Va entrar en religió des de ben jove, a l'orde dels franciscans. Va ser inquisidor general de Venècia.[3] Afrontat políticament amb Gregori XIII, va viure gran part del seu període de cardenal reclòs a les seves residències. Políticament va obstaculitzar el predomini castellà a Itàlia i impedir l’accessió al tron a Enric IV de França (1585).[1]
El seu pontificat destaca per l'atenció a les finances, que va sanejar després de dècades de malbaratament, i per l'ajuda a la millora de la traducció Vulgata de la Bíblia, durant segles l'única autoritzada per al lectorat catòlic. Va contribuir també a l'auge del moviment de la Contrareforma i a l'ornament de la ciutat de Roma. El 1587 va instituir la figura del promotor fidei, conegut com l'advocat del diable, el fiscal dels processos de canonització.
_Cath%C3%A9drale_Sainte-C%C3%A9cile_-_Tr%C3%A8sor_-_Portrait_du_pape_Sixte_V_-_PalissyIM81001477.jpg)
