Acacia caven
Vachellia caven  | |
|---|---|
 Branca de l'espècie Acacia caven amb flors i fruits | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 131400014 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Acacieae |
| Gènere | Vachellia |
| Espècie | Vachellia caven (Molina) Molina |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Acacia caven |
| Sinònims | Acacia caven Acacia adenopa Acacia aromatica Acacia cavenia Mimosa caven
|
.svg){kind=icon}
Acacia caven és un arbre o arbust de fulla caduca de la família de les lleguminoses, present a l'Argentina, Bolívia, Xile, el Paraguai, Uruguai i el sud de Brasil.
Descripció
[modifica]Arbre molt espinós, amb branques abundants, i de fullatge semipersistent el qual arriba a perdre totalment a l'hivern. té una forma extensa, creixent fins als 5-6 m d'alçada i brota a la primavera. El seu fullatge presenta un color verd clar de textura fina, i està integrat per fulles compostes bipinnades, alternes, de longitud entre 4 i 5 cm. els seus folíols tenen una longitud aproximada de 0,1 cm. Les seves flors abundants perfumades són globoses, d'aproximadament 1,5 cm de diàmetre. Es disposa en grups de 2 a 3. El seu color és groc brillant. Els fruits són llegums cilíndriques de 5 cm de llarg que presenten un color negre. Posseeix espines de 2 cm de longitud de color blanc.
Distribució i hàbitat
[modifica]Habita zones de clima mediterrani i estepa càlida, i és capaç de suportar períodes perllongats de sequera. Se'l pot trobar a l'Argentina, Bolívia, Xile, el Paraguai, Uruguai i a La Pampa de Rio Grande do Sul (Brasil). Donat el seu ampli rang d'hàbitat existeixen moltes subespècies i varietats. És molt comú a la província argentina d'Entre Ríos, on creix a zones que van estar negades, i desapareix en tornar la forta humitat, a més a més de formar "'espinillares'" (boscos baixos en sòls mal drenats). Se'l pot trobar aïllat o formant aquestes comunitats anomenades "'espinillares'".
Usos
[modifica]- Funciona bastant bé en el control de la visió.[1]
- Les flors s'usen com aliment de les ovelles per a produir llana.
- A la Província de Sud Chichas (Tupiza-Bolivia), les fulles i fruits són aliment del bestiar caprí.
- Té un ús ornamental.
- Les flors són matèria primera en perfumeria.[2]
- Les beines de les llavors s'usen per a obtenir tanins.
- La fusta s'usa com a combustible i per a postes de tancats. Fa un molt bon carbó vegetal.
Taxonomia
[modifica]Acacia caven va ser descrita per Molina i publicada a Saggio sulla Storia Naturale del Chili 163–164, 299. 1810.[3]
- Acacia: nom genèric derivat del grec ακακία (akakia), que va ser atorgat pel botànic grec Pedanius Dioscorides (A.C. 90-40) per l'arbre medicinal A. nilotica al seu llibre De Materia Medica.[4] El nom deriva de la paraula grega ακις (akis, "espines").[5]
- caven: epítet específic.
Varietats
[modifica]- Acacia caven (Molina) Molina var. caven
- Acacia caven var. dehiscens Ciald.
- Acacia caven var. microcarpa (Speg.) Ciald.
- Acacia caven var. stenocarpa (Speg.) Ciald.
- Acacia cavenia Hook. & Arn.
- Mimosa caven Molina
- Mimosa cavenia Molina[6]
Referències
[modifica]- ↑ FAO
- ↑ University of Uruguay
- ↑ «Acacia caven». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 17 abril 2013].
- ↑ «Acacia nilotica (acacia)». Plants & Fungi. Royal Botanic Gardens, Kew. Arxivat de l'original el 2010-01-12. [Consulta: 28 gener 2010].
- ↑ Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. 1 A-C. CRC Press, 2000, p. 6. ISBN 978-0-8493-2675-2.
- ↑ «Acacia caven» a The Plant List. Data consulta: 20 de desembre de 2013.
Bibliografia
[modifica]- Báenz, Juan R. 1956. LA VEGETACIÓN DEL PARQUE PROVINCIAL "GRAL. SAN MARTÍN". Memorias del Museo de Entre Ríos. Argentina
- Atahuachi Burgos, M. & S. Arrázola Rivero. 1996. Catálogo de leguminosas nativas en Cochabamba. 409–423. In R. I. Meneses Q., H. Waaijenberg & L. Piérola (editors) Legum. Agric. Boliv.. Proyecto Rhizobiología Bolivia, Cochabamba.
- Burkart, A. E. 1987. Leguminosae, Rafflesiaceae. 3: 442–738. In A. E. Burkart (ed.) Fl. Il. Entre Ríos. Instituto Nacional de Tecnología Agropecuaria, Buenos Aires.
- Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (editors) 1993. Guía Árb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, La Paz.
- López, R. P. 2000. La prepuna boliviana. Ecol. Bolivia 34: 45–70.
- Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogo de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
- Rico Arce, M. d. L. 2007. Checkl. Synop. Amer. ~Acacia~ 1–207. Conabio, Mexico D.F.
- Serrano, M. & J. Terán. 1998 [2000]. Identific. Esp. Veg. Chuquisaca 1–129. PLAFOR, Intercooperación, Fundación Ceibo, Sucre.
- Zuloaga, F. O. 1997. Catálogo de las plantas vasculares de la Argentina. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 74(1–2): 1–1331.
Enllaços externs
[modifica]
- A. caven a Chileflora.
- Acacia caven Imatges.
- A. caven a Enciclopedia de la Flora Chilena.