Vés al contingut

Acacia caven

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuAcacia caven
Vachellia caven Modifica el valor a Wikidata

Branca de l'espècie Acacia caven amb flors i fruits
Estat de conservació
Risc mínim
UICN131400014 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFabales
FamíliaFabaceae
TribuAcacieae
GènereVachellia
EspècieVachellia caven Modifica el valor a Wikidata
(Molina) Molina
Nomenclatura
BasiònimAcacia caven Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Acacia caven
Acacia adenopa
Acacia aromatica
Acacia cavenia
Mimosa caven Modifica el valor a Wikidata
Inflorescència
Vista de l'arbre
Fruit

Acacia caven és un arbre o arbust de fulla caduca de la família de les lleguminoses, present a l'Argentina, Bolívia, Xile, el Paraguai, Uruguai i el sud de Brasil.

Descripció

[modifica]

Arbre molt espinós, amb branques abundants, i de fullatge semipersistent el qual arriba a perdre totalment a l'hivern. té una forma extensa, creixent fins als 5-6 m d'alçada i brota a la primavera. El seu fullatge presenta un color verd clar de textura fina, i està integrat per fulles compostes bipinnades, alternes, de longitud entre 4 i 5 cm. els seus folíols tenen una longitud aproximada de 0,1 cm. Les seves flors abundants perfumades són globoses, d'aproximadament 1,5 cm de diàmetre. Es disposa en grups de 2 a 3. El seu color és groc brillant. Els fruits són llegums cilíndriques de 5 cm de llarg que presenten un color negre. Posseeix espines de 2 cm de longitud de color blanc.

Distribució i hàbitat

[modifica]

Habita zones de clima mediterrani i estepa càlida, i és capaç de suportar períodes perllongats de sequera. Se'l pot trobar a l'Argentina, Bolívia, Xile, el Paraguai, Uruguai i a La Pampa de Rio Grande do Sul (Brasil). Donat el seu ampli rang d'hàbitat existeixen moltes subespècies i varietats. És molt comú a la província argentina d'Entre Ríos, on creix a zones que van estar negades, i desapareix en tornar la forta humitat, a més a més de formar "'espinillares'" (boscos baixos en sòls mal drenats). Se'l pot trobar aïllat o formant aquestes comunitats anomenades "'espinillares'".

Usos

[modifica]

Taxonomia

[modifica]

Acacia caven va ser descrita per Molina i publicada a Saggio sulla Storia Naturale del Chili 163–164, 299. 1810.[3]

Varietats

[modifica]
  • Acacia caven (Molina) Molina var. caven
  • Acacia caven var. dehiscens Ciald.
  • Acacia caven var. microcarpa (Speg.) Ciald.
  • Acacia caven var. stenocarpa (Speg.) Ciald.
  • Acacia cavenia Hook. & Arn.
  • Mimosa caven Molina
  • Mimosa cavenia Molina[6]

Referències

[modifica]
  1. FAO
  2. University of Uruguay
  3. «Acacia caven». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 17 abril 2013].
  4. «Acacia nilotica (acacia)». Plants & Fungi. Royal Botanic Gardens, Kew. Arxivat de l'original el 2010-01-12. [Consulta: 28 gener 2010].
  5. Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. 1 A-C. CRC Press, 2000, p. 6. ISBN 978-0-8493-2675-2. 
  6. «Acacia caven» a The Plant List. Data consulta: 20 de desembre de 2013.

Bibliografia

[modifica]
  1. Báenz, Juan R. 1956. LA VEGETACIÓN DEL PARQUE PROVINCIAL "GRAL. SAN MARTÍN". Memorias del Museo de Entre Ríos. Argentina
  2. Atahuachi Burgos, M. & S. Arrázola Rivero. 1996. Catálogo de leguminosas nativas en Cochabamba. 409–423. In R. I. Meneses Q., H. Waaijenberg & L. Piérola (editors) Legum. Agric. Boliv.. Proyecto Rhizobiología Bolivia, Cochabamba.
  3. Burkart, A. E. 1987. Leguminosae, Rafflesiaceae. 3: 442–738. In A. E. Burkart (ed.) Fl. Il. Entre Ríos. Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria, Buenos Aires.
  4. Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (editors) 1993. Guía Árb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, La Paz.
  5. López, R. P. 2000. La prepuna boliviana. Ecol. Bolivia 34: 45–70.
  6. Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogo de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  7. Rico Arce, M. d. L. 2007. Checkl. Synop. Amer. ~Acacia~ 1–207. Conabio, Mexico D.F.
  8. Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundación Ceibo, Sucre.
  9. Zuloaga, F. O. 1997. Catálogo de las plantas vasculares de la Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.

Enllaços externs

[modifica]


Referències

[modifica]