Acacia nilotica
Vachellia nilotica  | |
|---|---|
 Acacia nilótica | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 158379 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Acacieae |
| Gènere | Vachellia |
| Espècie | Vachellia nilotica P.J.H.Hurter i Mabb., 2008 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Mimosa nilotica |
| Sinònims | Acacia nilotica
|
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Acacia nilotica és una espècie d'Acacia nativa d'Àfrica i del subcontinent indi. És un arbust o petit arbre que actualment també s'ha convertit en una espècie invasora que causa problemes a Austràlia.
Hàbitat
[modifica]Creix des d'Egipte a Moçambic, i també es troba a l'arxipèlag de Zanzíbar, Índia i Aràbia, creixent preferentment a terrenys secs, arenosos i deserts als que predomina el clima sec.[1]
Característiques
[modifica]Molt apreciat per l'exsudació gomosa de les seves branques, que es produeix a la part interna de l'escorça, obtenint-se la goma aràbiga. És un petit arbre amb una copa densa i esfèrica, que arriba a mesurar uns 5-8 metres d'alçada. Les fulles són bipinnades, amb 3-6 parells de pínnules i amb folíols agrupats aparellats de 8 a 10 en cadascuna. Les espines punxants apareixen de quatre en quatre. Les flors són molt nombroses i de color groc or, pedunculades en caps globulars d'1,5 cm.
Propietats
[modifica]- L'escorça és astringent usada contra la diarrea, disenteria, lepra i en cataplasma sobre úlceres.
- A l'oest d'Àfrica s'usen la goma i l'escorça contra el càncer i tumors.
- La sàvia, l'escorça, la beina i les fulles es masteguen al Senegal per a combatre l'escorbut.
- La goma (a més a més de cola adhesiva) s'usa per a alleujar mucoses inflamades.
- Pel seu baix contingut en fècula es recomana per a casos de diabetis.
- La goma aràbiga es recull després de l'estació plujosa, mitjançant incisions a l'escorça. La dosi normal és de dos a tres cullerades al dia.[2]
Taxonomia
[modifica]Acacia nilotica va ser descrita per (L.) Delile i publicada a Description de l'Égypte, . . . Histoire Naturelle, Tom. Second 2(1): 79. 1813.[3]
- Acacia: nom genèric derivat del grec ακακία (akakia), que va ser atorgat pel botànic grec Pedanius Dioscorides (A.C. 90-40) per l'arbre medicinal A. nilotica al seu llibre De Materia Medica.[4] El nom deriva de la paraula grega ακις (akis, "espines").[5]
- nilotica: epítet geogràfic que fa referència a la seva localització al Nil.
Subespècies
[modifica]- Acacia nilótica subsp. adstringens (Schum. i Thonn.) Brenan[6]
- Acacia nilótica subsp. cupressiformis
- Acacia nilótica subsp. hemispherica
- Acacia nilótica subsp. indica (Benth.) Brenan
- Acacia nilótica subsp. kraussiana (Benth.) Brenan
- Acacia nilotica subsp. leiocarpa Brenan
- Acacia nilotica subsp. nilotica
- Acacia nilotica subsp. subalata (Vatke) Brenan
- Acacia nilotica subsp. tomentosa (Benth.) Brenan[7]
- Acacia arabica (Lam.) Willd.
- Acacia scorpioides W. Wight
- Mimosa arabica Lam.
- Mimosa nilotica L.
- Mimosa scorpioides L.
- Vachellia nilotica (L.) P.J.H.Hurter & Mabb.[8]
Referències
[modifica]- ↑ «Acacia nilotica». Arxivat de l'original el 2008-11-19. [Consulta: 7 gener 2014].
- ↑ «Acacia vera». Plantas útiles: Linneo. Arxivat de l'original el 2009-12-01. [Consulta: 10 octubre 2009].
- ↑ «Acacia nilotica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 19 maig 2013].
- ↑ «Acacia nilotica (acacia)». Plants & Fungi. Royal Botanic Gardens, Kew. Arxivat de l'original el 2010-01-12. [Consulta: 28 gener 2010].
- ↑ Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. 1 A-C. CRC Press, 2000, p. 6. ISBN 978-0-8493-2675-2.
- ↑ FAO
- ↑ «USDA Germplasm Resources Information Network (GRIN)». Arxivat de l'original el 2011-02-13. [Consulta: 7 gener 2014].
- ↑ «Acacia nilotica» a EOL. Data consulta: 07 de gener de 2014.
Bibliografia
[modifica]- Bailey, L.H. & E.Z. Bailey. 1976. Hortus Third i–xiv, 1–1290. MacMillan, New York.
- Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (editors) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Howard, R. A. 1988. Leguminosae. Fl. Lesser Antilles (Dicotyledoneae–Part 1) 4: 334–538.
- Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (editors) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
- Lawesson, J. E., H. Adsersen & P. Bentley. 1987. An updated and annotated check list of the vascular plants of the Galapagos Islands. Rep. Bot. Inst. Univ. Aarhus 16: 1–74.
- Liogier, H. A. 1988. Spermatophyta: Leguminosae to Anacardiaceae. Descr. Fl. Puerto Rico & Adj. Isl. 2: 1–481.
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
- Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- Porter, D. M. 1983. Vascular plants of the Galapagos: Origins and dispersal. 33–54. In M. B. R. I. Bowman & A. E. Leviton Patt. Evol. Galapagos Org.. Pacific Division, AAAS, San Francisco.
- Rico Arce, M. d. L. 2007. Checkl. Synop. Amer. ~Acacia~ 1–207. Conabio, Mexico D.F.
- Schatz, G. E., S. Andriambololonera, Andrianarivelo, M. W. Callmander, Faranirina, P. P. Lowry, P. B. Phillipson, Rabarimanarivo, J. I. Raharilala, Rajaonary, Rakotonirina, R. H. Ramananjanahary, B. Ramandimbisoa, A. Randrianasolo, N Ravololomanana, Z.S. Rogers, C.M. Taylor & G. A. Wahlert. 2011. Catalogue of the Vascular Plants of Madagascar. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 0(0): 0–0.
- Wiggins, I. L. & D. M. Porter. 1971. Fl. Galápagos Isl. 1–998. Stanford University Press, Stanford.
