Abel Decaux
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 febrer 1869 Auffay (França) |
| Mort | 19 març 1943 (74 anys) París |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | organista, compositor, pedagog musical |
| Ocupador | Escola de Música Eastman |
| Gènere | Música clàssica |
| Moviment | Música clàssica |
| Professors | Théodore Dubois |
| Alumnes | Jesús Guridi Bidaola, Omer Létourneau i Edward Shippen Barnes |
| Instrument | Orgue i orgue |
| Premis | |
   
| |
Abel-Marie Decaux (Auffay (Normandia), 11 de febrer, 1869 - París, 19 de març, 1943) va ser un organista, compositor i pedagog musical francès.
La vida
[modifica]A partir de 1890, Abel Decaux va estudiar composició amb Jules Massenet, harmonia amb Théodore Dubois i Albert Lavignac i orgue amb Charles-Marie Widor al Conservatori de París i orgue amb Alexandre Guilmant a la Schola Cantorum.
Després esdevingué organista de l'església de St. Gaervet de París i professor d'orgue a la Schola Cantorum. Del 1903 al 1923 va ser organista de la basílica del Sacré Cœur de Montmartre, on el 1919 va inaugurar l'orgue Cavaillé-Coll, que s'havia traslladat allà des del castell d'Ibarritz, amb Marcel Dupré i Charles-Marie Widor.
Del 1923 al 1935 Decaux va ensenyar a l'Eastman School of Music, i després del seu retorn a França va ser professor a l'escola d'orgue "César Franck". La seva composició més important és Claire de Lune (1900), una obra per a piano de quatre parts que mostra elements de la música àtona fins i tot abans que Schönberg. Va ser gravat en CD més recentment (2006) per Marc-André Hamelin. La seva Fughette sur Ave Maris Stella va aparèixer a la col·lecció "Les maîtres contemporains" de l'orgue.