox, cantant i compositora estatunidenca de blues i jazz (m. 1967).[20]
- 1898 - París, França: Ginette Maddie, actriu francesa.
- 1915 - Lleó: Aida Lafuente Penaos, militant revolucionària lleonesa, que morí en la Revolució d'Astúries de 1934 (m. 1934).[21]
- 1917 - Harpurhey (Manchester, Regne Unit): Anthony Burgess, escriptor i compositor britànic (n. 1993).
- 1940 - Madrid, Espanya: Jesús López Cobos, director d'orquestra espanyol (m. 2018).
- 1942 - Berkeley, Califòrnia, EEUU: Karen Grassle, actriu estatunidenca, coneguda principalment pel seu paper de Caroline Ingalls.[22]
- 1943 - Liverpool, Regne Unit: George Harrison, cantant, guitarrista i compositor de rock membre dels Beatles (m. 2001).
- 1945 - Saragossa: Lita Claver (La Maña), vedet de revista aragonesa, establerta a Barcelona.
- 1949 - Beirut, Líban: Amin Maalouf, escriptor libanès en llengua francesa.[23]
- 1950 - Sligo, Irlanda: Neil Jordan, actor irlandès.
- 1952 - Salamanca: Flora de Pablo Dávila, doctora espanyola en medicina i especialista en biologia cel·lular i molecular.[24]
- 1953 - Madrid: José María Aznar, polític espanyol.
- 1967 - Madrid: Natalia Dorado Gómez, jugadora d'hoquei sobre herba espanyola, guanyadora d'una medalla olímpica d'or.[25]
- 1980 - Lukara, Croàcia: Josipa Rimac, política croata i alcaldessa de Knin, una de les alcaldesses més joves d'Europa.[26]
- 1995 - Dubrovnik, Croàcia: Mario Hezonja, jugador de bàsquet croat.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1789 - Barcelona: Pau Balmes i Montsech, metge i botànic català (n. 1735).
- 1901 - Cartagena (Espanya): José Rogel Soriano, compositor valencià de sarsuela (n. 1829).
- 1926 - Palma: Joan Alcover i Maspons, escriptor i polític mallorquí.
- 1937 - Sabadell: Marçal Ballús i Bertran, odontòleg i pioner de la cinematografia a Catalunya.
- 1961 - París (França): Just Cabot i Ribot, escriptor i periodista català.
- 1962 - Barcelona: Jaume Juan i Rosselló, pintor mallorquí (n. 1909).
- 1965 - Barcelona: Pere Balañá i Espinós, empresari català de cinema i d'espectacles taurins (n. 1883).
- 1989 - El Cabanyal, València: Federic Feases i Carrion, escriptor i intel·lectual valencià d'ideologia nacionalista valenciana (n. 1967).
- 2016 - Puig-reig, Berguedà: Ramon Noguera i Subirà, músic, director de cor, compositor de sardanes i professor de cant coral (n. 1937).
- 2018 - València: Merxe Banyuls, cantant, actriu i presentadora valenciana, que formà part del grup Els Pavesos (n. 1943).[27]
- Resta del món
- 1547 - Roma: Vittoria Colonna, marquesa de Pescara, va ser una poeta i influent intel·lectual del Renaixement italià (n. 1490).
- 1558 - Talavera la Real: Elionor d'Àustria, infanta de Castella i Aragó, reina de Portugal i de França.[28]
- 1704 - Novara, Piemont (actual Itàlia): Isabella Leonarda, compositora italiana del barroc (n. 1620).[29]
- 1850 - Ciutat Prohibida, Pequín (Xina): emperador Daoguang, 8è emperador de la dinastia Qing (n. 1782).[30]
- 1863 - Chantilly, França: Laure Cinti-Damoreau, soprano francesa (n. 1801).
- 1875 - Londres (Anglaterra): Charles Lyell, científic i geòleg escocès (n. 1797).
- 1875 - Lupión, Jaénː Amalia Ramírez, cantant espanyola (n. 1834).
- 1897 - París: Marie Cornélie Falcon, cantant d'òpera, entre soprano i mezzosoprano, que donà nom a la tipologia de "sopranos Falcon".[31]
- 1936 - Brussel·les: Anna Rosalie Boch, pintora belga (n. 1848).[32]
- 1945 - São Paulo, Brasil: Mário de Andrade, poeta, novel·lista, assagista i musicòleg brasiler (n. 1893).
- 1950 - Boston, Massachusetts (EUA): George Richards Minot, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1934 (n. 1885).
- 1971 - Kopparberg (Suècia): Theodor Svedberg, químic suec, Premi Nobel de Química de 1926 (n. 1884).
- 1983 - Nova York, els EUA: Tennessee Williams, escriptor nord-americà (n. 1911).
- 1996 - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Haing S. Ngor, actor i físic estatunidenco- cambodjà.
- 1998 - Palermː Lia Pasqualino Noto, pintora i galerista italiana (n. 1909).[33]
- 1999 - Lafayette, Califòrnia (EUA): Glenn Theodore Seaborg, físic i químic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1951 (n. 1912).
- 2005 - Oxford (Oxfordshire, Anglaterra): Peter Benenson, advocat anglès, fundador d'Amnistia Internacional.
- 2014 - Playa del Carmen, Mèxic: Paco de Lucía, guitarrista i compositor andalús (n. 1947).
- 2017 -
- Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: William "Bill" Paxton, actor, director i productor estatunidenc.
- Mossul: Shifa Gardi, periodista kurda d'origen iranià, morta durant la batalla de Mossul (2016-2017) (n. 1986).[34]
- 2020 - El Caire, Egipte, Hosni Mubàrak, polític i militar egipci (n. 1928).[35]
Festes i commemoracions
[modifica]- Sants al Martirologi romà (2011): Nèstor de Magidus, màrtir (ca. 250); Cesari de Nazianz, metge (368); Adeltruda de Maubeuge, abadessa (696); Valpurga de Heidenheim abadessa (779); Gerland d'Agrigent, bisbe (1100); Llorenç Bai Xiaoman, màrtir (1856); Turibio Romo, prevere màrtir (1928); Luigi Versiglia i Callisto Caravario, màrtirs (1930).
- Beats al Martirologi: Avertà de Lucca, monjo (ca. 1386); Sebastián Aparicio, germà llec (1600); Dídac Yuki Ruosetsu, Miquel Soan, màrtirs a Osaka (1636); Maria Adeodata Pisani, abadessa benedictina (1855); Domenico Lentini, prevere (1828); Maria Ludovica de Angelis, monja (1962).
- Sants que no figuren al Martirologi: Ananies i companys màrtirs de Fenícia (298); Sirenat el Jardiner, màrtir (ca. 300); Concord de Saintes, bisbe (ca. 510); Norgant de Trégor (s. VI); Eteri d'Ambrun, bisbe (s. VII); Maeldon de Trégor, eremita (s. VII); translació de les relíquies de Juliana de Nicomèdia a Nàpols; a Troyes: Víctor de Sankt Gallen, eremita (995).
- Beats que no figuren al Martirologi: Adelelm I d'Engelberg, abat (1131); Adam d'Ebrach, abat (1169); Cecília de Ferrara, dominica (1511).
- Venerables: Robert d'Arbrissel, fundador de l'Orde de Fontevrault (1116).
Església Copta
[modifica]- 18 Meixir: Meleci d'Antioquia, arquebisbe (318).
Església Apostòlica Armènia
[modifica]- 6 Mehec: sants Jaume germà del Senyor; Marina de Bitínia, monjo (s. VI).
Església Ortodoxa Siríaca
[modifica]- Sants: Severi el Gran, bisbe d'Antioquia (518).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 9 de març del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 12 de febrer del calendari julià.
- Sants: Urbà I, bisbe de Roma i màrtir; Meleci d'Antioquia, arquebisbe (381); Marina el Monjo i Eugeni, el seu pare, monjo (s. VI); Antoni II de Constantinoble, patriarca (895); Aleix de Moscou, metropolità de totes les Rússies (1378); Bassià d'Úglitx, abat (1509); Crist de Constantinoble, màrtir (1748); Meletsij de Txàrkov, bisbe (1840); Anastassija Logatxeva, eremita; Alexeij Buij, bisbe de Voronezh, màrtir (1930); Mitrofan, prevere màrtir (1931).
Església Ortodoxa Grega
[modifica]- Sants: Sadurní i Plutí, màrtirs.
Església Ortodoxa de Geòrgia
[modifica]- Sants: Pròcor l'Iber, fundador del monestir de la Creu a Jerusalem (s. XI); Lluc Muhaisdse de Jerusalem, màrtir (1273); Nicolau Dwali de Geòrgia, màrtir (1314).
Esglésies luteranes
[modifica]- Valpurga de Heidenheim, abadessa (Església Evangèlica d'Alemanya): en anys de traspàs: Maties apòstol (EKD); Elizabeth Fedde, diaconessa (1921) (Epicopalian Lutheran Church of America).
Referències
[modifica]- ↑ Pons, Marc. «Berenguer Ramon I hereta uns comtats en plena transformació». Tarragona: El Nacional.
- ↑ Bacardit, Ramon. «L'Esquella de la Torratxa». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 27 desembre 2023].
- ↑ «Catalònia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ «Estatut d'Autonomia de les Illes Balears | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ Spiegel, Olga «El CCCB muestra en su exposición inaugural las ciudades del mundo vistas desde el aire». La Vanguardia, 26-02-1994, pàg. 31.
- ↑ «El Grupo Alzamora inaugura un museo de artes gráficas» (en castellà). Interempresas. Gráficas, 02-03-2011. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ Vega, Pedro, 1951-. Crónica del antifranquismo : 1939-1975 : todos los que lucharon por devolver la democracia a España. 1. ed. en esta presentación. Barcelona: Planeta, 2007. ISBN 978-84-08-07456-4.
- ↑ «Giant-Size X-Men #1» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 26 gener 2020].
- ↑ «Violeta Chamorro, presidenta de Nicaragua | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ Rusiñol, Santiago. Introducció de Carme Arnau. L'auca del senyor Esteve. Barcelona: Edicions 62, 1979, p. 167. ISBN 84-297-1530-4.
- ↑ «Pilar Rufí i Bosch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ Mestre i Sureda, Bartomeu. Blues amb dones. 1. ed. Mallorca: El Gall Editor, 2019, p. 56,57,59. ISBN 978-84-16416-46-2.
- ↑ Balmori Serrano, Guillermo. «Josefina Hernández-Meléndez y Ballester | Real Academia de la Historia». Real Academia de la Historia. [Consulta: 5 novembre 2024].
- ↑ «Maite Carranza i Gil-Dolz del Castellar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ PRESS, EUROPA. «La valenciana Rosa Peris seguirá al frente del Instituto de la Mujer» (en castellà), 24-04-2008. [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ «Maria Kirch». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ Benedetti, Maria Teresa.. Renoir. Barcelona: Planeta DeAgostini, [1998]. ISBN 84-395-7430-4.
- ↑ Hikal Carreon, Wael Sarwat. Introducción a la Criminología (en castellà). Managua: Editorial jurídica, 2010, p.42. ISBN 978-99924-22-01-4 [Consulta: 27 gener 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-01-18. [Consulta: 27 gener 2015].
- ↑ «Dame Myra Hess». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ Komara, Edward. «Ida Cox». A: Encyclopedia of the Blues (en anglès). Routledge, 2006, p. 235-236. ISBN 0-415-92699-8.
- ↑ «Biografía de Aida Lafuente "La libertaria"». Portal Libertario OACA, 25-12-2010. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «Karen Grassle». IMDb. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Curriculum Vitae de Flora de Pablo Dávila». [Consulta: 24 desembre 2021].
- ↑ «Natalia Dorado Gomez» (en anglès). Olympic Games Winners. [Consulta: 24 desembre 2021].
- ↑ «Josipa Rimac (HDZ)» (en croat). Hrvatski sabor [Parlament croat], 8a legislatura Parlament Croàcia (28/12/2015 - 14/10/2016). [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Ha mort Merxe Banyuls, la veu d'Els Pavesos junt amb Joan Monleon». Diari la Veu, 26-02-2018. [Consulta: 28 febrer 2018].
- ↑ «Elionor d’Àustria». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ Grilli, Giulia. «Leonardi, Isabella» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
- ↑ «Cornélie Falcon (1814-1897)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 5 gener 2022].
- ↑ «Boch, Rosalie-Anna». La pintura y los pintores impresionistas. Arxivat de l'original el 2020-08-25. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Giordano, Marina. «PASQUALINO NOTO, Lia» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 9 juliol 2024].
- ↑ «Shifa Gardi remembered on anniversary of her death». Rudaw, 25-02-2018. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ 324cat. «Mor Hosni Mubarak, el president d'Egipte destronat per la Primavera Àrab», 25-02-2020. [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 25. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 25 de febrer
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:25 de febrer.