Vés al contingut

Adela Ramon Lligé

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAdela Ramon Lligé
Biografia
Naixement1901 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1992 Modifica el valor a Wikidata (90/91 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarqueòloga Modifica el valor a Wikidata
Premis

Adela Ramon Lligé (Barcelona, 17 de desembre de 1901 – Mèxic, ?) va ser una arqueòloga catalana.[1][2]

Biografia

[modifica]

Filla d'Eugeni Ramon i Falcó i d'Antònia Lligé i Pagès, va estudiar la carrera de Filosofia. Membre d'Acció Catalana Republicana, el 1934 fou elegida per a formar part de la Junta Directiva del partit.[3]

Treballà al Museu d'Arqueologia de Barcelona, al costat de Pere Bosch i Gimpera, i es va integrar en el Servei d'Investigacions Arqueològiques (Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans), creat el 1915.[4][5] Durant la Guerra Civil va contribuir a organitzar al costat de Bosch Gimpera la protecció del Patrimoni Arqueològic, que es conduí fins a Agullana, a l'Empordà, i després fins a Ginebra.[6][7]

Al final de la Guerra Civil espanyola es va exiliar a Mèxic, on arribà amb la seva família a bord del vaixell Ipanema l'any 1939. A Ciutat de Mèxic va fer de professora de la Escuela de Bibliotecarios y Archivistas (ENBA), fundada el juliol de 1945, impartint diferents matèries a les primeres generacions de bibliotecaris de Mèxic.[8][9] Reprengué també la seva tasca com a arqueòloga en el context de la cultura asteca i el 1950 ingressà a l'Instituto Nacional de Antropología e Historia de Ciutat de Mêxic amb la tesi Estudio de las puntas arrojadizas de la altiplanicie de México.[10]

El setembre de 1989, any de la primera convocatòria, obtingué un dels premis Josep Maria Batista i Roca, que atorga des d'aleshores l'Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC) en reconeixença de la tasca per mantenir i augmentar el coneixement de la cultura catalana a l'exterior.[11]

Obra

[modifica]
  • Los protozapotecas. A: Del Nomadismo a los Centros Ceremoniales Editorial: Instituto Nacional de Antropologia e Historia (INAH), Mexico City, 1975
  • La región oaxaqueña. La cultura zapoteca. A:Los pueblos y señoríos teocráticos. El período de las ciudades urbanas. pàgines 127-165. Instituto Nacional de Antropología e Historia, Departamento de Investigaciones Históricas, México, 1976

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ramón i Lligé, Adela». Pares (Portal de Archivos Españoles). Centro Documental de la Memoria Histórica. Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: maig 2019].
  2. ↑ «Fent història del Museu. El cas d’Adela Ramon Lligué». Arqueoblog. Museu d’Arqueologia de Catalunya, 29-06-2020. [Consulta: 21 abril 2024].
  3. ↑ «La Política. La Junta General d'Acció Catalana Republicana». La Humanitat, núm. 716, 27-02-1934, pàg. 11.
  4. ↑ «L'edició facsímil de ‘L'edat de la pedra’, de Pere Bosch Gimpera, commemora el centenari dels estudis d'arqueologia prehistòrica a Catalunya». Universitat de Barcelona, 29-09-2016. [Consulta: maig 2019].
  5. ↑ Gracia Alonso, Francisco «La depuración del personal del Museo Arqueológicode Barcelona y del Servicio de Investigaciones Arqueológicas después de la Guerra Civil (1939-1941)». Pyrenae, núm 33-34, 2002, pàg. 303-343.
  6. ↑ Montañés, José Ángel «Arqueologia exiliada Una exposició al MAC de Barcelona rememora la titànica operació que va fer la Generalitat per salvar les col·leccions arqueològiques catalanes el 1938». El pais.cat, 25-04-2019.
  7. ↑ Serra, Laura «Els cinc dies que van salvar el patrimoni arqueològic català». Ara.cat, 30-04-2019.
  8. ↑ Armendáriz Sánchez, Saúl; Ordóñez Alonso, Ma. Magdalena «La aportación de los refugiados españoles a la Bibliotecnología Mexicana: notas para su estudio». Clío: History and History Teaching, Núm 8, 1999.
  9. ↑ San Segundo Manuel, Rosa «Mujeres bibliotecarias durante la II República: de vanguardia intelectual a la depuración». CEE Participación Educativa, número extraordinario, 2010, pàg. 152.
  10. ↑ Goldsmith Connelly, Maria Rosarya; Sánchez Gómez, Martha Judth «Las mujeres en la época de oro de la antropologia mexicana: 1935-1965». Mora (B. Aires. En línea) Instituto Interdisciplinario de Estudios de Género, núm 20. Facultad de Filosofía y Letras - Universidad de Buenos Aires, 2014, pàg. 127.
  11. ↑ «I Premi Josep Maria Batista i Roca 1989». IPECC. Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana, 1989. [Consulta: maig 2019].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Adela_Ramon_Lligé&oldid=33409689»