Francesc de Borja

Francesc de Borja

Sant Francesc de Borja per Alonso Cano (Museu de Belles Arts de Sevilla)
Nom original	(es) San Francisco de Borja
Biografia
Naixement	Francesc de Borja i Aragó 28 octubre 1510 Gandia (Corona d'Aragó)
Mort	30 setembre 1572 (61 anys) Camere di San Ignazio (Estats Pontificis)
Sepultura	Església de Sant Francesc de Borja (Madrid) (traslladat el 1901 i profanat el 1931)
3r General superior de la Companyia de Jesús
2 juliol 1565 – 1r octubre 1572 ← Diego Laínez – Everard Mercurian → Electe a: 2nd General Congregation of the Society of Jesus (en)
4t Duc de Gandia
1543 – ← Joan II Borja
Virrei de Catalunya
1539 – 1543
Cavallerís major de la reina
Dades personals
Residència	Camere di San Ignazio (en) (1565–1572)
Religió	Església Catòlica
Es coneix per	Tercer prepòsit de la Companyia de Jesús; duc de Gandia i marquès de Llombai
Activitat
Ocupació	polític, teòleg, prevere catòlic de ritu romà
Orde religiós	Jesuïtes
Confessor
sant
Celebració	Església Catòlica Romana
Pelegrinatge	Sant Francesc de Borja (Madrid) Palau Ducal de Gandia
Festivitat	3 d'octubre
Iconografia	Calavera amb corona imperial
Patró de	Portugal; Gandia; contra els terratrèmols
Altres
Títol	Duc de Gandia Marquès
Família	Família Borja
Cònjuge	Elionor de Castro Mello i Meneses (1529–1546)
Fills	Álvaro de Borja y Castro, Carles Borja, Isabel de Borja y Castro, Joan de Borja i Castro, Juana de Borja y Castro, Fernando de Borja y Castro, Dorotea de Borja y Castro, Alfons de Borja y Castro
Pares	Joan II Borja   i Joana d'Aragó i de Gurrea
Germans	Lluïsa de Borja i d’Aragó Enric de Borja i d'Aragó Alfons de Borja i Arago Pedro Luis Garceran de Borja Tomás de Borja Roderic de Borja i de Castre-Pinós
Parents	Gaspar de Borja y Velasco, net Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja, net Francisco de Borja y Aragón, net Alexandre VI, besavis paterns Joan Borja i Catanei, avi patern Ferran el Catòlic, pare de la mare de la mare Alfons d'Aragó, avi matern Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, oncle segon Joana I de Castella, bestia Anna de Gurrea, àvia materna Isabel d'Aragó, bestia Joan d'Aragó, besoncle Maria d'Aragó, bestia Caterina d'Aragó, bestia Aldonza Ruiz de Ivorra, maternal great-grandmother María Esperanza de Aragón, bestia Felip II de Castella, cosí segon Joan d'Aragó, oncle Ferran d'Aragó i de Gurrea, oncle Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, oncle segon Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic, cosí segon María Enríquez i de Luna, àvia paterna

Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543). Va ingressar a l'orde jesuïta, del qual va ser-ne tercer general. Va ser proclamat sant per l'Església catòlica el 1671.

Biografia

Era fill de Joan II Borja (fill de Joan Borja) i Joana d'Aragó i, per tant, besnet d'Alexandre VI i de Ferran el Catòlic.

De nen va mostrar predilecció per la vida religiosa, i va manifestar el desig de ser monjo, però la seva família l'envià a la cort de l'emperador Carles V. Hi va destacar, acompanyant l'emperador en les seves campanyes i esdevenint home de confiança del rei.

Va casar-se amb la noble portuguesa Elionor de Castro el 1529 i van tenir set fills:

• Ferran de Borja.
• Alfons de Borja.
• Àlvar de Borja.
• Elisabet de Borja, casada amb Francesc Gómez, marquès de Dénia
• Joana de Borja-Aragó, casada amb Joan Enríquez d'Almansa
• Carles de Borja, duc de Gandia.
• Joan de Borja, primer comte de Ficalho.

El 1530 l'emperador Carles V elevà el seu títol de baró al de Marquès de Lombai, com a cavaller major de l'emperadriu Isabel de Portugal i d'Aragó, de qui fou gran amic. El 1539 va morir aquesta i Francesc de Borja va escortar el cadàver de Toledo a Granada, on havia d'ésser enterrada. En arribar, en veure el cos de la reina i els efectes de la descomposició sobre qui havia estat una dona de gran bellesa, va decidir de «no servir mai més un senyor que pugui morir».

Encara, però, va ser nomenat lloctinent de Catalunya, i va tenir diversos enfrontaments amb la Generalitat de Catalunya per problemes de competències. Nomenat duc de Gandia el 1542, en fou el quart, però en ingressar a la Companyia de Jesús va abdicar en el seu fill Carles Borja.

Vida religiosa

Quan el seu pare va morir, en 1542, es va retirar a Gandia, on duria una vida lliurada a la fe. Va entrar en contacte amb els jesuïtes, llavors un orde jove, i va ajudar-los econòmicament. Benefactor del Col·legi Romà, va fundar el Col·legi Jesuïta de Gandia, el primer que va rebre estudiants laics.

Ingrés a l'orde

Vidu en 1546, professà als jesuïtes el 1548 i renuncià als seus títols i càrrecs, heretats pel seu fill gran. Es doctorà en teologia (1550) i se n'anà a Roma on poc després refusà ser cardenal. De tornada als regnes hispànics, assistí a la mort de Joana la Boja (1554) i fou marmessor de Carles V (1558).

El 1554 va ser nomenat comissari general dels jesuïtes a Espanya i el 1565, a la mort de Laínez, va ser elegit general de la Companyia de Jesús.

Va ocupar diferents càrrecs dins l'orde dels Jesuïtes, fins a arribar a prepòsit general (1565). Creà molts col·legis a Europa i missions a Amèrica. És autor d'obres d'espiritualitat.

• 
  Sant Francesc de Borja, obra d'Andreu Sala, a la façana de l'església de Betlem de Barcelona
• 
  Escultura de Johannes Bitterich, s. XVIII (Bamberg, St. Martin)
• 
  Francesc de Borja davant el cadàver de la reina, per Antonio Palomino, s. XVIII
• 
  El sant fent un exorcisme. Esborrany de Francisco de Goya per a un quadre, s. XVIII (Madrid, col. de la Marquesa de Santa Cruz)

Generalat

La segona congregació general jesuïta va elegir-lo general pel seu gran prestigi. El nou general va revisar les regles de l'orde, incrementant el temps dedicat a l'oració (Ignasi de Loiola, el fundador de l'orde, va deixar-ho a l'albiri de cada membre; fins al segle xx, es va seguir la norma de Francesc de Borja). Es va preocupar perquè cada província jesuítica tingués un noviciat propi: personalment va fundar el de Roma, a Sant'Andrea al Quirinale.

Va negociar amb el papa Pius V, que volia reintroduir els oficis cantats que la Companyia havia abandonat; tampoc no volia que els membres de l'orde candidats al sacerdoci fossin ordenats fins que no haguessin fet la professió, la qual cosa constituïa un problema per la Companyia. En 1572, Gregori XIII va restaurar la pràctica original de l'orde.

Els col·legis regits per jesuïtes van créixer en nombre: de 50 el 1556 van passar a 163 el 1574. Francesc de Borja va promulgar la primera Ratio Studiorum en 1569 per a unificar-ne els temaris d'ensenyament en tots ells. Va seguir molt de prop l'evolució de la Contrareforma a Alemanya, on van intervenir intensament els jesuïtes.

Va impulsar les missions, amb fundacions a la Florida, Mèxic i Brasil. També va dur a terme missions diplomàtiques per ordre del papa, en Espanya i Portugal. Pius V va fundar, per suggeriment seu, la Congregació per a la Propaganda de la Fe.

Va morir a Roma l'1 d'octubre de 1572 i fou canonitzat l'any 1671 per Climent X.

Autor musical

Francesc de Borja va escriure peces musicals polifòniques, sempre de caràcter sacre, i perdudes en la seva gran majoria. Se li atribueix una Visitatio Sepulchri, interpretada a Gandia entre 1550 i 1865, i una missa, publicada a París en 1557 sota el nom d'Orlando di Lasso. Jordi Savall ha editat i enregistrat un Credo polifònic també atribuït al sant.

Vegeu també

• Església de la Santa Creu de Llombai
• Diario Borja-Borgia: Historia de tres siglos de esta familia

Precedit per: Joan II	Duc de Gandia 1542-1543	Succeït per: Carles I
Precedit per: Fadrique de Portugal i de Noronha	Lloctinent de Catalunya 1539-1543	Succeït per: Juan Fernández Manrique de Lara
Precedit per: Diego Laínez	General superior de la Companyia de Jesús 1565-1572	Succeït per: Everard Mercurian