Vés al contingut

Theodor Hildebrandt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaTheodor Hildebrandt
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Ferdinand Theodor Hildebrandt Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juliol 1804 Modifica el valor a Wikidata
Szczecin (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 setembre 1874 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Düsseldorf (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Berlín
Düsseldorf Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, entomòleg Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 1837 Modifica el valor a Wikidata)
GènerePintura d'història Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsWilhelm Schadow i Johann Gottfried Niedlich Modifica el valor a Wikidata
AlumnesChristian Albrecht von Benzon, Ferdinand Theodor Dose i Heinrich Kempf Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Theodor Hildebrandt (alemany: Ferdinand Theodor Hildebrandt) (Szczecin, 2 de juliol de 1804 - Düsseldorf, 29 de setembre de 1874) va ser un artista alemany de l'escola de pintura de Düsseldorf especialitzat en temes literaris i històrics.[1] També va ser un destacat entomòleg.

Biografia

[modifica]

Va ser deixeble del pintor Schadow i, després del nomenament de Schadow a la presidència d'una nova acadèmia a les províncies renanes el 1828, va seguir aquest mestre a Düsseldorf. Hildebrandt va començar pintant quadres il·lustratius de Goethe i Shakespeare; però d'aquesta forma va seguir les tradicions de l'escenari més que les lleis de la naturalesa. Va produir ràpidament «Faust i Mefistòfeles» (1824), «Faust i Margaret» (1825) i «Lear i Cordèlia» (1828). Està associat a l’escola de pintura de Düsseldorf.[2]

Va visitar els Països Baixos amb Schadow el 1829, i va vagar sol el 1830 a Itàlia; però els viatges no van alterar el seu estil, encara que el van portar a conrear alternativament l'eclecticisme i el realisme.

A Düsseldorf, cap al 1830, va produir «Romeu i Julieta», «Tancred i Clorinda» i altres obres que mereixen ser classificades amb pintures anteriors; però durant el mateix període va exposar (1829) «El Lladre» i (1832) el «Capità i el seu fill petit», exemples d'un realisme afecte però amable, que va captivar el públic i va marcar fins a cert punt una època en l'art prussià.[3] La imatge que va fer la fama d'Hildebrandt és l'«Assassinat dels fills del rei Eduard» (1836), del qual l'original, posteriorment copiat amb freqüència, encara pertany a la col·lecció Spiegel a Halberstadt.

Comparativament tard en la vida, Hildebrandt va provar els seus poders com a pintor històric en quadres que representaven Wolsey i Enric VIII, però va tornar a caure en el romàntic a «Otel·lo i Desdèmona». Després de 1847 Hildebrandt es va lliurar a la pintura de retrats, i en aquesta branca va aconseguir una gran pràctica. Hildebrandt també va ser entomòleg especialitzat en coleòpters i membre de la Societat Entomològica de Stettin. Va morir a Düsseldorf el 1874.

Pintures seleccionades

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Historische Zeitungen / 1843 [1109 / Suche Hildebrandt Käfer uni-duesseldorf.de]» (en alemany), 1843. [Consulta: 9 juny 2023].
  2. «Hildebrandt». [Consulta: 9 juny 2023].
  3. Baumgärtel, Bettina. Die Düsseldorfer Malerschule und ihre internationale Ausstrahlung 1819 - 1918: die Publikation erscheint anlässlich der Ausstellung Weltklasse. Die Düsseldorfer Malerschule 1819 - 1918, Museum Kunstpalast, Düsseldorf, 24. September 2011 - 22. Januar 2012. Petersberg: Imhof, 2011. ISBN 978-3-86568-702-9.