Acadèmia de Sant Tomàs
Dades | |
---|---|
Tipus | acadèmia |
Religió | tomisme |
Història | |
Creació | segle XVII (<1677) |
Data de dissolució o abolició | segle XVIII |
Governança corporativa | |
Seu | |
L'Acadèmia de Sant Tomàs (o de Sant Tomàs d'Aquino) fou una acadèmia barcelonina activa en els segles XVII i XVIII. Segons estudis d'Albert Rossich, el seu origen remunta a la primera meitat del segle xvi, quan Francesc de Borja, lloctinent de Catalunya, va instigar la devoció per Sant Tomàs d'Aquino a la capital catalana. No obstant, l'erecció definitiva de l'acadèmia no es va materialitzar fins cap a l'any 1584.[1] L'1 de juny de 1586 va ser aprovada pel papa Sixt V, confirmada el 4 de setembre de 1617 per Pau V, i novament per Innocenci XI i Benet XIII.[1] Es tracta, per tant, d'una de les primeres acadèmies institucionalitzades de la Península, si no la primera.[2] A més del seu caràcter pietós i d'acadèmia filosòfica, era també una institució literària, atesos els destacats certamens poètics que celebrava anualment amb motiu de la festivitat del seu sant patró, i de la publicació anual de fullets amb discursos, composicions poètiques, oratoris i conclusions filosòfiques, almenys des de la segona meitat del segle xvii.[3] La formaven, a més de religiosos dominicans, professors i alumnes de la Universitat de Barcelona.[4][5] El 1711 se n'aprovaren uns estatuts, segons els quals tenia la seva seu en el Convent de Santa Caterina (Barcelona).[6] Un dels seus membres destacats fou Segimon Comas i Vilar, primer president, el 1729, d'una altra rellevant institució cultural de la ciutat, la que s'anomenaria poc després Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.[7]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Brown - 1987, pàgs. 180-181; el qual indica que aquesta informació prové de Tusquets i Terrats - 1923
- ↑ Rossich - 2007, pàgs. 14-15.
- ↑ Rossich - 2007, pàgs. 15-16.
- ↑ «Acadèmia de Sant Tomàs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Rossich - 2007, pàg. 15.
- ↑ Voltes Bou - 1961
- ↑ Rossich - 2007, pàg. 6.
Bibliografia
[modifica]- Tusquets i Terrats, J. «El Cardenal Joan-Tomàs de Boxadors i la seva influència en el Renaixement del Tomisme». Anuari de la Societat de Filosofia, I, 1923, p. 250 n.
- Voltes, Pere M. «Estatutos aprobados por la academia de Santo Tomás de Aquino de Barcelona, en 1711» (pdf). Analecta Sacra Tarraconensia. Biblioteca Balmes [Barcelona], núm. 34-2, 1961, pàgs. 341-360 [Consulta: 22 març 2018].
- Rossich, Albert. «Segimon Comas i Vilar, acadèmic i preceptista». A: El (re)descobriment de l'edat moderna. Estudis en homenatge a Eulàlia Duran. Barcelona: Universitat de Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007 [Consulta: 21 març 2018].
- Brown, Kenneth. «Context i text del Vexamen d'acadèmia de Francesc Fontanella». A: Llengua & Literatura : revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura. vol. 2, 1987, pàgs. 137-252. ISBN 84-7283-120-5.