Vés al contingut

Actuació artística

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Performances)
Les accions incloent voluntaris que posen nus d'Spencer Tunick són bastant populars. El nu és una característica de les accions artístiques que busquen ser provocatives.
Acció artística al carrer

L'art d'acció o acció artística (performance és un anglicisme) és una representació artística sense dramatúrgia que cerca aportar una reflexió motivant el públic a qüestionar algun aspecte sobre la política, la societat, les relacions personals o el seu concepte de vida, per exemple. Comprèn una extensa gamma de maneres d'actuar i de presentar-se, podent intervenir-hi materials escenogràfics, indumentària, moviment, olors, sons, el gust, el públic i altres elements en un espai i temps determinats. Cal no confondre la performance o art d'acció amb les arts vives.[1][2][3][4]

A Catalunya connecta especialment amb el moviment conceptual, molt viu i actiu. Té el seu precedent en les avantguardes que van fer algunes experimentacions en aquest camp, sovint relacionades amb moviments de protesta política, i l'antecedent en els happenings que Allan Kaprow va realitzar el 1958 a la Reuben Gallery de Nova York. Als anys 60 i 70 del segle xx, les accions artístiques s'associaven als happenings.[1][2]

Té com a objectiu la connexió directa amb el públic, buscant que reaccioni davant l'acció i si potser també que hi intervingui. En aquest sentit, sovint la "línia" invisible que divideix l'artista del públic s'esvaeix, com en el teatre actiu, on els membres del públic s'impliquen en la producció. L'absència de dramatúrgia narrativa predefinida és precisament el que la diferencia del teatre, a més de, en general, basar-se també en l'espai i temps però en canvi no necessàriament, a més, en els personatges i les relacions entre ells. L'acció pot estar relacionada amb el teatre de carrer, l'art conceptual, el moviment artístic Fluxus o l'art corporal. L'acció pot ser popular.[1][2]

Etimologia

[modifica]
Acció artística en unes piscines

Performance vol dir actuació en anglès. El terme acció artística o performance s'ha difós en les arts plàstiques a partir de l'expressió anglesa performance art, que significa "art en viu" o "art de l'actuació" o "art de l'acció". En català, aquesta accepció rep el nom d'acció o acció artística.

Happening i acció artística

[modifica]

Als anys setanta es va imposar internacionalment el mot "performance" (en català, "art d'acció"). A partir d'aquesta època el happening madura i cobreix un gran espectre de pràctiques en diferents suports i llenguatges o combinacions d'ells, com ara l'acte pictòric, la instal·lació escultòrica, la dansa contemporània, el treball corporal, el concert o el format videogràfic entre d'altres. Continua incorporant l'activisme (suport a minories, ecologisme), que en aquella època no era propi del teatre tradicional, i tècnicament es diferencia del happening en el fet que implica una teatralització de l'experiència, tot i que a la pràctica actualment se solen considerar sinònims.[5]

Història

[modifica]
Acció artística a Alemanya, en 2008

Les arrels de les actuacions artístiques dintre de les arts plàstiques a l'àrea lingüística catalana va començar a ser utilitzat especialment per a definir certes manifestacions artístiques a l'inici dels anys vint, per interinfluència amb els espectacles dramàtics del dadaisme i surrealisme.[2][5]

Creadors lligats al futurisme, al constructivisme, al dadaisme i al surrealisme, realitzaven actuacions de música, dansa i varietats de cabaret en general, com ara les exhibicions no convencionals al Cabaret Voltaire. Entre aquests artistes destaca la participació de Richard Huelsenbeck i Tristan Tzara.

Aquesta manera de crear una espècie d'esdeveniment on diverses disciplines artístiques es barregen és el que va anar agafant el nom d'acció artística o performance durant la segona meitat del segle xx. A començaments dels anys 60 les accions artístiques es van tornar a posar especialment de moda. Per exemple, l'any 1961 Yves Klein va presentar a tres models cobertes amb pintura blava que en moure's deixaven un rastre sobre paper blanc. Els executants dels happenings provenien de diferents disciplines artístiques i van establir importants connexions amb d'altres, com per exemple típicament l'anomenat grup Fluxus de Nova York amb la dansa contemporània formalista, una tendència encapçalada per Merce Cunningham i que cercava l'abstracció dels moviments dels ballarins. Al llarg dels anys 60 les accions s'associaven amb protestes polítiques en forma de happenings.[2][5]

A principis dels anys setanta va destacar un dels moviments més radicals de l'art d'acció, el teatre "orgiasticomistèric" d'Hermann Nitscht, vinculat al nihilisme i a l'exaltació d'estats extrems, com psicosis, espasmes, èxtasis, orgasmes, al·lucinacions i autolesions. Creava rituals iniàtics inspirats en el catolicisme i que incloïen sang i vísceres d'animals. Encara està en actiu i ha influenciat artistes de tot el món.[5]

Amb l'entrada dels anys vuitanta l'art d'acció va entrar en crisi, ja que molts dels seus artistes van passar a treballar al teatre, la dansa o el videoart. Amb això, ha anat tenint una gran influència en les arts escèniques des d'aleshores, com per exemple en Tadeusz Kantor, Robert Wilson, Pina Bausch, Jan Fabre o La Fura dels Baus.[5]

Als Països Catalans aquestes manifestacions han rebut tradicionalment el nom d'acció artística. El precedent català són les accions musicals de Joan Brossa i Josep Maria Mestres Quadreny al Club 49, destaquen les accions musicals de Carles Santos, les de Jordi Benito, experiències col·lectives com Art Concepte Banyoles 73, el Congrés Internacional de Happenings de Granollers, la mostra Brutal Barcelona Performance, els esdeveniments que organitza el Grup de Nova York (Miralda, Rabascall, Selz i Xifra) i les propostes d'Albert Vidal.[6]

Característiques

[modifica]

Per la seva pluralitat, l'art d'acció no té un aspecte fix i homogeni, sent la seva característica principal la presència real de l'executant, que no simula. També la valoració del procés per sobre el resultat.[5]

Art d'acció català

[modifica]

Catalunya va ser un país molt actiu als anys setanta, amb les accions musicals de Carles Santos, actualment consolidat al circuit internacional, i les propostes de Jordi Benito, vinculades a l'estètica de Hermann Nitsch. D'aquesta època destaquen igualment iniciatives col·lectives d'executants, com per exemple l'"Art Concepte" de Banyoles de 1973, el Congrés Internacional de Happenings de Granollers l'any 1976 i la mostra Brutal Barcelona Performance també l'any 1976. Va estar de gran influència també en creadors escènics com típicament La Fura dels Baus.[5]

Alguns grups de treball i de difusió especialitzats en l'actuació artística a l'àmbit catalanoparlant són el Festival FEM de dones artistes d'art d'acció, l'European Live Art Archive a la Universitat de Girona, el Festival La Muga Caula i el grup Corpologia. Alguns esdeveniments, com el Festival Temporada Alta de Girona o el Festival Pepe Sales, programen a Catalunya treball d'artistes de l'art d'acció de tot el món. Altres productores d'art d'acció a Barcelona són l'Associació Gresol Art i La Bonne (Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison), que acull a executants individuals i on resideix el grup Theta d'investigació i laboratori d'art d'acció i gènere.[1]

Actualment a Girona es realitza anualment el festival FEM, que centra la seva programació en aquest tipus d'activitats.[7]

Artistes coneguts per conrear l'acció

[modifica]
Leyendo las noticias
Anarchist Gardener
Acció del grup polonès Sedzia Glowny

Artistes que practiquen l'acció als Països Catalans

[modifica]

Artistes que s'han involucrat profundament en l'acció artística:

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cicle d'Art d'Acció Arxivat 2015-06-17 a Wayback Machine. Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona (català)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Robert Cumming, Arte, editorial Espasa, 2006. ISBN 8467020970 (castellà)
  3. ↑ Raquel Vidales, Artes vivas: Ni danza ni drama ni "performance" y todo eso a la vez. Son la vanguardia de una creación., publicat a El País, 10 de novembre de 2017 (castellà)
  4. ↑ Deirdre Heddon i Jennie Klein, Histories and Practices of Live Art, ed. Palgrave Macmillan, 2012. ISBN 9781137272317 (anglès)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Mercè Saumell, El teatre contemporani, editorial UOC, 2006. ISBN 8497884027 (català)
  6. ↑ «Polítiques culturals». Web del museu. Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, 2012. [Consulta: 31 octubre 2012].
  7. ↑ Prieto, Imma «Acció sense espai?». Bonart [Girona], núm. 126, 4-2010, p.32-34. ISSN: 1885-4389.
  8. ↑ «Fina Miralles i Nobell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 febrer 2021].
  9. ↑ vegeu l'article del MACBA sobre el Grup de Treball Arxivat 2010-06-30 a Wayback Machine.
  10. ↑ «Marina Barsy Janer x Isil Sol Vil» (en espanyol europeu). [Consulta: 22 desembre 2023].

Bibliografia

[modifica]
  • Alsina, Mercè «Arts performàntiques». Bonart [Girona], núm. 119, 9-2009, p.66-68. ISSN: 1885-4389.
  • Simposio Happening, Fluxus y otros comportamientos artísticos de la segunda mitad del siglo XX. Cáceres, 1999, Editorial Regional de Extremadura, ISBN 84-7671-607-9.
  • Tania Alba, Enric Ciurans, Magda Polo, L'accionisme, Edicions Universitat de Barcelona, 2014. ISBN 9788447537693 (català)
  • Beuys Brock Vostell. Aktion Demonstration Partizipation 1949-1983. ZKM - Zentrum für Kunst und Medientechnologie, Hatje Cantz, Karlsruhe, 2014, ISBN 978-3-7757-3864-4.[1]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Actuació artística
Festivals centrats en l'acció artística
  1. ↑ Beuys Brock Vostell
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Actuació_artística&oldid=33080516»