Vés al contingut

Gymnocephalus cernua

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Acerina cernua)
Infotaula d'ésser viuGymnocephalus cernua Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN9568 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaPercidae
GènereGymnocephalus
EspècieGymnocephalus cernua Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Acerina cernua (Linnaeus, 1758)
  • Acerina cernua essipovi (Burmakin, 1941)
  • Acerina czekanowskii (Dybowski, 1874)
  • Acerina czekanowskü (Dybowski, 1874)
  • Acerina fischeri (Eichwald, 1873)
  • Acerina vulgaris (Cuvier, 1829)
  • Acerinus cernus essipovi (Burmakin, 1941)
  • Cernua fluviatilis (Fleming, 1828)
  • Gymnocephalus cernus (Linnaeus, 1758)
  • Gymnocephalus cernuus (Linnaeus, 1758)
  • Holocentrus post (Lacépède, 1802)
  • Perca cernua (Linnaeus, 1758)[1]
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata
Exemplar fotografiat al nord d'Itàlia.
Il·lustració del 1909
Distribució geogràfica a Nord-amèrica (en vermell)

Gymnocephalus cernua és una espècie de peix de la família dels pèrcids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia

[modifica]
  • Els mascles poden assolir 25 cm de longitud total (normalment, en fan 12) i 400 g de pes.
  • És marronós amb taques fosques.
  • 11-19 espines i 11-16 radis tous a l'aleta dorsal i 2 espines i 5-6 radis tous a l'anal.
  • 35-36 vèrtebres.
  • Flancs groguencs amb nombroses taques fosques, petites i irregulars.
  • Aleta caudal amb 16-17 radis.
  • Aletes dorsals fusionades.[2][3][4][5][6]

Reproducció

[modifica]

Fresa per primera vegada en arribar als 1-3 anys de vida (els mascles un any abans que les femelles). La reproducció té lloc entre els mesos de març i maig fins al juliol al nord de la seva distribució geogràfica en una gran varietat de substrats a fondàries de prop de 3 m o menys i a temperatures per damunt dels 6 °C al nord i de 10 °C al sud. En general, la femella es reprodueix amb diversos mascles i els ous que pon varien de color des del blanc fins al groc, els quals esdevenen adhesius en contacte amb l'aigua i s'adhereixen a les pedres o les plantes. Les femelles poden fresar de manera intermitent i repartir la posta en dos períodes separats per uns 30 dies a l'estiu (els ous de la primera posta són més grossos que els de la segona). Les larves poden tindre o no una etapa larval pelàgica breu, després de la qual canvien a una existència bentònica i solitària. La supervivència de les larves és baixa per sota dels 10 °C de temperatura i per damunt dels 20 °C.[7][8][9][10]

Alimentació

[modifica]

Pot alimentar-se de nit i en aigües tèrboles fent servir la seua línia lateral. Es nodreix de zooplàncton, quironòmids, oligoquets i amfípodes. A les llacunes costaneres i estuaris esdevé pelàgic i menja zooplàncton i peixos.[11][2][9]

Depredadors

[modifica]

És depredat pel lluç de riu (Esox lucius),[12] la perca de riu (Perca fluviatilis), Sander lucioperca, Salmo trutta trutta (a Finlàndia),[13] l'anguila (Anguilla anguilla)[14] (a Estònia) i la lota (Lota lota) (a Finlàndia).[15]

Hàbitat

[modifica]

És un peix d'aigua dolça i salabrosa, demersal, potamòdrom[16] i de clima temperat (10 °C-20 °C; 74°N-43°N, 6°W-169°E). Pot tolerar una certa degradació del seu hàbitat.[17][18][19]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a Europa (les conques dels mars Caspi, Negre, Bàltic[20][21] i del Nord; Gran Bretanya[22] i Escandinàvia fins a la latitud 69°N)[23] i Àsia (les conca del mar d'Aral i la de l'oceà Àrtic cap a l'est fins a la conca del riu Kolimà).[24] Ha estat introduït a França a l'oest del riu Rin,[25][17][26] el nord d'Itàlia,[27] el nord de la Gran Bretanya, Grècia[28] i la regió dels Grans Llacs de Nord-amèrica[29][30][31][32][33][34][35]). Alguns països han patit impactes ecológics negatius després de la seua introducció.[2][9]

Observacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Gymnocephalus cernua» (en anglès). FishBase. Froese, Rainer; Pauly, Daniel (editors).
  3. ↑ Muus, B.J. i P. Dahlström, 1968. Süßwasserfische. BLV Verlagsgesellschaft, Múnic. 224 p.
  4. ↑ Keith, P. i J. Allardi (coords.), 2001. Atlas des poissons d'eau douce de France. Muséum national d'Histoire naturelle, París. Patrimoines naturels, 47:1-387.
  5. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  6. ↑ Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4
  7. ↑ 7,0 7,1 Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007.
  8. ↑ Pinder, A.C., 2001. Keys to larval and juvenile stages of coarse fishes from fresh waters in the British Isles. Freshwater Biological Association. The Ferry House, Far Sawrey, Ambleside, Cúmbria, la Gran Bretanya. Scientific Publication Núm. 60. 136 p.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Freyhof, J.; Kottelat, M. (2008). "Gymnocephalus cernua." 2008 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2008. [Consulta: 3 abril 2023]
  10. ↑ Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
  11. ↑ Collette, B.B., M.A. Ali, K.E.F. Hokanson, M. Nagiec, S.A. Smirnov, J.E. Thorpe, A.H. Weatherly i J. Willemsen, 1977. Biology of the percids. J. Fish. Res. Board Can. 34(10):1891-1899.
  12. ↑ Pervozvanskiy, V.Y. i V.F. Bugayev, 1992. Notes on the ecology of the northern pike, Esox lucius, from the Keret' River (White Sea Basin). J. Ichthyol. 32(4):116-126.
  13. ↑ Vehanen, T., P. Hyvärinen i A. Huusko, 1998. Food consumption and prey orientation of piscivorous brown trout (Salmo trutta) and pikeperch (Stizostedion lucioperca) in a large regulated lake. J. Appl. Ichthyol. 14(1-2):15-22.
  14. ↑ Kangur, K., A. Kangur i P. Kangur, 1999. A comparative study on the feeding of eel, Anguilla anguilla (L.), bream. Abramis brama (L.) and ruffle, Gymnocephalus cernuus (L.) in Lake Võrtjärv, Estonia. Hydrobiologia 408/409:65-72.
  15. ↑ FishBase (anglès)
  16. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  17. ↑ 17,0 17,1 Billard, R., 1997. Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausana, Delachaux & Niestlé, 192 p.
  18. ↑ Riehl, R. i H.A. Baensch, 1996. Aquarien Atlas, Band 1. 10a. edició. Mergus Verlag GmBH, Melle, Alemanya. 992 p.
  19. ↑ Vostradovsky, J., 1973. Freshwater fishes. The Hamlyn Publishing Group Limited, Londres. 252 p.
  20. ↑ Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  21. ↑ Khlopnikov, M.M., 1992. Feeding of predatory fishes in the Vistula Lagoon of the Baltic Sea. J. Ichthyol. 32(7):152-159.
  22. ↑ Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  23. ↑ Thorman, S., 1986. Physical factors affecting the abundance and species richness of fishes in the shallow waters of the southern Bothnian Sea (Sweden). Estuar. Coast. Shelf Sci. 22:357-369.
  24. ↑ Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  25. ↑ Spillman, C.-J., 1961. Faune de France: Poissons d'eau douce. Fédération Française des Sociétés Naturelles, vol. 65. París, França. 303 p.
  26. ↑ Allardi, J. i P. Keith, 1991. Atlas préliminaire des poissons d'eau douce de France. Coll. Patrimoines Naturels, vol. 4. Secrétariat Faune Flore, Muséum national d'Histoire naturelle, París. 234 p.
  27. ↑ Gandolfi, G., S. Zerunian, P. Torricelli i A. Marconato (editors), 1991. I pesci delle acque interne italiane. Ministero dell'Ambiente e Unione Zoologica Italiana. Instituto Poligrafico e Zecca dello Stato, Roma. 616 p.
  28. ↑ Holcík, J., 1991. Fish introductions in Europe with particular reference to its central and eastern part. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 48 (Suppl. 1):13-23.
  29. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  30. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p.
  31. ↑ Pratt, D.M., Blust, W.H. i J.H. Selgeby, 1992. Ruffe, Gymnocephalus cernuus: newly introduced in North America. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 49(8):1616-1618.
  32. ↑ Page, L. M.; Burr, B. M. A field guide to freshwater fishes: North America north of Mexico (en anglès). Houghton Mifflin Company, 1991. ISBN 0-395-35307-6. 
  33. ↑ Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  34. ↑ Coker, G.A., C.B. Portt i C.K. Minns, 2001. Morphological and ecological characteristics of Canadian freshwater fishes. Can. Manuscr. Rep. Fish. Aquat. Sci. Núm. 2554. 89 p.
  35. ↑ Coad, B.W., 1995. Encyclopedia of Canadian fishes. Canadian Museum of Nature and Canadian Sportfishing Productions Inc. Singapur.
  36. ↑ Maitland, P.S. i R.N. Campbell, 1992. Freshwater fishes of the British Isles. HarperCollins Publishers, Londres.368 p.
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gymnocephalus_cernua&oldid=33943365»