Adolf Schrödter
| |||
| Nom original | (de) Adolph Schroedter  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 28 juny 1805 Schwedt (Alemanya) | ||
| Mort | 9 desembre 1875 (70 anys) Karlsruhe (Alemanya) | ||
| Formació | Kunstakademie de Düsseldorf | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Düsseldorf Frankfurt del Main Karlsruhe | ||
| Ocupació | pintor, professor d'universitat, il·lustrador | ||
| Ocupador | Institut Tecnològic de Karlsruhe | ||
| Gènere | Pintura de gènere | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Alwine Schrödter | ||
Adolf Schrödter (alemany: Adolph Schroedter) (Schwedt, 28 de juny de 1805 - Karlsruhe, 9 de desembre de 1875) va ser un pintor i artista gràfic alemany; associat a l’escola de pintura de Düsseldorf. Se'l considera un dels pioners del còmic alemany.
Vida i obra
[modifica]
El seu pare era gravador de coure. El 1820, va estudiar gravat a Berlín, amb l'artista gràfic Ludwig Buchhorn. El 1827, havia decidit dedicar-se a la pintura i va estudiar a l’Acadèmia de Berlín. El 1828 va anar a Düsseldorf per treballar amb Wilhelm von Schadow.
El 1840, es va casar amb Alwine Heuser, de Gummersbach, filla d'un ric comerciant i neboda de la pintora Henriette Jügel. Va animar els seus desitjos de seguir una carrera artística. Van tenir dos fills i dues filles. La seva filla Malwine es va casar amb el pintor Anton von Werner el 1871.
Va començar a col·laborar regularment a la nova revista satírica, Düsseldorfer Monathefte el 1847.[1] L'any següent, es va convertir en un dels primers membres de l'associació d'artistes progressistes Malkasten.[2] Poc després, ell i la seva família es van traslladar a Frankfurt del Main, on va treballar en diverses paròdies amb el polític i escriptor Johann Hermann Detmold.
El 1854, ell i Alwine van tornar a Düsseldorf,[3] per viure a l'antiga casa del seu amic, Johann Wilhelm Schirmer que s'havia traslladat a Karlsruhe. Els seus veïns hi havia una altra parella artística, Marie i Rudolf Wiegmann.
Es van traslladar de nou el 1859, a Karlsruhe, perquè pogués acceptar una posició com a professor d'ornamentació a la recentment creada Großherzoglich Badische Kunstschule Karlsruhe; on el seu amic de Düsseldorf, Schirmer, exercia com a director, i el marit de la seva cunyada Ida, Karl Friedrich Lessing, era professor. Va ocupar aquest càrrec fins al 1872.
Les seves obres abasten diversos tipus i estils: pintura, il·lustració, gravat, aiguafort, xilografia i litografia, així com la creació d'ornaments. A més de dibuixar dibuixos per a sàtires també els va escriure,[4] i va dedicar-se a la botànica com a afició; convertir-se en florista aficionat. Entre els seus escrits tècnics destaquen Das Zeichnen als ästhetisches Bildungsmittel (El dibuix com a mitjà estètic d'educació, 1853) i Schule der Aquarellmalerei (Escola d'aquarel·la, 1871).
Referències
[modifica]- ↑ Hanna Gagel: "Die Düsseldorfer Malerschule in der politischen Situation des Vormärz und 1848", In: Wend von Kalnein (Ed.): Die Düsseldorfer Malerschule. Verlag Philipp von Zabern, Mainz 1979, ISBN 3-8053-0409-9, pp.82 ff.
- ↑ «Löblich wird ein tolles Streben, wenn es kurz ist und mit Sinn» p. 291. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 8 gener 2024].
- ↑ «Digitale Sammlungen / 1856 [172 / Suche Adolph]» (en alemany), 1856. [Consulta: 8 gener 2024].
- ↑ Die Düsseldorfer Malerschule: Kunstmuseum Düsseldorf 13. Mai - 8. Juli 1979; Mathildenhoehe Darmstadt 22. Juli - 9. Sept. 1979, 1979. ISBN 978-3-8053-0409-2.
Bibliografia
[modifica]- Georg Kaspar Nagler: Neues allgemeines Künstler-Lexicon. Verlag E.A. Fleischmann, Munich 1846, vol. 16 (Schoute.–Sole.), pp. 24–28.
- Rudolf Theilmann, "Schroedter (Schrödter), Adolph", in Lexikon der Düsseldorfer Malerschule 1819–1918, published by the Kunstmuseum Düsseldorf and the Galerie Paffrath, Vol.3, Munich 1998, pp. 238–242
- Die Selbstvermarktung von Adolph Schroedter. In Nadine Müller: Kunst & Marketing. Selbstvermarktung von Künstlern der Düsseldorfer Malerschule und das Düsseldorfer Vermarktungssystem 1826–1869, Heinrich-Heine-Universität Düsseldorf, Verlag Schnell & Steiner, Regensburg 2010, ISBN 978-3-7954-2342-1 pp. 194–276
