Adrian Piper
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 20 setembre 1948  (76 anys)Nova York | ||
| Residència | Berlín (2005–) Nova York Cap Cod | ||
| Grup ètnic | Americans multiracials i afroamericans | ||
| Formació | Universitat Harvard Escola d'Arts Visuals City College de Nova York New Lincoln School (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | filòsofa, fotògrafa, artista conceptual, artista visual, artista, professora d'universitat, artista d'instal·lacions | ||
| Activitat | 1965 - 2016 | ||
| Ocupador | Universitat Harvard Universitat de Michigan Wellesley College Universitat de Califòrnia a San Diego | ||
| Moviment | Art conceptual i art feminista | ||
| Participà en | |||
| 8 juny 2002 | Documenta 11 |
||
| Premis | |||
| |||
| |||
Adrian Piper, de nom complet Adrian Margaret Smith Piper (Nova York, 20 de setembre de 1948) és una artista, filòsofa, escriptora i professora nord-americana.[1][2]
És una artista conceptual i de performance nord-americana coneguda pels seus treballs provocadors que tracten la raça, el gènere, la classe i la identitat. Amb vinculacions formals amb el minimalisme i l'art conceptual, el seu treball tracta temes com la discriminació i la xenofòbia, i analitza també la condició d'artista. Produeix vídeos, objectes, performances, instal·lacions i obres de so. Els seus escrits són essencials per a comprendre la seva activitat artística.[1]
Filla de dos pares de races mixtes, nascuda en un ambient cosmopolita, Piper va estudiar art a la Art Students League de Nova York mentre estava a l'escola secundària. Després va estudiar escultura i pintura a l'Escola d'Arts Visuals de la mateixa ciutat, llicenciant-se el 1969. Posteriorment, el 1974, es llicencia en filosofia pel City College de Nova York, i obtenint el grau en filosofia el 1981 a la Universitat Harvard. També va estudiar i completar els estudis de Filosofia a la Universitat de Heidelberg (1977-78). Va cursar simultàniament les carreres acadèmiques i artístiques, i va exercir com a professora de filosofia i ètica a diverses universitats abans que fos nomenada professora titular de filosofia al Wellesley College de Massachusetts el 1990.[2][3]
Les primeres obres d'art de Piper van sorgir de la tradició de l'art conceptual. El 1968 va conèixer i forjar amistat amb Sol LeWitt, que la va connectar amb el cercle conceptual de la ciutat de Nova York. Va començar a exhibir la seva obra regularment des de 1969 i 1970, sovint en espectacles d'art conceptual. A la dècada de 1970, Piper va començar a abordar explícitament els seus antecedents multiracials i el seu gènere en obres de performance. Va crear peces de controvertides com The Mythic Being (1972-81), sent filmada caminant pels carrers de Nova York i Cambridge, Massachusetts, com un home afroamericà de pell clara amb bigoti i ulleres de sol afro. Va repetir frases memoritzades de les seves revistes personals i va desafiar els transeünts per classificar-la per raça, gènere i classe. Altres treballs notables de la dècada dels setanta i dels vuitanta que destaquen per la seva identitat racial inclouen Self-Portrait Exaggerating My Negroid Features (1981), un dibuix i Lessons Funk (1983), un video en què ensenya als estudiants a ballar i escoltar popular Música afroamericana (com a part d'una sèrie de performance 1982-84). Per a la sèrie My Calling (Card) (1986-90), va escriure notas personals a persones que l'havien ofès fent suposicions sobre ella.[2]
El 2002, Piper va fundar l'Arxiu d'Investigació Adrian Piper (APRA) a Berlín, i va participar en un projecte d'art continu i un arxiu de funcionament parcial del seu treball. Tres anys més tard, va emigrar a Alemanya. A més de la seva prolífica carrera com a artista, Piper va publicar en el seu lloc web treballs filosòfics com Rationality and the Structure of the Self, Vol. I: The Humean Conception i Vol. II: A Kantian Conception (2008). La segona edició de cadascuna va ser publicada el 2013. Piper també va fundar The Berlin Journal of Philosophy el 2011. Va ensenyar a Wellesley College fins a 2008, moment en el qual la seva posició es va suspendre quan ella es va negar a tornar als Estats Units; va creure que el seu nom era a la llista de seguidors del viatger sospitós de la Seguretat del Transport dels Estats Units i va prometre no viatjar als Estats Units fins que es va eliminar.[2]
Ha estat receptora de nombroses beques per a treballs artístics i per filosofia. Entre els seus honors destaquen la Medalla Skowhegan per Structural Installation (1995) de l'Escola Skowhegan de Pintura i Escultura, el Premi Artístic de l'Associació d'Art College per Distinguished Body of Work (2012) i el Lleó d'Or al millor artista de la 56a. Biennal (2015). El 2018 va publicar Escape to Berlin: A Travel Memoir coincidint amb l'obertura de la seva extensa retrospectiva de carrera "Adrian Piper: Una síntesi d'intuïcions, 1965-2016" al Museu d'Art Modern de Nova York.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «.xml Adrian Piper». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Blumberg, Naomi «Adrian Piper». Encyclopædia Britannica [Consulta: 9 setembre 2018].
- ↑ Cotter, Holland «Adrian Piper: A Synthesis of Intuitions, 1965–2016». The New York Times, 19-04-2018 [Consulta: 9 setembre 2018].