Acacia erioloba
 | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Acacieae |
| Gènere | Acacia |
| Espècie | Acacia erioloba  E.Mey. |
.svg){kind=icon}
Acacia erioloba és una acàcia espinosa nativa de les zones àrides del sud d'Àfrica - el Transvaal, oest de l'Estat Lliure, nord de la Província del Cap, Botsuana, Namibia.
Descripció
[modifica]
Creix fins a 17 m d'alçada. Va ser descrita per William J. Burchell, tot i que ja Jacobus Coetse l'havia nomenat el 1760, 50 anys abans.
Un dels seus nom és una referència al fet que la girafa sol alimentar-se de les seves suculentes fulles difícils d'agafar, les quals normalment estan fora de l'abast d'animals més baixos. Tot i això, les girafes fan el mateix amb totes les acàcies; posseeixen una llengua i llavis especialment adaptats per a alimentar-se d'aquesta espècie espinosa.
Aquesta acàcia té fruits allargats, llegums, que al caure a terra són menjats per moltes espècies d'herbívors, incloent-hi bovins.
Usos
[modifica]La fusta és de color vermell marronós molt fosca i extremadament densa i forta. Desafortunadament, combustiona massa bé, fent que quan es produeix un foc a la sabana, aquest s'expandeixi massa i aconsegueixi matar moltes plantes sanes. Té un lent creixement, resisteix a la sequera i és pobre resistint a les gelades.
D'acord amb una superstició, cauen més llampecs sobre A. erioloba que sobre altres espècies. És possible torrar les llavors com a substitut del cafè.
Taxonomia
[modifica]Acacia erioloba va ser descrita per Ernst Heinrich Friedrich Meyer i publicada a Commentariorum de Plantis Africae Australioris 1: 171. 1836.[1][2]
Etimologia
[modifica]- Acacia: nom genèric derivat del grec ακακία (akakia), que va ser atorgat pel botànic grec Pedanius Dioscorides (A.C. 90-40) per l'arbre medicinal A. nilotica al seu llibre De Materia Medica.[3] El nom deriva de la paraula grega ακις (akis, "espines").[4]
- erioloba: epítet llatí que significa "amb lòbuls llanosos".
- Vachellia erioloba (E.Mey.) P.J.H.Hurter
- Acacia giraffae sensu auct.
- Acacia giraffae Willd.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Acacia erioloba». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 28 abril 2013].
- ↑ Acacia erioloba a PlantList
- ↑ «Acacia nilotica (acacia)». Plants & Fungi. Royal Botanic Gardens, Kew. Arxivat de l'original el 2010-01-12. [Consulta: 28 gener 2010].
- ↑ Quattrocchi, Umberto. CRC World Dictionary of Plant Names. 1 A-C. CRC Press, 2000, p. 6. ISBN 978-0-8493-2675-2.
- ↑ «Acacia erioloba» a EOL. Data consulta: 07 de gener de 2014.
Bibliografia
[modifica]
- Ross, J.H. (1979) Mem. Bot. Surv. S. Afr. 44: 1-150. A conspectus of African Acacia.
- Ross, J.H. (1975) Bothalia 11: 443-7. Notes on African Acacia species
- Lock, J.M. (1985) Specimen in Herb. Kew
- Ross, J.H. (1971) Bothalia 10: 359-362... the A. giraffae x A. haematoxylon hyb.