Augita egirínica
 Augita egirínica | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (Na,Ca)(Fe3+,Fe2+,Mg,Al)Si₂O₆ |
| Epònim | egirina i augita |
| Classificació | |
| Categoria | silicats (clinopiroxè) |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DA.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DA.20 |
| Dana | 65.1.3b.2 |
| Heys | 16.24.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a:b:c = 1,096 : 1 : 0,592 |
| Grup espacial | grup espacial C2/c |
| Duresa (Mohs) | 6 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,700 - 1,760 nβ = 1,710 - 1,800 nγ = 1,730 - 1,813 |
| Birefringència | δ = 0.030 - 0.053 |
| Angle 2V | Mesurat: 70° a 110°, Calculat: 58° a 72° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA1988 s.p. |
| Any d'aprovació | 1988 (redefinit) |
| Símbol | Aeg-Aug |
| Referències | [1] |
L'augita egirínica o egirina-augita és un mineral silicat, que forma part dels inosilicats de cadena simple (piroxens) i del subgrup dels clinopiroxens. El mineral és un terme mitjà de la solució sòlida que formen l'augita i l'egirina. Va ser anomenat informalment per Karl Harry Ferdinand Rosenbusch com a conseqüència que el mineral es trobava composicionalment entre l'egirina i l'augita. El mineral va ser tractat com a varietat fins que Joan R. Clark i James J. Papike el van redefinir a partir de la descripció en una nova localitat. L'any 1988, Nobuo Morimoto, J. Fabries, A. K. Ferguson, I. V. Ginzburg, Malcolm Ross, F. A. Seifert, J. Zussman, K. Aoki, i G. Gottardi van publicar un diagrama i van acotar el nom només per a composicions entre Ae80Wo20 to Ae20Wo80 (Ae = egirina i Wo = wol·lastonita).[1]
Característiques
[modifica]L'augita egirínica és un silicat del subgrup dels piroxens (clinopiroxens). La seva fórmula química és (Na, Ca)(Fe3+,Fe2+, Mg, Al)Si₂O₆. Cristal·litza en el sistema monoclínic i presenta una duresa de 6 a l'escala de Mohs.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'augita egirinica es troba classificada al grup dels silicats (i germanats), al subgrup dels inosilicats, i dins d'aquest últim al subgrup dels inosilicats amb dues cadenes periòdiques i individuals, Si₂O₆, família dels piroxens.[1] Segons aquesta classificació, conforma el grup 9.DA. (9: silicats (i germanats); D: Inosilicats; A: inosilicats amb 2 cadenes periòdiques i individuals). Comparteix el grup 9.DA amb els minerals donpeacorita, enstatita, ferrosilita, clinoenstatita, jadeïta, clinoferrosilita, kanoïta, pigeonita, augita, diòpsid, esseneïta, hedenbergita, johannsenita, petedunnita, davisita, kushiroïta, grossmanita, omfacita, egirina, egirina-augita, jervisita, cosmoclor, namansilita, natalyita i espodumena.[1] Segons la classificació de Dana, la jadeïta es troba classificada com a inosilicat de cadena simple sense ramificar, al subgrup de cadena simple sense ramificar W=1 amb cadenes P=2. Segons aquesta classificació, conforma el grup 65.1.3c.1 (65: inosilicats de cadena simple; 1:cadena simple sense ramificar W=1 amb cadenes P=2.[1]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Rosenbusch, K.H.F. (1892) Mineralien des monoklinen Krystallsystems. Gruppe der monoklinen Pyroxene. in Mikroskopische Physiographie der Petrographisch Wichtigen Mineralien, E.Schweizerbart'sche Verlagshandlung (E. Koch), Stuttgart: 510-539.
- Rosenbusch, K.H.F. (1892) Mikroskopische Physiographie der petrographisch wichtigen Mineralien, Vol. 1, Schweitzerbart Stuttgart, 3. Auflage.
- Clark, J.R., Papike, J.J. (1968) Crystal-Chemical Characterization of Omphacites. American Mineralogist: 53: 840-868.
- Tröger, W.E. (1969) Optische Bestimmung der gesteinsbildenden Minerale, Vol. 2, Schweitzerbart Stuttgart, 2. Auflage.
- Deer, W.A., Howie, R.A., Zussman, J. (1972) Rock-forming minerals, Vol. 2. Chain Silicates, Longman London, 6.th impression.
- Morimoto, N., Fabries, J., Ferguson, A.K., Ginzburg, I.V., Ross, M., Seifert, F.A., Zussman, J., Aoki, K., Gottardi, G. (1988) Nomenclature of Pyroxenes. American Mineralogist: 73: 1123-1133.
- Birch, W.D., Wood, A., White, A.J.R., Mills, S.J., Freeman, R. (2008) Aegirine–augite crystals in scoria from Mount Shadwell and Mount Anakie, Victoria, Australia. Australian Journal of Mineralogy: 14(1): 37–42.
- Mills, S.J., Groat, L. A. (2008) The crystal structure of yellow aegirine–augite from Mount Anakie, Victoria. Australian Journal of Mineralogy: 14(1): 43–45.
